València recorda les víctimes de l'odi amb un espectacle en memòria de la primera transsexual assassinada

Lisa va ser apallissada fins a la mort el juliol del 2015, en un ascensor d'un edifici de la platja alacantina de l'Albufereta. Era una dona transsexual. Un altre juliol, però de 1460, les autoritats valencianes van penjar públicament en la forca de la plaça del Mercat a Margarida Borràs, la primera transsexual valenciana de qui hi ha constància. 555 anys després, l'odi cap a les persones LGTBI continua. Per això, la companyia teatral “Traspasando Fronteras”, dirigida per Carmen Fernández, ha decidit denunciar-ho amb el rescat de la memòria de Margarida Borràs.

Margarida, nascuda originàriament Miquel, era filla d'un notari mallorquí establert a València, que es movia sense pudor per l'alta societat valenciana medieval fins que algú la va delatar i va ser empresonada, torturada i penjada, com recull el Dietari d'Alfons el Magnànim.

Traspasando Fronteras va convertir en un guió teatral la història de Borràs amb una revisió contemporània que la fa molt actual. La interpreta Fernández, que també fa de guionista i directora, i que viu en carn pròpia la discriminació i vulnerabilitat que comporta encara ara ser una dona trans. “A mi m'han pegat, m'han humiliat, m'han insultat... Ara mateix tinc un judici per una agressió d'un dels meus veïns d'escala, ell encara diu que les persones com jo no tenen dret a viure, que hauríem d'estar mortes. I clar veus els casos de Lisa, que ens coneixíem, o el de la meua germana de la vida Cristina –transsexual assassinada a València en 2009– i clar que et fiques en la seua pell”, confessa nerviosa Carmen Fernández.

Per a ella representar l'obra a Velluters i a la mateixa plaça on estava la forca on van penjar a Margarida Borràs té un simbolisme restaurador i ha estat un “regalàs” de l'Ajuntament. A més, ella volia fer-la al carrer perquè s'acoste gent més enllà de la que ja està conscienciada. “Les persones transsexuals som les grans desconegudes. Se sap que existim però se'ns invisibilitza, per això utilitze el teatre i el carrer per mostrar la nostra realitat, perquè tenim els mateixos drets que qualsevol altre ésser humà”, resumeix després de dues obres teatrals diferents sobre la LGTBIfòbia.

En aquesta participen 12 persones amateurs i fins i tot un traductor a llengua de signes. Després de l'espectacle a la plaça del Mercat pel dia contra la fòbia a les persones per l'orientació sexual o la identitat de gènere, la representaran a Elx per la Setmana de l'Orgull Gai.

Amb motiu d'aquestes dates, el col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals, Lambda també ha llançat una campanya de denúncia a les xarxes en la qual mostra situacions de marginació i violència viscudes pel col·lectiu. “És terrible pensar que encara passen aquests crims tan horribles contra algú que ha gosat viure fins a l'última conseqüència viure amb la identitat que sent. Però sense arribar a aquest extrem, ens trobem amb molts casos d'assetjament quotidià per transfòbia. És incomprensible que en el segle XXI encara hi ha persones que pensen que les persones trans hem fet un procés tan dur com el de transició sexual per caprici. Falta molta educació i pedagogia social”, explica Àlec Casanova, vocal trans de Lambda a l'acabar-se l'obra de Fernández. Tots dos ho intenten, ja siga amb teatre, tallers a les escoles, intentant canviar lleis o qualsevol estratègia per trencar l'odi que perdura 500 anys després. 

Lisa va ser apallissada fins a la mort el juliol del 2015, en un ascensor d'un edifici de la platja alacantina de l'Albufereta. Era una dona transsexual. Un altre juliol, però de 1460, les autoritats valencianes van penjar públicament en la forca de la plaça del Mercat a Margarida Borràs, la primera transsexual valenciana de qui hi ha constància. 555 anys després, l'odi cap a les persones LGTBI continua. Per això, la companyia teatral “Traspasando Fronteras”, dirigida per Carmen Fernández, ha decidit denunciar-ho amb el rescat de la memòria de Margarida Borràs.

Margarida, nascuda originàriament Miquel, era filla d'un notari mallorquí establert a València, que es movia sense pudor per l'alta societat valenciana medieval fins que algú la va delatar i va ser empresonada, torturada i penjada, com recull el Dietari d'Alfons el Magnànim.