El mapa de Max Aub: la vida de l’autor a través de la seua biblioteca confiscada

“Ja estic dreta. Baixem. Prestatgeries de ferro i allí, entre milers, alguns, molts, inconfusibles, els meus. Més de trenta anys sense veure-us, lloms.

—N’hi ha molts de dedicats.

Però com sap que totes aquestes caixes de comèdies soltes del XVIII són meues? No li ho pregunte. Mire. Toque. Quants n’hi deu haver?“

El 1969, l’escriptor Max Aub torna a València després de 30 anys exiliat a Mèxic. Quan arriba al lloc en què va créixer ho aprofita per a intentar recuperar el que queda de la seua biblioteca de joventut, confiscada per les autoritats franquistes i emmagatzemada a la Biblioteca Provincial el 1939. Allí, en l’edifici de la Nau, antiga seu de la Universitat de València, es retroba amb els toms que va deixar dècades arrere.

D’aquest viatge de retorn naix La gallina ciega, un extens volum de diaris que fa al seu torn de testimoniatge de l’Espanya tardofranquista. La gallina ciega és una exploració del record, una cerca del passat, i alhora la constància d’allò que s’ha esborrat. Els diaris de l’autor de la sèrie novel·lesca El laberinto mágico són la brúixola en el mapa de Max Aub, un documental interactiu de la radiotelevisió pública valenciana À Punt, dirigit per Elisa Ferrer i mab guió de Fran Ruvira, que recorre la seua vida i obra.

La col·lecció arranca el 1919, segons data el catedràtic emèrit de literatura espanyola de la Universitat de València Joan Oleza, ateses les dedicatòries trobades en els toms. La llibreria compta amb un fons majoritàriament literari a què s’afigen assajos sobre filosofia, geografia, història, política i ciència. “L’única literatura que sembla haver-lo interessat abans del segle XIX és l’espanyola”, sosté el catedràtic.

“Sobre aquest horitzó d’interessos lectors, complementat pel coneixement d’Aub i les empremtes que s’hi donen de les seues lectures, pot traçar-se un mapa parcial”, apunta el professor, que el descriu com un lector amb més preferència per la literatura contemporània que pels clàssics. La biblioteca es tanca el 1939, amb la confiscació dels volums i l’exili de l’autor. Entre aquest parèntesi s’estimen uns 10.000 llibres, des de la poesia de Sant Joan de la Creu, el teatre de Calderón i Lope de Vega fins a les novel·les de Dostoievski com Els germans Karamazov –en la traducció al francés– i els poemes i els assajos de Paul Valéry.

El documental, en el web maxaubmapa.com, planteja un recorregut interactiu des del seu llegat fins a l’actualitat de manera cronològica. Des dels orígens de la família Aub a París, l’arribada de la família a València fugint de la Primera Guerra Mundial; els anys que el jove escriptor descobreix la capital valenciana del 1914 en plena ebullició política i comença el batxillerat en l’institut Lluís Vives de València; els anys de la Guerra Civil; l’etapa d’exili en camps de concentració i de fugida constant fins que s’estableix a Mèxic i es nacionalitza; i finalment, el retorn de l’exili el 1969 quan visita la Universitat de València per reclamar el conjunt dels seus llibres perduts.

“Ja estic dreta. Baixem. Prestatgeries de ferro i allí, entre milers, alguns, molts, inconfusibles, els meus. Més de trenta anys sense veure-us, lloms.

—N’hi ha molts de dedicats.