Diferències entre Intu Mediterráneo i la iniciativa Maestrat-Ports (IMP)

0

Hi ha persones o grups que no són molt acurats en analitzar les coses i es deixen portar per semblances que són només superficials. No els interessa distingir bé el que és diferent i confundeixen, com si foren semblants, coses que només es semblen en aspectes secundaris, anecdòtics i superficials. O que no volen entrar a aprofundir en els detalls de projectes, plans o iniciatives i es queden només en aspectes menors, perifèrics i accessoris; per cert, molts d’ells modificables i corregibles.

El resultat és un desastre, i pot implicar la pèrdua de bones opcions alternatives, mentre que projectes molt perjudicials per al conjunt de la societat tiren en davant. Qui no és fi analitzant, acaba confonent-ho tot i pot acabar pegant-se bofetades contra ell mateix.

Anem a veure, com il·lustració d’açò, les diferències entre dos projectes o iniciatives que aquests dies han aparegut en premsa, per motius diferents. Un d’ells ha acabat imposant-se (sembla ser) gràcies als enormes recursos econòmics, empresarials i legals que podia desplegar. Altre, molt més modest en quant a la disposició de recursos econòmics, sembla haver estat descartat per l’administració valenciana, sense ni haver conegut en detall les seues característiques, que els promotors estan disposats a explicar a quí vullga, començant pels veïns i continuant amb l’administració. Espere que encara estem a temps d’evitar un mal resultat.

1. Intumediterráneo té al darrere grans empreses capitalistes amb voluntat de fer gras guanys econòmics, al preu que siga. Els inversors tenen clar que són, sobretot, una iniciativa que vol obtindre molts diners; beneficis pels seus accionistes, per damunt de tot.

IMP té al darrere (com a donant), una fundació sense ànim de lucre, que no pretén, (ni pot legalment) obtindre cap benefici econòmic, i que té en compte l’opinió de les administracions i la societat on va a implantar-se. La fundació receptora dels recursos donats, Global Nature (FGN), és també una ONG que tampoc pot tindre beneficis; està funcionant ja al nostre territori fa més de 20 anys i sotmesa a diferents controls i supervisions, amb total transparència. Qualsevol pot conèixer que fa i que ha fet en el territori.

2. Intumediterráneo s’enfronta a decisions polítiques democràtiques i a les manifestacions de molts amplis sectors de ciutadans, incloent sindicats, partits polítics, associacions veïnals i culturals, grups ecologistes, etc., emprant grans recursos econòmics als tribunals i mitjans de comunciació per redreçar la situació en la línia dels seus interessos.

La IMP no té uns recursos grans per a invertir-los en actuacions jurídiques, ja que bàsicament els recursos que pot emprar, ínfims, comparats amb Intumediterráneo son justament per destinar-los a la promoció d’un desenvolupament rural sostenible i a la conservació del patrimoni natural i cultural d’unes comarques d’interior de tres CC. AA. Si finalment no se li permet actuar, abandonarà i se’n anirà cap a d’altre lloc. Serà una pena i perdrem tots, però no es pot fer altra cosa.

3. La materialització del projecte d’Intumediterráneo tindrà greus impactes ambientals socials i econòmics a la zona on s’estableix, ja saturada de negocis semblants, alguns dels quals hauran de plegar, amb els efectes laborals que açò tindrà. Molts col·lectius socials i la pròpia administració valenciana han fet molts estudis i anàlisis de profunditat per posar de relleu els impactes negatius, però sembla que els promotors tenen més recursos i més contra-informes, discutibles, però acceptables per alguns jutges.

Tanmateix el cas de la IMP és molt diferent. Justament parteix del màxim respecte al medi ambient i el patrimoni cultural (en el sentit més ampli) de la zona i vol generar activitats econòmiques endògenes, empleament digne, de qualitat i estable, i lluitar contra el despoblament de les terres d’interior. Unes terres on hi ha poques iniciatives econòmiques viables, es generen pocs llocs de treball, els serveis van desapareixent i la gent es veu forçada a emigrar, i si apareix alguna iniciativa econòmica potent, moltes vegades és a costa de destrossar o danyar significativament el paisatge, els ecosistemes i el patrimoni cultural.

La IMP preveu dinamitzar les activitats tradicionals agrícoles, ramaderes i forestals, donant suport i establint convenis amb menuts productors, sindicats, cooperatives, etc., per ajudar a trobar una major rendibilitat, sobretot millorant la qualitat i distribució de la producció i estimulant al màxim la producció ecològica, les varietats locals, el consum de km 0, etc. Aquests beneficis serien per a eixes menudes empreses, no per a FGN, la fundació que distribuiria uns modests recursos econòmics. Com a ONG sense ànim de lucre, no pot ni vol obtindre beneficis econòmics d’aquestes actuacions.

4. Intumediterráneo aposta per la intensificació de les activitats comercials en un espai periurbà ja saturat i on son cada vegada més escassos els espais naturals o els que simplement no estan asfaltats o formigonats.

A diferència d’açò, IMP vol donar suport a les iniciatives ja existents de turisme rural sostenible, amb un model descentralitzat (distribuït pel territori, sense provocar cap nucli massificat) i que estiga basat en el respecte als espais naturals i paisatges d’elevada qualitat i en els elements patrimonials culturals valuosos i diversos (pintures rupestres, arquitectura i construccions de pedra en sec, masos tradicionals abandonats, amb possibilitat de restaurar-los, etc.; coses que són l’atractiu principal d’eixe turisme especialitzat, exigent, sostenible i de qualitat, i què òbviament vol preservar la base mateixa en la què es sustenta.

Novament els beneficis seran per les menudes empreses i en absolut pels promotors, que estan disposats a invertir a fons perdut en ajuts i suport a les iniciatives locals i a menuda escala i la promoció i difusió d’una marca de qualitat associada a la conservació d’un territori extraordinari.

De cap manera es pretén un turisme massificat, ni la construcció de noves i grans infraestructures, edificacions o urbanitzacions, ni estimular modalitats agressives de turisme, i menys encara, en llocs o condicions de generar impactes ambientals negatius, ni afectar negativament als elements més destacats i valuosos dels ecosistemes, del paisatge i del patrimoni cultural.

En definitiva, alguns opositors volen fer aparèixer la IMP com si fos un altre Intumediterráneo en l’interior, però no té res a veure i les evidencies són clares; tant pel tipus d’entitat que ho finança i per la que reb els ajuts i per les explicacions i dades que ofereixen els promotors, a qui vulga escoltar, i que no sols estan disposats, sinó que demanen a la societat i a les administracions, asseure’s a debatre i dialogar i arribar a amples consensos, i que estan disposats a complir totes les reglamentacions de caràcter social i ambiental actuals i les que s’establesquen en el futur per millorar la conservació i els drets socials. És més, proposen que eixes regulacions i cauteles siguen exigents, per a tots, començant per ells mateixos.

És possible que hi haja gent que no distingisca i que no vulga admetre les diferències. Mala cosa. Quan no hi ha una anàlisi crítica profunda i clara, no poden resultar-hi bones ni fiables conclusions, ni bones alternatives. Hi ha el risc de confondre-ho tot, cosa que seria una greu equivocació, la responsabilitat de la qual, serà de cadascú, segons la seua contribució a l’error.