El president de la patronal espanyola s'ha manifestat en contra de què s'estudie la filología etrusca. La declaració volia simplement exemplificar que cal excloure de l'educació allò que ell considera inútil. I ell i els empresaris als que representa saben amb total certesa el que es útil i cal estudiar, i més encara saben el que és inútil i no s'ha d'estudiar. No sé que opinaria, cas de haver-ho escoltat, el prominent lingüista, el vell professor i especialista en llengua etrusca, Massimo Pittau? Jo apostaria que Pittau -un més entre molts altres- ha construit la seua brillant carrera acadèmica en contra del menyspreu i l'oposició d'una llista ben llarga de sabuts ignorants. Perquè, en el fons, rebutjar el conéixement és sempre ampliar la ignorància. Mai he acabat d'entendre distincions entre coneixements bons i coneixements inútils. Recorde que els meus avis sempre insistien en un únic consell com a fil conductor de la vida: “fill meu, tingues coneixement”. Perquè tenir coneixement, per a ells, sintetitzava valors i comportament. Ells no distingien entre bon i mal coneixement.
El argument esgrimit pel president de la patronal volia reivindicar que els empresaris haurien d'intervenir en la configuració del sistema educatiu i especialment en el diseny, l'orientació i els continguts dels títols universitaris. Si ara escric aquesta senzilla reflexió és perque la idea fa fredat: estic convençut de què hom comença per menystenir la filología etrusca (val a dir la filologia clàssica), i després es posa en qüestió la història, la filosofia, l'estudi del valencià i les humanitats en general. M'arriva un cert tufo autoritari, derivat de concepcions tecnocràtiques tremendament reduccionistes que enpobreixen la formació i l'educació dels ciutadans lliures en un país democràtic. No és nou. L'assumpte resulta tediós i recurrent, però el ben cert és que l'estudi de les llengües clàssiques ha desaparegut dels curricula i la filosofia o la història són constantment motiu de controvèrsia.
El rerafos és tan vell com que en 1765 el pobre metge il·lustrat Antoni Capdevila, censurat i vilipendiat pels retors censors i pels cortesans, escrivía al seu amic suïs, l'erudit Albrecht von Haller, una explicació del retard de les ciències a Espanya. Li acabaven de censurar un manuscrit sobre el tractament de la verola que no va poder publicar: “El estar los españoles menos ignorantes sojuzgados de gente ignorante y bárbara es una de las causas del atraso de las letras en esta Monarquía.”
No sembla que les coses hagen canviat gaire. És clar que la filologia etrusca no ha de servir per dur la comptabilitat, ni per evadir impostos, ni per blanquejar diners o influir en el producte interior brut. La filologia etrusca només aporta coneixement i mètode. I això, que era essencial per als meus avis, sembla ser res per a les elits que ens governen. El seu paradigma: habilitat tècnica i res de coneixement inútil. La ignorància no es nota quan és un atribut general. Com li deien a aquell il·lustre militar que va amollar davant Unamuno allò de “muera la inteligencia”? Jo, per contra, estic més aviat a favor de la filologia etrusca. Haurien d'obrir-se grups de filologia etrusca a totes les universitats. Visca la filologia etrusca.