‘De granotes gats i palmeres. Els orígens del Levante UD’ mostra des d'aquest dijous a l’ETNO (Museu Valencià d’Etnologia), amb la col·laboració del club llevantinista, el naixement i l'evolució de l'equip de futbol degà de la ciutat de València que podrà visitar-se fins el 30 de juny de 2023. El museu de la Diputació de València, en col·laboració amb el club granota, desenvoluparà un programa d'activitats culturals relacionades amb l'exposició amb visites guiades, conferències, presentacions de llibres, programes de ràdio i tertúlies amb figures actuals dels equips femenins i masculins.
L'exposició és una producció de L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia amb la col·laboració del Levante UD, i està comissariada per José Vicente Aguilar i Asunción García, conservadors de L’ETNO; i per Emilio Nadal i Borja Arce, membres de l’àrea de Patrimoni del Levante UD, amb disseny de Suso Pérez (Estudio Gimeno Gràfic). El president de la Diputació, Toni Gaspar, i el del Levante UD, Quico Catalán, assistiran a l’obertura de la mostra, prevista per a les 19.30 hores d’este mateix dijous a la seu de L’ETNO en la Beneficència.
Abans de l’obertura al públic, la presentació de la mostra ha comptat amb el diputat de Cultura, Xavier Rius, qui ha destacat “el gran esforç de L’ETNO per recopilar una història del Levante UD que ens sorprendrà pels materials inèdits i per la intrahistòria del club”. També Joan Seguí, en representació de L’ETNO, ha volgut assenyalar “l’interés del museu en abordar qüestions globals i locals que ens afecten com a societat i que definixen una identitat pròpia; el futbol, sense dubte, és un d’estos temes d’interés”. Els comissaris Josep Aguilar i Emilio Nadal han volgut avançar el plantejament de la mostra, centrada en la recuperació històrica i patrimonial del club, així com en establir un recorregut didàctic que mostra els aspectes més i menys coneguts de la història de l’entitat.
Fundadors, camps, samarretes, equips…
L'exposició enfocada des d'un punt de vista divulgatiu pretén donar a conèixer les fites que han jalonat la història del club. La mostra ens permet conéixer als fundadors dels equips, els camps on van jugar, les antigues samarretes, els títols, les conseqüències de la Guerra Civil, la fusió, les relacions entre els jugadors i el club…, fins al primer ascens a Primera Divisió en la temporada 1962-63, quan finalment el gat va pujar a la palmera. Este vell equip és hui un club modern, pioner del futbol femení i estendard en la consideració de l'esport com a eina d'inclusió social.
A principis del segle XX, els processos d'urbanització i industrialització propis de la societat de masses que començava a desenvolupar-se van originar una sèrie de canvis socials que van propiciar una millora en les condicions laborals i l'aparició del temps d'oci entre les classes treballadores, generalitzant-se així, l'assistència a espectacles i la pràctica de l'esport. En este marc apareix el futbol, un esport fàcil de practicar, que des dels seus inicis es va imposar a qualsevol altra manifestació, reunint al seu voltant tot l'espectre social.
A la ciutat de València, els dos equips pioners van ser el Levante F.C. i el Gimnástico F.C., fundats en 1909 en barris diferents i amb masses socials oposades ideològicament. Rivals durant trenta anys, la història acabaria unint-los, donant pas en 1939 a la Unió Esportiva Levante-Gimnástico i, dos anys després, a l'actual Levante UD. El nom el posava el Levante, els colors i l'apel·latiu de granota provenien del Gimnástico, com es coneixia a la seua afició quan jugava en el Estadium Valenciano, situat en el llit del Túria. Esta curiosa història li ha donat una identitat peculiar i complexa.
Seccions de la mostra
L'exposició s'organitza de manera cronològica en diferents seccions, començant amb la introducció anomenada La València Esportiva. En ella es mostren els esports i manifestacions practicades per la societat valenciana abans de l'arribada i popularització del futbol. Amb la millora de les condicions laborals i la difusió de les idees higienistes que propugnaven l'esport com un factor de salut es van popularitzar diversos esports associats a les diferents classes socials, les instal·lacions de les quals es van generalitzar per la ciutat. Algunes d'elles encara hui perduren: ciclisme (velòdroms) joc de pilota (frontons com el Jai-Alai, trinquets, com el de Pelayo), tennis, pol, hípica -propis de les classes acomodades- com el club nàutic, o el club de tennis.
