El contacte directe amb les matances a través dels mitjans, les catàstrofes i el patiment de la humanitat, on siga, produeix un fort impacte emocional i intel·lectual. Això ho saben bé els experts en comunicació. L'efecte col·lateral inevitable i perniciós és el costum. Possiblement hi va haver genocidis, matances de poblacions civils, assassinats i delinqüència de guant blanc en qualsevol moment del passat. Ho sabíem a través de la ràdio, la premsa i les converses de cafè. En bona part solia romandre oculta quan no convenia els poders fàctics sota la retòrica de la religió, l'ordre social o bé comú i l'ús de tota mena d'estratègies de silenciament dominació. Guerres i revolucions es van emportar injustament a persones innocents. Insuportables efectes col·laterals. I molts règims totalitaris -com ho va ser el franquisme-, avui segueixen torturant, empresonant i assassinant qualsevol escletxa de dissidència. I això passa a més davant les càmeres: Jamal Kashoggi i Mahsa Amini; Anna Polikóvskaia, Alekséi Litvinenko, Alekséi Navalni... eliminats sense dissimulació. També els famolencs ciutadans palestins perseguits implacablement per l'exèrcit israelià. Sembla que les lleis de la guerra s'han suspès a discreció dels tirans; sembla que els organismes i els tribunals internacionals només són capaços d'exhibir-ne la bona voluntat i la impotència. És un signe demolidor del món en què vivim.
El panorama actual és especialment desolador i insuportable per als valors de la llibertat, la democràcia, el respecte i la paraula. El genocidi, l'assassinat, la corrupció i altres formes de delinqüència, incloent-hi la manipulació mediàtica, el tràfic d'armes, narcòtics i persones campen a gust davant la mirada escandalitzada i impotent de l'opinió pública i dels resignats parlaments. La situació mostra la desvergonya de les elits dirigents del capitalisme de la cobdícia que expulsa a gent gran dels seus habitatges, eludeix la fiscalitat, ingressa comissions astronòmiques, opera en paradisos fiscals i dirigeix la política mitjançant la cartera i la llei implacable de l'omertà. La seua única ideologia: el compte de beneficis. Sembla que la complicitat silenciosa sempre té un preu i és el pacte que opera entre els grups hegemònics fins que la policia o la premsa destapen els assumptes tèrbols i aleshores el silenci còmplice esdevé metralladora mediàtica i política, que monopolitza l'espai i els discursos. No es parla de res més. De veritat és aquesta la política que tenim? És aquest el nivell de misèria? Són aquests els valors que ens mereixem? Que les estratègies mafioses sempre han infiltrat els tentacles en l'economia i la política és un fet ben conegut. Que hàgim arribat a l'absència absoluta de dignitat davant aquesta infiltració i que el debat polític d'idees i projectes hagi desaparegut substituïts per l'insult, la teatralitat de pèssims actors que reciten les mentides sense saber-se bé el llibret, i l'escenificació mediàtica programada amb estratègia és una cosa que ha aconseguit destruir els valors més preats de la democràcia.
La internacional ultra, amb el suport de les elits nacionals abans conservadores i ara directament i activament antidemocràtiques, estan minant la nostra dignitat personal i els nostres valors de justícia social, domesticant la indignació davant de missatges d'odi i mort dirigits al Papa, la retransmissió de massacres de ciutadans civils a Gaza , assassinats de líders polítics com Aleksei Navalni, o trames delictives articulades des de governs i empresaris.
Estem assistint a la consolidació estratègica d'un món canalla guiat per poders sense principis, l'enriquiment com a meta única i el consum com a pulsió. Estem interioritzant una situació intolerable que ens fa pobres, impotents i malalts. Amb l'estratègia de la omnipotent internacional ultra que impulsa els partits polítics d'extrema dreta com Vox i aspira a prendre els parlaments i que ha portat el poder a oligarques com Milei, Trump, Meloni, Putin, Netanyahu, Xi Jinping, Bukele, i sustenta la riquesa i el poder d'aiatol·làs, aristòcrates saudites, emirs àrabs… el domini del món deixa cada cop menys espai per a la intel·ligència i la llibertat. És la primera línia del més poderós moviment de dominació global. Europa, davant de la profunda crisi, planeja rearmar-se. La indústria militar està d’enhorabona. Els moviments d'emancipació, el feminisme, l'ecologisme, l'indigenisme postcolonial, el multilateralisme i la diplomàcia internacional, els moviments de defensa del planeta… potser només representen utopies a mercè dels qui tenen al seu abast el poder de destruir-ho tot, incloses les nostres ments. Ens queda la intel·ligència, la paraula i les urnes… Ai, pobra Europa!