Roger Mira (Castelló, 1969) té una empresa relacionada amb la industria taulellera de Castelló i, a més, fa política. Llicenciat en filologia anglesa, milita en el Bloc (un dels partits de la coalició ) desde 2007 i ja va ser candidat per Castelló al Congrés en les eleccions generals de 2011. Ara, primàries per maig, aspira a anar a les Corts Valencianes.
Les primàries obertes..... donen oportunitat real a gent com vosté, empresari, d´arribar a les Corts Valencianes?
Una de les raons de ser de les primàries és precisament eixa, donar oportunitat a gent de diversos perfils i que fa poc o molt que participa a la vida política de tindre oportunitat de donar-se a conèixer a les bases, als simpatitzants i a la societat en general; i òbviament, si aconsegueixen el recolzament necessari, també de tindre oportunitat de representar-los. Jo per la meva banda porte uns anys compaginant la meva feina i la política, la qual cosa hagués estat del tot impossible de no tindre una feina que m’atorga un grau d’independència considerable.
Altres quatre candidats aspiren a encapçalar la llista per Castelló. Per què s'hauria de votar per vosté a les primàries?
Crec que he fet coses diferents. He participat en la creació de diversos projectes empresarials, he administrat diners, he treballat en diversos entorns i cultures o he pres consciència de com d'important és saber administrar ben bé els diners i els recursos.
Per què milita en Compromís i no en altres partits progressistes?
He comentat en diverses ocasions que em considere socialdemòcrata, que des de sempre defense aferrissadament l’ensenyament públic, la sanitat i el sistema de pensions; però allò que definitivament tindrà més incidència per a que aquest país tire endavant, reduïsca l’atur i obtinga més recursos financers els dia de demà, ha de ser el creixement de l’activitat econòmica. I aquesta, independentment de que puga rebre ajudes públiques, ha de nèixer de la iniciativa privada, dels emprenedors, i del teixit productiu valencià. Sense ells és impossible. Estic a Compromís i no a un altra força perquè solament des d’un projecte d’autèntica obediència valenciana es pot recuperar aquest País. I aquest tret –ho poden disfressar com vulguen—no es dóna la resta de partits progressistes de l’arc parlamentari valencià, ni a d’altres partits que arriben amb força.
Hi ha casta a Compromís?
Si entenem per casta els aparells dels partits amb assessors, càrrecs i grups organitzats que treballen des de fa molt, doncs sí que hi ha. Això no ens fa diferents de les altres formacions. Crec en la re-generació de la vida política com crec que tots hauriem d’estar de pas i signar algún tipus de ‘compromís’ per tal de no estar més de 8 anys ocupant un càrrec públic. Dit això, és cert que ningú no arriba ensenyat a la política, i que el coneixement del funcionament de les institucions i l’operativa necessària per donar solucions als problemes dels ciutadans sols s’aconsegueixen amb la praxi diària. I això passa amb qualsevol feina.
Que faria voste per Castelló des de les Corts Valencianes?
Castelló és possiblement la circunscripció que més pateix el problema de l’atur i de la recuperació de l’ocupació. Això no només e sprodueix a causa de la crisi cojuntural que ens afecta des del 2007 sinó pel pes que té el sector ceràmic i la seva indústria auxiliar, que obviament estan lligats a la caiguda de la demanda de les seves manufactures arran de la bombolla immobiliària. Malgrat que es manté a costa de potenciar més i més les exportacions, bona part de l’ocupació que s’ha destruït no es tornarà a recuperar mai pels avanços en tecnologia i equipament, és a dir en modernització i productivitat. Som una societat d’emprenendors, de pimes, d’autònoms, d’artesans i de llauradors ; i si el crèdit no torna a fluir ho tenim molt magre. I això sols és possible recuperant un sistema financer propi, que no caiga en errades, que faça circular el capital, però que siga responsable a l’hora d’assumir riscs. Recuperar les caixes, les cooperatives de crèdit, crear una banca social o cercar altres fòrmules de de finançament com el “capital-llavor” o el “capital-risc”. A banda seguria deunciant que el “tercer fil” poc o res té a veure amb és el Corredor Mediterrani que precisa aquesta terra; i treballaria per posar en valor l’ensenyament públliques perquè sols així tindrem generacions futures amb criteri suficient per a no permetre mai més que els governen personatges dedicats a servir els interessos d’unes èlits polítiques i econòmiques molt concretes. Crec però, que el proper govern de la Generalitat haurà de trindre molta cura a l’hora d’establir prioritats i cercar solucions per a tots els problemes i vies d’aigua a les que haurà de fer front.
Per què el PP de Fabra arrasava a Castelló?
És molt senzill: hi ha una xarxa clientelar que s’ha bastit des de finals dels anys 80, que és quan Carlos Fabra accedí a controlar PP provincial. Eixa xarxa i eixa manera de concebre la política s’han instal·lat en aquesta societat fins al moll de l´ós. No sé si hi han més proíncies a l’estat espanyol on un sol partit haja tingut el control absolut del 85% dels ajutaments, però ací dissortadament s’ha donat el cas i ho hem hagut de patir. I és que a banda del repartiment dels recursos i de polítiques mafioses i paternalistes basades en la fidelitat; pertànyer al Partit Popular o inclús votar-lo, ha significat per a molta gent una mena de millora en les seves aspiracions socials. Han sabut vendre això, i no deixa de tindre el seu mèrit.
Com afectarà a Compromís el fenòmen Podemos?
És clar que fa any o any i mig ningú comptava amb Podemos i tothom pensava que Compromís es disposava inclús a fer el “sorpasso” al PSPV. Ara ha aparegut un nou jugador a la partida i ens trobem davant un altre escenari. Dit això crec que Compromís ha representat millor que ningú la lluita contra la corrupció i el desgovern, i a sabut fer-se un nom també com a la força que representa l’espai de ruptura amb el bipartidisme o que millor que ningú ha defensat els interessos dels valencians. Una mostra ben clara és que Mònica Oltra i Enric Morera són els dos polítics millor valorats pels valencians. Estic convençut de que seguim en disposició de traure un bon resultat al maig.
Un president valencianista a la Generalitat. Ciència ficció?
Monica Oltra ha dit alt i clar que vol ser la presidenta de tots els valencians. Com he dit adés potser no s’arribe al percentatges de vot que podriem haver obtingut abans de l’aparició del fenòmen Podemos, però no hi ha cap dubte que Compromís creixerà de manera considerable i esdevindrà una força clau a l’hora de formar govern.