La següent parada ens porta als Orígens del Levante UD. L'exposició ens mostra els primers anys de trajectòria els dos equips de la ciutat que, després de la seua fusió, acabarien configurant l'actual entitat. Dos equips amb diferents orígens socials, amb bases ideològiques diverses, amb camps situats en espais allunyats i amb diferents trajectòries esportives. D'una banda, el Levante fundat per un mestre (Vicente Ballester) que va organitzar un equip al voltant d'una escola per a classes humils, en les quals l'esport, en este cas el futbol, jugat a la platja (del Cabanyal) complementava l'educació bàsica.
Per altra banda, el Gimnástico, sorgit de l'activitat del Patronat de la Joventut Obrera fruit del treball d'integració desenvolupat pel catolicisme social dirigit a les capes més baixes de la societat, que amb el temps es va desvincular del Patronat, perdent el seu component més social en favor de classes més acomodades, el que li va convertir en un equip poderós amb noves seccions esportives com l'esgrima, l'atletisme o el ciclisme.
Una vegada conegut l’origen convé repassar la història amb la secció Guerra i copa. A l'inici de la Guerra Civil les competicions no es van detindre i els clubs de la ciutat es van proclamar fidels a la República. En 1937, la divisió del país en dos zones va impedir la disputa dels campionats estatals i es van jugar els regionals: la Lliga del Mediterrani i la Copa de l'España Lliure. Així mateix, es van organitzar molts partits a la ciutat de València per a homenatjar i recaptar fons per a les milícies, els hospitals i les institucions benèfiques.
Entre els tornejos jugats en eixe any es va celebrar la Copa, la final de la qual van jugar el València FC i el Llevant FC, sent este equip el que va conquistar el títol. Atés que durant la dictadura franquista el torneig no va ser reconegut, des del club i de les instàncies polítiques, amb el suport de gran part de l'afició i de la societat valenciana, s'està lluitant perquè el trofeu siga reconegut per al Levante UD.
Després de la Guerra, arribem a la Fusió en 1939. Acabat el conflicte bèl·lic es va produir de manera sobtada la fusió entre el Gimnástico FC i el Levante FC. Dos equips que havien sigut rivals, amb masses socials antagòniques, es fusionaven amb la creació de laUnión Deportiva Levante-Gimnástico. Entre les raons de la fusió apareix la necessitat d'ajuntar dos entitats a les quals la guerra havia tractat de manera desigual, però complementària: el Levante UD s'havia quedat sense camp i amb bons jugadors i el Gimnàstic mancava de figures, però disposava d'un camp (el de Vallejo) en bones condicions. A més, també es contempla la idea que la fusió pretenia configurar una nova entitat futbolística afí a les noves directrius de la dictadura.
La Creació del Levante UD data de 1941. Amb la mateixa discreció i sorpresa que s'havia creat la UDLG, l'equip passava a dir-se definitivament Levante Unión Deportiva i recuperava el blau i el grana del Gimnàstic com els colors de l'equip. L'escàs arrelament de l'equip nascut de la fusió va influir en la decisió de tornar, en una certa manera, als orígens. Amb nova combinació de nom i de colors es feia un reconeixement explícit als dos equips i a les dos tradicions que el van formar. L'estrena es va fer en un partit amistós contra el Real Madrid.
Una altra fita rellevant és L'ascens a l'elit. El 2 de juny de 1963 el Levante UD feia realitat un gran somni perseguit durant dècades: pujar a Primera Divisió. Després dels intents fallits de 1940 i 1959, el gat va poder pujar a la palmera. En la promoció d'ascens va guanyar al Deportivo de La Coruña en Riazor (1-2) i, en la volta, en Vallejo, ho va fer per 2 a 1. Més de 25.000 espectadors van ser testimonis d'esta fita històrica. L'ascens va ser un esdeveniment esportiu i social que va impregnar la vida de tota la ciutat de València.