Ningú pot negar que la divisió de poders i la independència del poder judicial són fonaments de qualsevol sistema democràtic. Per això, tan important és defensar l’esfera judicial davant intromissions partidistes; com també garantir que les institucions triades democràticament per la ciutadania puguen prendre decisions en base als seus programes electorals.
En eixe sentit, la decisió de la sala 4a del TSJ d’anular parcialment el decret del Consell que estableix la norma a seguir sobre concerts educatius en les etapes no obligatòries ha sobtat a molts juristes. I ho ha fet perquè sembla que s’està assumint la potestat reglamentària que correspon al Consell i que sorgeix de la voluntat democràtica dels valencians i valencianes.
El decret de concerts de la Generalitat Valenciana es basava en un precepte senzill, el que l’administració puga planificar l’oferta educativa dels centres sostinguts amb fons públics: els públics i concertats. D’esta manera, després d’una anàlisi de la realitat, la Conselleria d’Educació concerta les aules que siguen necessàries per cobrir-ne la demanda. El concert, en tant que és un contracte d’una empresa privada amb l’administració, només es pot revisar quan acaba. L’any passat van vèncer els concerts en vigor de les etapes no obligatòries.
A Compromís, molt ens hauria agradat comptar amb un finançament que ens haguera permés dotar de més aules públiques de batxillerat els instituts d’este país, però després de l’anàlisi es van renovar 377 unitats de batxillerat i només 27 van ser desconcertades. Perquè no calien, perquè esta oferta ja estava coberta per la xarxa pública.
Però la Sala 4, després d’un recurs del Partit Popular, alguns centres religiosos i entitats afins, considera que encara que ja no ens calguen, perquè s’ha fet bé oferint més places públiques, s’han de seguir pagant, per sempre.
Este fet és inconcebible perquè lleva a l’administració la capacitat de planificar l’oferta pública de places escolars, ja que esta queda determinada, abans que res, per les places concertades i la seua renovació in eternum.
Els fa igual que eixos diners isquen de les butxaques dels valencians i valencianes, perquè això és com si la justícia t’obligara a seguir pagant una línia mòbil que ja no necessites; o com si hagueres de seguir pagant la quota anual del gimnàs quan ja has decidit que no vols anar-hi més perquè ara fas esport a l’aire lliure.
Els valencians i valencianes no ens podem permetre que la justícia done prioritat a la concertada abans que a la pública. Sembla ciència ficció que l’administració puga tancar aules públiques però en cap cas concertades. Això els valencianistes d’esquerres no ho podem permetre, per això el Consell recorrerà al Suprem, perquè la demanda per una escola pública, digna i en valencià ve de lluny i des del govern valencià treballem perquè això siga una realitat i no es convertisca en una lluita in eternum.
*Àgueda Micó, coportaveu de Compromís