Els arbres i el bosc

Ja fa un cert temps que el projectat hotel de La Marina de València (o més ben dit ,la seua alçària) ocupa un lloc als mitjans de comunicació i, com de costum, ix a la superfície la nostra afició o passió pel foc. Tot són incendis: València s’encén en flames i no sols, ni de lluny, el dia de la cremà.

La discussió sobre el  nombre d’altures que ha de tenir aquest edifici singular ubicat tot just darrere de l’antiga estació marítima és la que té poca altura. Com deia Fuster, no convé fer de la ignorància argument i la història de l’ arquitectura i de l’ urbanisme està farcida  de projectes i edificis de tots els volums i colors ( vegeu , si us plau,  el clàssic llibre de Benevolo, Història de l’ Arquitectura Moderna. 8ª edició de l’ any 2002). Titllar d’ “aberrant” ( abans de conèixer el projecte) les 30 altures en principi proposades és. com a mínim. precipitat.

Tot depén de l’ oportunitat i qüalitat del projecte i hi ha gratacels d’ impecable factura (el Flatiron  de Burham de New York, el  Toronto Dominion Center o el Seagram de Mies Van de Roe, el Tower East de Walter Gropius o els molt més recents edificis de Norman Foster, per posar  alguns exemples) i hi ha ciutats que no renuncien a combinar ciutat,art i altura https://www.arquitectes.cat/ca/mon/Frankfurt_la_petita_Manhattan_europea.

És clar que a València estem tips  de mala arquitectura d’ elevada volumetria (el Passatge Bartual Moret em ve al cap) però la Torre de França és un altra cosa i tindre alguns gratacels ben estudiats, projectats i executats no ens vindria mal L’ especulativa acumulació d’ aprofitament del “pelotazo” de Mestalla tal vegada hauria d’ animar a construïr un gratacel en la intersecciò de Blasco Ibáñez i l’ Avinguda d’ Aragó en lloc de deixar pas a una vulgar concentració d’ edificis d’ envergadura.

 La proximitat al mar del discutit hotel pot fonamentar el rebuig perquè trenca l‘skyline marítim. És aquesta una opinió molt respectable però tal vegada caldria valorar avantatges i inconvenients d’un gratacel vora mar (sols 30 altures?).Sense incendis ni provincianismes . Parlem-ne, tot i que siga a casa nostra una  rara  avis i un costum poc practicat

Deixaré ara de banda la història de “l’ alçària òptima” per a  posar l’ accent en un altre espai- molt proper per cert a l’hotel de la Marina- i sobre el qual es parla sospitosament molt poc quan és una peça important  de l’ estructura urbana de la ciutat. Parle, és clar , del PAI del Grau, aprovat per l’ Ajuntament ja fa anys i que està “en fase de consultes”.

Consulten vostès la descripció del projecte (https://www.valencia.es/ayuntamiento/noticias_accesible.nsf/NoticiasAnterioresWeb/7C7803167A6C7DA7C12575230047E272?OpenDocument&lang=1&nivel=2 ) i no deixen de posar al Google l’ expressió “ Pai del Grao”.Tot molt educatiu. Tampoc s’ obliden del gran negoci que suposà el trasllat dels depòsits de CLH( Josep Sorribes . Rita Barberá El Pensamiento  Vacío . Ed. Faximil 2007 pg. 154 i València 1940-2014. Construcción y Destrucción de la Ciudad  . PUV  2015 pgs. 257-260).

La ciutat es juga molt en aquest espai de prop de 400.000 metres quadrats al final de la vora esquerra del vell llit on Camps i Rita ens regalaren la Fòrmula 1 Necessitem les 3.000 habitatges previstos ( per a rendes elevades com el PAI de Natzaret)?; com resoldrem el trobament del riu  amb la mar ?Com mitigar l’ impacte d’ intercalar teixits residencials “qualificats” de rendes elevades( el barri de França, el PAI de Natzaret i el PAI del Grao amb els teixits urbans  de Malva.rosa, El Cabanyal, Vilanova del Grau, Natzaret , la Punta i Pinedo? Són aquestes preguntes escaients?

Si ho són ,quan s’ ens informarà a la ciutadania dels propòsits  de l’ Ajuntament i si hi ha o no variacions substancials respecte del projecte aprovat?. No siga que els arbres no ens deixen veure el bosc i que mentre discutim el nombre d’ altures de l’ hotel , els forts interessos presents al PAI del Grao imposen una solució sense el suficient debat Quan convinga però que s’ obriguen les finestres i entre la llum

Ja fa un cert temps que el projectat hotel de La Marina de València (o més ben dit ,la seua alçària) ocupa un lloc als mitjans de comunicació i, com de costum, ix a la superfície la nostra afició o passió pel foc. Tot són incendis: València s’encén en flames i no sols, ni de lluny, el dia de la cremà.

La discussió sobre el  nombre d’altures que ha de tenir aquest edifici singular ubicat tot just darrere de l’antiga estació marítima és la que té poca altura. Com deia Fuster, no convé fer de la ignorància argument i la història de l’ arquitectura i de l’ urbanisme està farcida  de projectes i edificis de tots els volums i colors ( vegeu , si us plau,  el clàssic llibre de Benevolo, Història de l’ Arquitectura Moderna. 8ª edició de l’ any 2002). Titllar d’ “aberrant” ( abans de conèixer el projecte) les 30 altures en principi proposades és. com a mínim. precipitat.