Les Fogueres Combatives compleixen deu anys trencant motles
- El col·lectiu que les impulsa reivindica la tornada a l’origen amb monuments construïts a mà, amb crítica social i política i sense l’encarcarament de l’ofrena religiosa, els vestits i la dona “florera” de les belleses
Com tot en la vida, hi ha maneres de viure i de viure. Les Fogueres Combatives i la Foguera Itinerant són una part important de les Fogueres de Sant Joan, la que intenta mantenir-se fidel a la tradició i que s’allunya de la ruta dels grans fastos.
“Simplement volem que les Fogueres siguen obertes a tothom, que siga un altre tipus de festa, però que no estiga encaminada al turista. No podem perdre el caràcter satíric i crític; que no es perda mai”, concreta Pana Castalla, membre del col·lectiu que les impulsa i les manté.
L’oferta permet conéixer la festa apegada a la ciutat i allunyada de les rutes turístiques. Així, s’aposta per mantenir-se lluny dels vestits, “la tradició”, els premis, la inversió milionària en el monument, l’ofrena religiosa, la bellesa i l’escassa crítica dels monuments tradicionals.
Les Fogueres Combatives i la Foguera Itinerant trenquen motles amb un acte tan poc revolucionari com tornar a l’origen. Al monument improvisat, fet a mà, crític, fora de concurs, sense bellesa i amb la frescor del veïnat.
“Tenim molt en compte el tema de la dona. No ens sembla gens bé això de tenir una dona florera tot el dia passejant-la i que no ha fet cap mèrit social per a tenir un càrrec de tanta rellevància. I una de les maneres de trencar amb això és que tenim bellesa, però és una ‘trans’”, afig Castalla.
En realitat, es tracta de dos col·lectius diferents que treballen ben avinguts. La Foguera Itinerant va nàixer la primera i “fa més anys que baixa a la mascletà, per exemple”, mentre que les Fogueres Combatives són “el col·lectiu que organitza els actes”, matisa.
Des de l’Hort Comunitari del barri de les Carolines, “volem recuperar la idiosincràsia de les Fogueres, una festa popular que ocupa el carrer i en què tothom té cabuda. I sobretot, recuperar l’esperit crític que té el monument en si”.
En aqueix sentit, critica que es gasten “milionades” en porexpan quan “a l’inici de les Fogueres es cremaven mobles vells i es caricaturitzava algun veí que podia haver-ne fet una de ben grossa aqueix any”.
Material reciclat i canvi de dia
Aqueix és el camí que exploren les Fogueres Combatives i que tornarà enguany per a complir el desé aniversari. “De fet, el monument està fet tot amb material reciclat, llevat de la pintura, que també és mínima”, assenyala.
A més, a diferència de la resta dels monuments, la Foguera Combativa no es planta sobre el terra dur, sinó sobre una plataforma amb rodes que permet a aquesta obra d’art de quasi quatre metres d’alçària per un poc més de dos d’amplària passejar-se per Alacant.
“A la mascletà baixarà els dies 21, 22 i 23”, subratlla Castalla, que recorda que es fan cercaviles pel barri, en què també participa la Foguera Itinerant.
A més, remarca que la cremà és el dia 23, la nit de Sant Joan, i no el 24, perquè també “es va retardar la cremà per interessos econòmics i turístics. Ara, bàsicament tot va encaminat a aquesta festa”.
Programa cultural
A més, les Fogueres Combatives organitzen un programa cultural vinculat a la festa del foc amb conferències i concerts, sense oblidar que “menjar i beure són les excuses de la festa”.
“Hi ha conferències sobre la crisi dels refugiats a Grècia i al Kurdistan, la crisi de Palestina, hi ha una petita presentació dels correfocs a la ciutat d'Alacant, algun concert en acústic”, destaca Castalla, que recorda que tot serà a l'Hort Comunitari del carrer de Jacinto Valdés.
- El col·lectiu que les impulsa reivindica la tornada a l’origen amb monuments construïts a mà, amb crítica social i política i sense l’encarcarament de l’ofrena religiosa, els vestits i la dona “florera” de les belleses
Com tot en la vida, hi ha maneres de viure i de viure. Les Fogueres Combatives i la Foguera Itinerant són una part important de les Fogueres de Sant Joan, la que intenta mantenir-se fidel a la tradició i que s’allunya de la ruta dels grans fastos.