Fracassada la temptativa del candidat del Partit Popular i Vox a la investidura de la presidència del govern d’Espanya, Sr. Feijóo, en els últims dies, alguns analistes i agents socials situen encertadament Compromís-Sumar en l’epicentre de la investidura de Pedro Sánchez. Tal i com està la qüestió, com els diputats i diputades valencianistes tenen un valor decisiu en l’aritmètica parlamentària s’ha formulat així un marc conceptual sobre quines han de ser les qüestions a negociar sense les quals no hauríem de votar al candidat socialista. Segurament, faig autocrítica, hauríem d’haver eixit al pas fa dies per explicar que no hi ha una dicotomia o una doble opció possible. És que l’alternativa mai pot ser provocar unes noves eleccions perquè podria passar que tinguérem un govern de PP i Vox, que és el pitjor escenari possible per al valencianisme, i en la meua opinió, per a les valencianes i valencians.
Hem permés, en fer creure que hi haurà un dura negociació, que s’haja creat un relat i un full de ruta, sobre els assumptes a tractar i quina ha de ser la nostra opinió. I si no actuem com s’ha descrit, o som una espècie de traïdors al poble valencià o no tenim cap influència política, de manera que hauríem d'avortar la possibilitat d’un nou govern progressista. L'itinerari és, a saber, en uns casos animar-nos per demanar la lluna perquè Compromís acabe per no votar Sànchez o no sabem ben bé què; inventar ridículament que Puigdemont més que negociar el seu futur judicial personal i una solució per a totes les persones imputades pel conegut procés està condicionant el vot de Junts a canvi, una d’elles, d’impedir que es faça l’ampliació del Port de València tot ressuscitant l’anticatalanisme del anys 80; acusar-nos de venuts si no anem a negociar un tot o res, per anar a una segona volta electoral el 14 de gener que pot reforçar el bipartidisme i a més, fer guanyar al PP uns escons d’or per poder governar amb Vox.
Eixa agenda de temes obligatòria no va aparéixer ací quan es va gestar el pacte entre PP i Vox per a la Generalitat. Per exemple, no va haver la més mínima pressió dels lobbys empresarials per indicar si el PP havia de governar amb Vox o repetir eleccions valencianes. Un partit que a l’empresa i empresari més important en facturació de la nostra Comunitat, Juan Roig i Mercadona, els critica obertament per xarxes socials per defensar l’agenda 2030. Des del compte de Vox España. En llenguatge col·loquial, li aventaren una «trompà» a Juan Roig motejant-lo de podemita per defensar els objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU. No hi ha hagut editorials sobre això ni comunicats d’entitats empresarials. Ni afirmar que “no se puede pactar” amb qui nega el canvi climàtic, per exemple, mentre les nostres empreses fan brànding i fortes inversions reputacionals sobre les seues emissions de CO2. Ni la negació de la violència masclista quan moltes grans empreses implanten plans d’igualtat i protocols de protecció per agressions sexuals dels homes contra les dones, per exemple.
Dit això, d’eixa pressió, cal estar-ne preparats perquè els nostres votants saben perfectament què hem de fer. Perquè som representants i representem persones que són i pensen com nosaltres. I ens han votat per impedir que Vox condicione cap govern de manera passiva o activa. Vox és l’element de distorsió que evita els consensos que demana el President Mazón en el seu discurs del 9 d’octubre. I el PP governa amb qui no ajudarà a cap consens bàsic acceptable en un entorn amb denominadors comuns com és la Unió Europea. El consens que proposa Mazón és neutralitzar l’oposició i fixar una nova centralitat on fa d’home bo entre extrems. Quan ell forma part de l’extrem des de que va pactar amb Vox.
Per això afirme que la centralitat política valenciana la pot ocupar el valencianisme, un moviment amb tradició transformadora des del territori que també serà decisiu a Madrid. La centralitat és el lloc on s’elaboren les polítiques per a la majoria social, que no atén a lobbys de pressió ni a vells paradigmes de la dreta valenciana ni tampoc a utopies que mai s’han convertit en bons resultats electorals. La centralitat ara i ací és representar l’antítesi de Vox sense més i situar-nos sempre a l’altra banda. Un espai electoral més que ample on el PSOE mostra massa contradiccions per quedar bé amb eixe món empresarial que al remat volia que el Botànic deixara el govern per posar-los regles de sostenibilitat social o medioambiental. Perquè som una opció diferenciada ens han votat mig milió de persones a les Generals. Per condicionar els governs de progrés. I de vegades per liderar-los en molts municipis. Reflexionem per què els valencianistes som els més votats a alguns pobles. Quasi sempre és per ocupar eixe espai de progrés coherent i de solucions per a la majoria.
No hi haurà govern PP i Vox a Espanya i ara n’intentem un progressista de mínims. Com he indicat, alguns ens volen portar a un maniqueisme ètic, en alguns casos de traïdoria als interessos valencians si no es fa allò que convé als interessos dels qui miren a una altra banda quan Vox governa. Què ha de fer el valencianisme? Fer cas a qui pressiona per interessos o atendre als seus principis?. La resposta és clara: defensar els seus principis actuals i històrics i els de les persones que representa. Ara per ara, permetre l’únic govern possible que, mal o bé, ens dona més garanties de futur. Més encara, treballar activament perquè eixe govern siga possible. Per això no sóc partidari de decàlegs o condicions quan no tens més remei que fer allò que toca, que no és una altra cosa que trobar aliances amb aquells que representen més els teus valors o et permeten seguir avançant. Acord amb el PSOE però també amb la resta de forces que no volen l’entrada de Vox al govern i el desastre involucionista que representaria.
Ningú ha de dir què ha de fer el valencianisme polític més que els seus militants i simpatitzants. Dialogar i avançar sobre l’agenda valenciana que el PP i Vox volen trencar. L’agenda valenciana no són obres, ciment o diners en transferències, que també. L’agenda valenciana és llibertat i futur per al poble valencià de manera col·lectiva i personal. És treballar contra el canvi climàtic, són polítiques socials per a la majoria, és una renda de ciutadania per a qui no té ingressos, un salari digne… És respondre a les necessitats de la gent. I aquesta vegada també ho farem. Tenim un full de serveis clar del que hem fet sempre en govern i en oposició. Poden els altres dir el mateix? Poden dir això, que tenen un full de serveis net i transparent? Així que estiguem orgullosos. Orgull de pertànyer al moviment valencianista i de tot el què hem aconseguit. Quan els convé per a uns i altres, o som la crosa de la dreta o som els convidats de pedra del govern de Frankenstein. No, el valencianisme progressista que vol ser hegemònic a l’esquerra valenciana i ocupar un espai central i protagonista proposa polítiques per ajudar als qui ho necessiten, emancipació juvenil, la qualitat de la sanitat o l'educació… Sense oblidar als qui fan que tot això siga possible a través de l'activitat econòmica i el seu treball, també el treballadors per compte aliè, autònoms, emprenedors… Que no ens diguen què hem de fer que ho tenim al cap i ho revisem de tant en tant. Defensar un país, un territori, el nostre, i la seua gent en el seu conjunt. I triar sempre la millor opció per seguir avançant. Ara per ara, un govern progressista i aïllar Vox i el que representa.