Sense escarafalls de legionari a l'estil Millán Astrain, els líders polítics de la dreta i ultradreta franquista escenifiquen en aquesta campanya electoral la seua aversió pel coneixement i la intel·ligència. Fa temps que la deriva mundial va traslladar la cultura i el coneixement als estàndards del mercat, i això és un llast per a la qualitat de les arts, les ciències, la literatura, la música, la pintura… el valor dels quals es negocia entre els mercaders i es mesura en dòlars. Però al marge d'aquest apunt descoratjador, l'actual confrontació electoral serveix per constatar que de cultura i intel·ligència se'n parla poc. Podem esperar una altra cosa dels que utilitzen la fel·lació com a metàfora política? L'engany, la mentida i la manipulació com a tàctica? Posar en mans d'analfabets i palets les polítiques culturals representa una bomba a la línia de flotació de la intel·ligència. No es tracta d'esquerres o dretes, sinó de decència i vergonya. Pel que sembla, el nivell intel·lectual, cultural i acadèmic de les elits polítiques oscil·la entre la grisa mediocritat i l'analfabetisme groller. Tots ho sabem, tot ho tenim asumit des de fa temps, encara que cert intel·lectuals i col·lectius culturals no es resignen. L'ignorant no pot generar coneixement ni intel·ligència; es limita a promoure una política d'entreteniment, d'evasió, de panem et circenses, o pandereta i castanyola, amb total desconfiança envers la intel·ligència lliure, que desemmascara l'ignorant. Assistim a una barroera estratègia de dominació antidemocràtica d'ampli espectre, el braç executor del qual són polítics palets. Els temps han canviat i per ara ningú crida al paranimf de la universitat “mort a la intel·ligència” amb el braç enlaire, encara que prenga decisions polítiques que condueixen a matar-la.
En escasses setmanes, hem assistit a la censura de publicacions en valencià o en català (és igual), a la restricció de drets sexuals, a les amenaces contra l'Estat de les autonomies, a la negació de la violencia masclista… i aviat veurem com la tauromàquia i totes les seves varietats populars de maltractament animal es fomenten com a polítiques culturals amb orgull patri en detriment de l’art i la cultura. També assistirem a tot tipus de subterfugis per privatitzar la sanitat, transformada en negoci pur, l'educació entesa com a adoctrinament nacionalcatòlic i veurem com creixen les desigualtats i les exclusions.
El poble ha de parlar. Hi ha reaccions de mobilització als carrers i als mitjans. A les eleccions del 23 de juliol estan en joc dos models de societat. També de llibertat i de valors. Ningú no és aliè al resultat: orgull o vergonya. En els moments transcendentals hom no es pot amagar, no cap la neutralitat. Qui no es done per al·ludit, habitarà l’Inferno del Dante.