València, capital de la República: el “centre de l’antifeixisme europeu”

Aquesta setmana s’han complit 85 anys des que el Govern de la II República va abandonar València per traslladar-se a Barcelona en ple avanç de les tropes franquistes durant la Guerra Civil. A penes un any de capitalitat accidental en què la ciutat es va convertir en refugi de l’Espanya republicana i que ha deixat empremtes en l’urbs que perduren hui dia. “És un període en què van succeir moltes coses interessants en aquesta ciutat que cal fer valdre”, declara la periodista Pilar Pérez Solano (Alacant, 1967), directora del documental València, capital de la República, produït amb la col·laboració de la delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València, la Generalitat Valenciana i la televisió autonòmica À Punt.

Pilar Pérez Solano, premi Goya a la millor pel·lícula documental amb Las maestras de la República, ha ajuntat uns quants dels experts acadèmics més grans en el període republicà a València. L’obra repassa la “bullícia impressionant” que acull la ciutat, que va multiplicar per tres la seua població amb l’arribada dels quadres governamentals i els refugiats de zones ocupades per l’exèrcit revoltat o en perill imminent, com Madrid.

L’autora lamenta que fins ara no s’havia rodat un documental específic sobre la capitalitat de València, a pesar que es va convertir en el “centre de l’antifeixisme europeu”, amb la celebració del II Congrés Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura.

L’historiador Javier Navarro recorda en el documental la inauguració, el 4 de juliol de 1937, en l’hemicicle de l’Ajuntament de València, del congrés que va reunir el més granat de la intel·lectualitat d’esquerres. “És l’expressió més emblemàtica, jo crec que l’esdeveniment més important des del punt de vista cultural i també el que reflecteix millor la solidaritat de l’antifeixisme internacional amb la causa de la República espanyola”, explica Navarro.

Ana Aguado, catedràtica d’història contemporània de la Universitat de València, enumera les dones de la Generació del 27 que arriben a València: “Algunes d’elles són internacionals i conegudes; està María Zambrano, María Teresa León o Margarita Nelken”. El “punt de vista de les dones”, segons el parer de la directora del documental, continua estant en un segon pla en els treballs sobre memòria històrica.

“València, capital de la República és tot un símbol d’una ciutat cosmopolita i una ciutat oberta i acollidora”, afirma en l’obra la historiadora Carmen Agulló. El documental repassa els principals punts que van cobrar protagonisme en l’urbs convertida en capital republicana: les Corts Valencianes, seu de la Presidència del Govern o els refugis contra els bombardejos franquistes dispersos per la ciutat. “València es converteix en una ciutat bombardejada i conserva una xarxa de refugis magnífica”, apunta Pilar Pérez Solano.

La periodista destaca l’operació de salvament, pilotada per l’artista Josep Renau, del tresor artístic nacional, evacuat a les Torres de Serrans i al Col·legi del Patriarca. Amb abundants imatges d’arxiu i aèries, el documental mostra la transformació de la fesomia urbana de la ciutat i l’incipient protagonisme de les dones durant el període republicà, explicat per les historiadores Ana Aguado i Carmen Agulló.

El documental compta amb entrevistes a Carmen Negrín Fetter i Carmen Peset Cañellas, netes respectivament de Juan Negrín i del rector Joan Peset Aleixandre, així com a Tina Rabanal Miguel, neta del director de la revista satírica La Tracaafusellat en la postguerra. L’obra també repassa l’efervescència cultural i editorial, amb llocs de referència com el Café Ideal Room, i l’ombrívol període de repressió inaugurat amb l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat el 30 de març de 1939.

La directora de València, capital de la República s’ha embarcat en nous projectes sobre memòria històrica després de l’èxit del documental Las maestras de la República. “Una vegada que arribes a aquests temes, t’adones de tot el que queda per contar”, diu Pilar Pérez Solano.

“Encara que siga un període curt de temps, hi ha molts punts de vista i coses que necessitem conéixer i necessiten ser contades, el món de la memòria és molt ampli”, abunda la periodista.

Aquesta setmana s’han complit 85 anys des que el Govern de la II República va abandonar València per traslladar-se a Barcelona en ple avanç de les tropes franquistes durant la Guerra Civil. A penes un any de capitalitat accidental en què la ciutat es va convertir en refugi de l’Espanya republicana i que ha deixat empremtes en l’urbs que perduren hui dia. “És un període en què van succeir moltes coses interessants en aquesta ciutat que cal fer valdre”, declara la periodista Pilar Pérez Solano (Alacant, 1967), directora del documental València, capital de la República, produït amb la col·laboració de la delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València, la Generalitat Valenciana i la televisió autonòmica À Punt.

Pilar Pérez Solano, premi Goya a la millor pel·lícula documental amb Las maestras de la República, ha ajuntat uns quants dels experts acadèmics més grans en el període republicà a València. L’obra repassa la “bullícia impressionant” que acull la ciutat, que va multiplicar per tres la seua població amb l’arribada dels quadres governamentals i els refugiats de zones ocupades per l’exèrcit revoltat o en perill imminent, com Madrid.