L’IVAM recupera la sala de la Muralla amb una mostra d’Ignacio Pinazo que reflexiona sobre la identitat

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) presenta una nova lectura de l’obra del pintor Ignasi Pinazo i Camarlench (València, 1849-Godella, 1916) amb més de 300 peces, algunes de les quals inèdites, que retornen l’artista a la sala de l’IVAM que conté la muralla cristiano-mudèjar, recentment restaurada.

La directora general de Patrimoni Cultural, Pilar Tébar, ha destacat durant la presentació d’esta mostra que Ignasi Pinazo “va ser admirat pels artistes, però no va ser entés per la societat ni per la crítica, i va ser precisament eixe camí cap a la modernitat el que podem veure en esta exposició”.

Per la seua part, la directora adjunta de l’IVAM, Sonia Martínez, ha explicat que l’exposició “mostra el procés de treball de l’artista valencià dedicat a la representació de les persones en la seua dimensió individual, col·lectiva i genealògica, com a emissores, receptores i intèrprets d’identitats”.

La mostra és una nova lectura d’un artista “arriscat, heterodox i singular”, ha assenyalat Sonia Martínez, qui ha destacat que amb ella “l’IVAM busca reivindicar i fer accessible la col·lecció de l’IVAM a la ciutadania amb motiu del 35 aniversari del museu”.

Així mateix, la directora adjunta ha explicat que esta exposició impulsa una nova investigació, revisió i difusió dels treballs de Pinazo i ha recordat que l’IVAM “és un dels centres que conserva un major nombre d’obres d’este artista gràcies a la donació que va fer la família en 1986”.

D’altra banda, el comissari de la mostra, Vicente Pla, s’ha preguntat: “Què passaria si col·loquem Pinazo en els paràmetres de la crítica de l’art actual? Pinazo va dedicar una atenció extraordinària a la qüestió de les identitats”, un element clau en el debat cultural i social de l’actualitat. “Podem dir que fa 100 anys Pinazo ja estava plantejant una forma d’aproximació estructurada i entrellaçada sobre la qüestió de la identitat”, ha afirmat.

Les obres de l’exposició procedixen en la seua majoria dels fons del museu, tant pintures com dibuixos, a més de fotografies i pel·lícules de l’època i incorpora també peces procedents de la Casa-Museu Pinazo i de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, així com de col·leccions particulars de les quals es mostren tres pintures i un dibuix que no s’han exposat mai.

Estructura de la mostra

Vicente Pla ha explicat que la mostra, dividida en tres àmbits, incorpora la veu del mateix artista a través d’una selecció de textos. Pinazo es va dedicar a fer una ingent quantitat d’apunts amb el títol ‘Notes i Pensaments’, “que són una gran font d’informació i es conserven gràcies a la labor que ha fet la família del creador”.

En estos escrits manifesta un desig de “fugir del retrat com el gènere alimentari que els proporciona als artistes una supervivència”, ha detallat el comissari.

En observar la seua producció artística i escrita, es poden definir els camps d’interés que van travessar la seua experiència vital i els diversos gèneres pictòrics que va abordar. Un d’estos focus d’atenció va ser el generat per la percepció problemàtica de les identitats: “la pròpia i les dels altres, les individuals i les col·lectives, les manifestes i les absents”, en paraules de Vicente Pla.

El primer apartat, que porta per títol ‘Reconeixements’, mostra els retrats per encàrrec i els fets entre els seus familiars i coneguts, també algun dels seus autoretrats i molts exemples dels seus abundants estudis de figures captades per l’artista, sovint mitjançant el dibuix.

La mostra continua amb ‘Anonimats’, en la qual Pinazo planteja una forma d’interpretació de les identitats col·lectives. “Estes escenes mostren que Pinazo va concebre el social com una suma de realitats construïdes mitjançant interaccions pràctiques, però també que va entendre la dimensió humana col·lectiva com l’addició de múltiples singularitats”, ha manifestat Pla.

Ací es poden veure pintures dedicades a les tradicions, actes ritualitzats, la religió, escenes de festes, com les mascletaes o els bous. “En Pinazo hi ha una crítica a les col·lectivitats, ja que estes no es configuren a iniciativa de la població, sinó gràcies a rituals establits, són identitats heterònomes, regides per normes que venien des de dalt”, ha afirmat.

Finalment, en l’apartat dedicat a les ‘Absències’, els conceptes polítics de patrimoni, llegat i tradició i empremta apareixen a través de la representació de paisatges rurals de l’Horta Nord, espais urbans, llocs habitats on les persones ja no estan. “Hi ha una idea d’espiritualitat en l’obra de Pinazo que es veu clarament en els seus escrits”, ha assenyalat.

En moltes de les obres d’esta secció, Pinazo va abocar el que potser podríem considerar el seu concepte més complex de la dimensió identitària apel·lada per les seues representacions. cEns trobem davant de quadres i dibuixos que mostren escenes en les quals predomina la quietud i algunes accions pareix que es manifesten només indirectament a través de les seues empremtes“, ha resumit.

Finalment, Vicente Pla ha afegit que “estos fons permeten continuar estudiant Pinazo des de la contemporaneïtat, lluny dels gèneres i del marc academicista”.

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) presenta una nova lectura de l’obra del pintor Ignasi Pinazo i Camarlench (València, 1849-Godella, 1916) amb més de 300 peces, algunes de les quals inèdites, que retornen l’artista a la sala de l’IVAM que conté la muralla cristiano-mudèjar, recentment restaurada.

La directora general de Patrimoni Cultural, Pilar Tébar, ha destacat durant la presentació d’esta mostra que Ignasi Pinazo “va ser admirat pels artistes, però no va ser entés per la societat ni per la crítica, i va ser precisament eixe camí cap a la modernitat el que podem veure en esta exposició”.