Comunitat Valenciana Opinión y blogs

Sobre este blog

La portada de mañana
Acceder
Gobierno y PP reducen a un acuerdo mínimo en vivienda la Conferencia de Presidentes
Incertidumbre en los Altos del Golán mientras las tropas israelíes se adentran en Siria
Opinión - ¡Con los jueces hemos topado! Por Esther Palomera

El Rialto estrena ‘Alexandria’, una obra per reflexionar sobre la identitat digital

elDiariocv

València —

0

Sap Google més de tú que la teua mare? És el buscador “la nova Alexandria”? El teatre Rialto estrena aquest divendres Alexandria, una obra escrita per Guadalupe Sáez i Mertxe Aguilar i dirigit per Juan Pablo Mendiola, que presenta un puzle d’històries plenes d’intensitat dramàtica amb moltes preguntes per reflexionar sobre com afecta el món digital a les vides humanes. L’espectacle, produit per l’Institut Valencià de Cultura, toca temes tan candents com el rastre digital, el tràfic de dades i la difusa frontera entre veritat, mentida i manipulació en xarxes socials.

L’obra compta amb una gran potència visual i juga amb tècniques de videomapatge per tal de reflectir el món multiplataforma. Segons ha remarcat l’equip de l’espectacle, es tracta d’un treball horitzontal, en el sentit que el director ha estat en tot moment en contacte amb les autores mentre elles escrivien el text. Aquesta proximitat ha generat unes sinergies molt enriquidores per al resultat final.

Segons l’equip d’Alexandria, és un espectacle complicat d’interpretar a l’escenari, ja que els actors conviuen amb set càmeres que els graven en directe, per la qual cosa han de fer una actuació que se situa entre el teatral i el cinematogràfic, a més en un escenari molt complex i amb molts llenguatges diferents convivint.

Aquesta obra posa en marxa ‘Habitem el Rialto’, un ambiciós projecte de desenvolupament d’audiències que crearà una comunitat fonamentalment jove connectada amb els processos de creació i exhibició de les diferents produccions. ‘Habitem el Rialto’ busca crear públics actius i ja s’està desenvolupant en diferents àmbits, com ara en instituts d’Educació Secundària, en la Universitat de València, en escoles d’Art Dramàtic i en col·lectius juvenils. El projecte vol generar dinàmiques actives, experiències col·laboratives i activitats connectades amb els espectacles, a més de l’ocupació del Rialto com a un espai d’encontre i de vida sociocultural més enllà de la seua funció de sala d’exhibició de muntatges.

Una aposta per la producció pròpia

La producció de l’Institut Valencià de Cultura, Alexandria, és la primera de les sis produccions que s’estrenaran al teatre Rialto de València al llarg de la temporada 18/19, en una aposta sense precedents per la producció pròpia. A més, un total d’onze espectacles de producció pròpia també es presentaran als teatres de l’IVC de Castelló i Alacant durant aquesta temporada, amb la consegüent contractació de vora 90 intèrprets i els seus respectius equips artístics.

Seguint les directrius del projecte del director adjunt d’Arts Escèniques de l’IVC, Roberto García, les sis produccions del teatre Rialto giren al voltant del concepte d’identitat afrontat des de diferents angles estètics i temàtics. Amb aquesta nova aposta del Rialto, també es compta amb una unitat estètica, ja que els cartells de totes les produccions són obra del dissenyador Jaume Marco.

Sap Google més de tú que la teua mare? És el buscador “la nova Alexandria”? El teatre Rialto estrena aquest divendres Alexandria, una obra escrita per Guadalupe Sáez i Mertxe Aguilar i dirigit per Juan Pablo Mendiola, que presenta un puzle d’històries plenes d’intensitat dramàtica amb moltes preguntes per reflexionar sobre com afecta el món digital a les vides humanes. L’espectacle, produit per l’Institut Valencià de Cultura, toca temes tan candents com el rastre digital, el tràfic de dades i la difusa frontera entre veritat, mentida i manipulació en xarxes socials.

L’obra compta amb una gran potència visual i juga amb tècniques de videomapatge per tal de reflectir el món multiplataforma. Segons ha remarcat l’equip de l’espectacle, es tracta d’un treball horitzontal, en el sentit que el director ha estat en tot moment en contacte amb les autores mentre elles escrivien el text. Aquesta proximitat ha generat unes sinergies molt enriquidores per al resultat final.