Lectures recomanades

Ningú no ens espera

Manuel Baixauli

Edicions del Periscopi

Barcelona, 2016

308 pàgines

Manuel Baixauli, l’autor de l’extraordinària La cinquena planta, recull en Ningú no ens espera els seus articles publicats en premsa, acompanyats per il·lustracions de primera magnitud que revelen l’amplitud artística de l’autor. Els papers, peces de rellotgeria, expressen el pensament i les vivències relacionades sobretot amb l’art i tot el que hi està relacionat. Hi trobarem malestar, ironia, compromís, defensa de l’art d’altura. El pes substancial de l’escriptura de Manuel Baixauli rau en la força de la seua prosa i en el rigor dels arguments i en els símils amb què els sosté.

Horts de tarongers. La formació del verger valencià

Adrià Besó Ros Institució Alfons el Magnànim

València, 2016

433 pàgines

El tòpic del tarongerar com a jardí ha estat explotat fins l’avorriment. Si el deixem de banda, el tarongerar és un fenomen extraordinari que ha transformat la fesomia i l’economia del País Valencià. El llibre d’Adrià Besó n’explica amb prosa planera els orígens, l’expansió des del segle XVIII fins a la dècada dels anys trenta del segle XX i l’arc que abasta des la Plana de Castelló fins a la Safor; els factors que l’han ajudat a consolidar-se i a expandir-se (els transports, els adobs, el reg...); la seua evolució com a paisatge i l’arquitectura que ha generat. També hi analitza les mirades que ha configurat a través de la literatura, la pintura, la fotografia i la il·lustració gràfica.

Gramàtica valenciana bàsica

Acadèmia Valenciana de la Llengua

València, 2016

331 pàgines

Després de la publicació de la Gramàtica normativa valenciana el 2006 la Institució ha decidit traure’n una versió útil i accessible per a un públic general per tal d’ajudar-lo a usar la llengua pròpia en les tasques habituals de cada dia. Per aquest motiu la Gramàtica valenciana bàsica s’estructura en apartats breus a fi de permetre a l’usuari localitzar ràpidament la qüestió concreta que li suscita dubtes i trobar-hi una resposta breu i precisa. La Gramàtica mira d’harmonitzar les solucions valencianes genuïnes, vives, ben documentades en els clàssics i avalades per l’etimologia i per la tradició literària i gramatical, i la convergència amb les solucions adoptades en els altres territoris de la llengua compartida.

El temps és mentida

Joanjo Garcia

Edicions Bromera

Alzira, 2016

195 pàgines

Joanjo Garcia és un novel·lista jove amb moltes ganes d’aprendre i de créixer narrativament, com demostra cada títol que publica. La darrera, El temps no existeix, és una novel·la de factura notable i que enxampa el lector des de ben aviat, perquè el fa participar dels neguits i dels afanys del protagonista, que es despulla per fixar uns fets que el persegueixen des de fa temps. El protagonista es presenta per mitjà de l’elaboració que la novel·la crea i ho fa a través d’un joc de temps i espais que ajuden a desenvolupar la faula, alhora que es perfila la història que l’obsedeix, un món on sembla que no passe res, però darrere de les portes s’empona la por i el desengany, el fracàs i la vilesa.

Tota la veritat

Núria Cadenes

La Magrana

Barcelona, 2016

172 pàgines

En Tota la veritat Núria Cadenes parteix del gènere negre, però aviat l’abandona. No hi ha investigació ni trampes ni els protagonistes tracten d’enganyar els altres. Això sí, hi ha un cadàver. L’assassinat d’un home d’èxit de vacances en un poble de vacances és el detonant per a dibuixar un món poblat de secrets i misèries, impotències i frustracions i moltes coses. És una proposta valenta perquè es tracta d’una història coral i muntada amb fragments força breus –on barreja perspectives i llenguatges diversos– per fer àgil l’engranatge. El llenguatge n’és sintètic, punyent i elusiu i crea un clima incert, inquietant, que embolcalla tota la trama.

Entre dones

Núria Cadenes, Isabel Canet Ferrer, Mercè Climent, Maria Josep Escrivà, Isabel Garcia Canet, Pepa Guardiola, Carme Manuel, Anna Moner, Lliris Picó, Raquel Ricart

Balandra

València, 2016

171 pàgines

És la primera vegada que s’edita un recull de relats escrit únicament per escriptores, i està prologar per una experta en literatura de dones, Maria Lacuesta. És clar que no són totes les que hi ha, però la iniciativa posa en evidència un fet palmari, i és que cada vegada hi ha més escriptores i sobretot cada vegada pinten més en el panorama narratiu. Entre dones vol ser un mostrari de les veus, els registres i els estils que poden gestionar les escriptores valencianes. L’element comú n’és la presència femenina. A patir d’això, les propostes, les variacions i les combinacions són suggeridores. El resultat és una simfonia de veus i d’històries ben interessants i de lectura amena.

Ningú no ens espera