Qui em coneix m'haurà sentit parlar moltes vegades de les bondats de l'educació no formal i demanar per activa i per passiva que es considere al mateix nivell que l'educació formal. Com a treballadora en l'àmbit de l'educació no formal i la integració social, estic convençuda que no només s'educa des de les aules, que els coneixements no s'han d'impartir només de manera tradicional, sinó que tothom educa, tothom ensenya, tothom espenta.
Això, em consta, ho sap també el mestre Vicent Marzà. Ara, com a Conseller d'Educació no és difícil detectar mesures en les quals s'aposta per l'autonomia dels centres i l'empoderament de la comunitat educativa. Per això s'ha augmentat el límit de despesa dels centres, per això els materials docents els gestionen els mestres, per això els pares i mares han pogut triar quin tipus de jornada escolar volen sempre que hi haja assegurats uns mínims, per això els claustres tornen a tindre la clau en l'elecció de les direccions. Perquè si l'educació és cosa de totes i tots, totes i tots hem d'implicar-nos en el seu dia a dia i el seu futur. Des de la capacitat de decidir, assumint responsabilitats compartides.
Esta mateixa filosofia és un dels pilars del nou Decret de Plurilingüisme presentat recentment per la Conselleria. Un decret on els centres podran decidir quin nivell de plurilingüisme dins d'una aposta decidida de l'administració pels nivells avançats que permetran, no només el coneixement del valencià i l'anglés a banda del castellà, sinó també la seua certificació oficial. A més s'introduïx el coneixement, encara que siga anecdòtic, de les diverses llengües que conviuen a l'aula gràcies a les diferents procedències que tenim de l'alumnat hui dia, cosa importantíssima per caminar cap a una comunitat intercultural que respecte i estime les minories lingüístiques, com ho és ara el valencià.
Qui em coneix sap que em sent molt orgullosa del meu valencià d'Elx, de Carrús; de la meua identitat de mescla amb un poc d'aquí i d'allà; de ser d'una comarca de frontera feliç de la seua valencianitat però on, malauradament, les línies en valencià a les escoles no són majoritàries (en ocasions convertides en guetos classificant indirectament a l’alumnat per situació socieconòmica). Qualsevol persona del sud sap que les línies en valencià a ciutats com Elx o Alacant es troben estancades des de fa anys, i no només pels entrebancs de l'anterior govern.
Ara tenim l'oportunitat d'avançar en plurilingüisme, en aconseguir que la presència del valencià augmente en les nostres comarques. L'èxit del programa plurilingüe dinàmic dependrà, sobretot, de la implicació de totes i tots els que ens estimem el valencià com a eina de futur, com a porta per a aprendre altres llengües.
Pense en les AMPES activíssimes i en el professorat motivat dels centres de San Antón, La Rata o el Pla d'Elx, de lo Morant o Verge del Remei d'Alacant. Pense en que amb la seua espenta i la de les entitats cíviques per la llengua, que tant han lluitat en condicions molt més adverses que les actuals, tindrem a l'abast un avanç significatiu de la nostra llengua. Un avanç que només serà possible amb la nostra implicació i el nostre compromís actiu per l'èxit del nou decret i l'implantació dels nivells més avançats.
Per això, fem-nos sentir en els nostres barris, siguem professorat actiu, mares i pares convençuts, activistes pel valencià lluitadores, duguem endavant allò pel que sempre hem treballat. Apostem per la participació, pel boca a orella, per convéncer la veïna que ens trobem en el parc i al cunyat amb qui ens fem la paella els diumenges. Parlem-los dels avantatges d'aprendre llengües, siguem ambaixadors i ambaixadores del plurilingüisme i la riquesa cultural que suposa.
Eixim al carrer i participem. El futur dels nostres xiquets i xiquetes bé s'ho mereix.