Helena Cortesina, pionera del cinema espanyol, homenatjada cent anys després

El 1923 s’estrenava Flor de España o la vida de un torero, la primera pel·lícula espanyola dirigida i produïda per una dona. Va ser Helena Cortesina, nom artístic d’Elena Cortés Altabas, actriu i ballarina primer, directora i productora després, que va posar tot la seua obstinació i va constituir una mercantil per elaborar el seu únic film. El rodatge va tindre uns quants problemes, entre els quals l’agafada d’un dels actors pels jònecs emprats en el film, i es creu que la productora va haver de vendre els equips per dificultats econòmiques.

Del seu llargmetratge només queden alguns fotogrames, fragments menuts de pel·lícula que han servit perquè no caiga en l’oblit. Cent anys després, la Mostra de València homenatja la pionera en la seua 38a edició, coincidint amb el centenari de la projecció.

El festival de cinema publica en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura el llibre Cortesina, reivindicando su papel de pionera, el primer estudi monogràfic dedicat a la cineasta, obra de la investigadora Irene de Lucas. Llicenciada en Comunicació Audiovisual i doctora per la Universitat de València, autora de la tesi ‘La pionera oculta: Alice Guy en el origen del cine’ (2011), també s’encarrega d’una exposició sobre la cineasta valenciana.

L’estudi aborda els seus inicis com a ballarina, quan va ser retratada per Joaquim Sorolla, pintura que li va valdre el sobrenom de La Venus valenciana. Repassa els seus orígens fins al seu treball en el teatre i el cinema, així com el seu exili a l’Argentina després de la Guerra Civil i la seua relació d’amistat amb Federico García Lorca i altres autors de la Generació del 27.

“Cortesina és una persona especialment moderna per a l’època. Per exemple, mai és va casar, malgrat que va tindre fills, a més de ser una artista completa: ballarina primer, després actriu de cinema, directora i productora”, assegura Irene de Lucas, l’autora del llibre. “Per si no fora prou, crea dues empreses teatrals. El que més em sorprén és aquesta audàcia i la seua capacitat de reinventar-se en un context molt complicat. Durant la Guerra Civil mor una de les seues filles, marxa a l’exili embarassada i aconsegueix, malgrat tot, que la seua carrera no deixe de créixer”, assenyala la investigadora.

De Lucas destaca la multitud de facetes professionals de Cortesina, una cosa insòlita en les primeres dècades del cinema. “Les actrius productores no dirigien, però ella s’atreveix a fer-ho i a més protagonitza el film. En la nostra investigació hem descobert que la pel·lícula va estar en cartell al llarg de sis anys i que va assolir el seu objectiu: Cortesina va entrar en el circuit teatral com a actriu gràcies al reconeixement que li va donar aquesta cinta”, recalca. L’obra es presentarà en la Mostra de Cinema de València, que se celebra a la ciutat del 19 al 28 d’octubre.

El 1923 s’estrenava Flor de España o la vida de un torero, la primera pel·lícula espanyola dirigida i produïda per una dona. Va ser Helena Cortesina, nom artístic d’Elena Cortés Altabas, actriu i ballarina primer, directora i productora després, que va posar tot la seua obstinació i va constituir una mercantil per elaborar el seu únic film. El rodatge va tindre uns quants problemes, entre els quals l’agafada d’un dels actors pels jònecs emprats en el film, i es creu que la productora va haver de vendre els equips per dificultats econòmiques.

Del seu llargmetratge només queden alguns fotogrames, fragments menuts de pel·lícula que han servit perquè no caiga en l’oblit. Cent anys després, la Mostra de València homenatja la pionera en la seua 38a edició, coincidint amb el centenari de la projecció.