Albacete, Ciudad Real, Cuenca, Guadalajara, Toledo i Maria Dolores de Cospedal. La naturalesa no sempre segueix al peu de la lletra el manual amb el qual reprodueix la condemnada comèdia humana i fa excepcions, perles irrepetibles i úniques que agraden de deixar ben posat el seu segell personal en la posteritat d'un país. En aquest punt de sal, ens trobem amb la flor i nata del consell d'“intocables” de Mariano&Co, una dona capaç de desdoblar-se en l'espai-temps per poder estar en tots els llocs que li ocupen els càrrecs de presidenta de la junta de Castella-la-Manxa, presidenta del PP regional manxec, secretària general del PP i turista de l'any en diferents instàncies del poder judicial.
La polivalència de Maria Dolores és enciclopèdica, perquè tenim la Maria de províncies com la Maria de “las Españas”, la Maria divorciada com la Maria casada, així com també la mare Maria. La Maria multimilionària i la Supermaria, la Maria de los Dolores i la Maria Rajoy, la Maria de l'hàbit i la Maria Armani; la Maria superiora i la Maria Cospedona, la Maria del “pasarán” o Maria “la de Madrid”.
Seguim: la Maria del Tajo i la Maria Segura, la Maria de los Mercedes o la Maria en limusina, la Maria Palacios i la Maria Ducal, la Maria Reformista o la Maria Popular. La Maria que no fuma, la Maria del primer dolor, la Maria picaplets o la Maria celestial. La Maria visceral, la Maria fatal, la Maria clarissa i la Maria papal; la “maria.com”, la Maria hereditària o la Maria a cavall. Tanmateix, Luís Bárcenas és dels pocs que encara l'anomenen: Maria Dolores de Cospedal.
Siga com siga, la Dama de la Gran Creu de la Reial Orde d'Isabel la Catòlica ha posat el llistó ben alt pel que fa a les remuneracions anuals que puga rebre qualsevol companyó seu del carrer Gènova. Això pot crear certes enveges, però la competència és un actiu ben considerat dins del PP i l'augment salarial dels càrrecs públics una medicina que combat el sentir-se infravalorat. Pels ajuntaments de les grans capitals de província que controlen s'ho trobareu.
Ara s'ha vingut demostrant que les gallines del corral han volgut la triple ració de pinso, a més d'un tracte preferent en l'estafeta del partit, i s'ha muntat una revolada monumental. La pitjor part se l'emporta Maria Dolores, perquè amagar tots els dies les presumptes irregularitats comeses pel PP a base d'ocurrències és un treball no qualificat molt fàcil de menysprear, sobretot, quan ja ningú creu la seua paraula d'honor però sí la lletra del seu flamant extresorer de partit. No li manquen ciris a sant Judes Tadeu perquè tot açò vaja significant el seu final polític.