Seqüenciació massiva de l’ADN: així identificarà la Generalitat Valenciana les víctimes del franquisme en les fosses comunes

La seqüenciació massiva de l’ADN, una tècnica relativament nova, permetrà analitzar el material genètic de les víctimes de la repressió franquista enterrades en les fosses comunes escampades pel territori valencià i encreuar la informació amb les mostres dels seus descendents. 

La Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, que dirigeix Rosa Pérez Garijo, prepara un conveni amb la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio) i la Universitat de València (UV) per a desenvolupar projectes d’investigació i innovació en la identificació de les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme.

El projecte de banc d’ADN s’ha retardat durant anys per les traves burocràtiques (la Intervenció de la Generalitat va posar objeccions a l’encàrrec de gestió a Fisabio ) i la conselleria es va veure obligada a canviar la llei de memòria democràtica. El conveni amb Fisabio i la UV aplana el camí perquè les institucions públiques assumisquen les faenes d’identificació, fins ara subcontractades amb laboratoris privats. 

Llúcia Martínez, responsable del servei de seqüenciació de Fisabio, explica per telèfon que el projecte és “pioner” i té un percentatge d’identificació molt alt. “Prioritzem la recollida de l’ADN dels familiars perquè hi ha gent molt major i no pot esperar més”, assenyala Martínez. 

La UV aportarà les investigacions de l’historiador Vicent Gabarda, un dels grans especialistes en els afusellaments durant la Guerra Civil i la postguerra, i el personal forense necessari per a seleccionar els ossos i les mostres dels familiars. Durant les excavacions en els cementeris que contenen fosses comunes, se seleccionaran els ossos amb més quantitat d’ADN i les característiques externes fenotípiques que puguen servir per a delimitar la identificació. 

A causa de les restriccions sanitàries per la crisi de la pandèmia de la COVID-19, els responsables de Fisabio han optat per utilitzar els tubs d’autorecollida de l’ADN, segellats i amb els consentiments necessaris per a emmagatzemar-hi les mostres i usar-les amb finalitats científiques. Així doncs, cada familiar pot fer-se el test.

En una etapa posterior, el servei de seqüenciació de Fisabio procedeix a l’extracció de l’ADN, senzilla en el cas dels vius, però no en el de les restes òssies, que necessiten un laboratori especial. “Dins de l’ADN, en comptes de seqüenciar-ho tot, se seqüencien regions variables entre éssers humans que permeten determinar si realment hi ha filiació”, explica Martínez. “Les tècniques fins ara eren capaces d’estudiar poques regions, amb la seqüenciació massiva pots mirar més i amb més resolució, cosa que dona una identificació més afinada”, postil·la la responsable del servei de seqüenciació de Fisabio.

Una vegada utilitzada la tècnica de la seqüenciació massiva, les dades arriben a l’equip de Fernando González-Candelas, catedràtic de genètica de la UV i director de l’àrea d’epidemiologia molecular de Fisabio, que analitza i compara els resultats amb la base de dades. La investigadora lamenta que no hi haja una base de dades d’àmbit estatal: “Moltes vegades hi ha mobilitat i, per això, és molt important una base de dades centralitzada”. Les mostres s’emmagatzemaran en una mena de banc autonòmic d’ADN durant una dècada. 

La consellera Rosa Pérez Garijo va visitar aquesta setmana les instal·lacions de Fisabio per conéixer de primera mà els preparatius del projecte. Pérez Garijo va destacar la importància del conveni de col·laboració perquè “per a obtindre els millors resultats en aquesta tasca de memòria, justícia i reparació és imprescindible el treball conjunt de totes les institucions i, per això, establim aquesta col·laboració amb la Fundació Fisabio i la Universitat de València”. 

La consellera de Qualitat Democràtica assenyala que “Fisabio és capdavantera en la investigació genètica i la seua participació serà decisiva per a avançar en la faena que estem duent a terme des del principi de la legislatura en la identificació de les víctimes del franquisme i de les xiquetes i els xiquets robats”.

La seqüenciació massiva de l’ADN, una tècnica relativament nova, permetrà analitzar el material genètic de les víctimes de la repressió franquista enterrades en les fosses comunes escampades pel territori valencià i encreuar la informació amb les mostres dels seus descendents. 

La Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, que dirigeix Rosa Pérez Garijo, prepara un conveni amb la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio) i la Universitat de València (UV) per a desenvolupar projectes d’investigació i innovació en la identificació de les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme.