El proppassat 6 de novembre, la vicealcaldessa de València i regidora d’Urbanisme Sandra Gómez, en entrevista amb Carlos Navarro Castelló publicada en aquest elDiario.es, feu algunes reflexions a propòsit del PAI de Benimaclet i l’AV que deuen ser si més no matisades.
Comença la senyora Gómez afirmant “que els veïns i veïnes de Benimaclet tenen dret a decidir el seu futur i a que se’ls pregunte”, per a continuar reconeixent que ja se’ls va “preguntar amb el procés de participació anterior i va quedar ben clar que volien [...] desenvolupar el sector”. Correcte, però estant així les coses no s’entén perquè continua “treballant per llançar aquest procés nou de participació ciutadana.
La posició de l’AV de Benimaclet davant el PAI s’ha fet pública en diverses ocasions i és ben coneguda. Al maig del 2021 vam posar a disposició de veïnat, professionals de l’urbanisme, responsables polítics i mitjans de comunicació el document Benimaclet Porta a l’Horta, el qual suposa un pas endavant respecte a Benimaclet és Futur tot incorporant dues propostes noves. La primera planteja la possibilitat de soterrar la ronda nord entre els camins de les Fonts i Farinós; la segona fa referència al tractament a donar al que resta de l’antiga fàbrica de llet ubicada junt al cementeri parroquial. Benimaclet és Futur fou el resultat d’un procés participatiu ─en el qual col·laboraren bona part de les entitats socials, culturals i polítiques del barri─ promogut pel propi Ajuntament, desenvolupat entre setembre del 2016 i febrer del 2017 i aprovat pel Ple municipal en abril del 2018. Era un punt de partida, no d’arribada.
A cap d’aquests dos documents pretenem dir l’última paraula. Sols són eines per a continuar treballant. Ni volem ni podem ni deguem dictaminar-hi el que cal fer a cadascun dels 170.000 m2 del PAI. Per això no entenem per què hem de prescindir-ne per a tornar a la situació en què ens trobàvem el 2015 i engegar un altre procés participatiu.
Pel que fa a l’edificabilitat, la senyora Gómez continua explicant que “estem en el punt que va proposar l’associació de veïns, es va dir 1.000 [habitatges] i arribem a aquest acord”. Ara no es tracta de matisar, sinó de manifestar amb tota rotunditat que aquesta associació veïnal mai no ha fet cap proposta relativa a un nombre concret d’habitatges. Nosaltres preferim parlar d’edificabilitat, perquè parlar d’habitatges és enganyívol: sense modificar-la s’hi poden construir 200 vivendes de 100 m2 o 100 vivendes de 200 m2; o 1.000 en lloc de 1.345 a canvi de fer més oficines. I pel que fa a l’edificabilitat (161.455 m2 de sostre), la nostra posició ha estat sempre la mateixa. Atès que la permesa a hores d’ara no té cap justificació ─puix que es basa en una previsió de creixement poblacional de la ciutat absolutament irreal: 1.200.000 habitants─, en proposem una reducció que no penalitze les arques municipals i siga compatible amb uns interessos empresarials raonables. Des que a desembre del 2019, al conegut com a Informe Boix, es va fer pública una estimació segons la qual aquestes dues condicions s’acomplien amb una reducció de l’edificabilitat permesa d’entre un 66 i un 75 per cent, entenem que la nostra proposta és molt digna de consideració; qui en defense una de superior haurà d’explicar fil per randa per quines raons ho fa.
Diu Gómez que “hi ha una necessitat d’habitatge públic i de lloguer accessible dins del barri que amb el desenvolupament del sector el podem cobrir”. I tant que hi ha eixa necessitat!, a Benimaclet i a tota la ciutat. Però no cal ser economista per a saber que al mercat de l’habitatge la llei de l’oferta i la demanda no funciona, l’augment de l’oferta d’habitatges no en garanteix ni de bon tros la moderació dels preus. Als darrers anys s’estan construint i acabant milers i milers de pisos a tota la ciutat. Rondes endins ja només queda per cimentar el tros de Benimaclet. Quant n’hi han caigut els preus? Creu algú seriosament que si deixem fer-hi la mateixa destrossa que ja s’ha fet a Patraix, Malilla, Campanar, Benicalap, Torrefiel, Orriols, la gent hi podrà trobar la vivenda en què somia?
Els comentaris dirigits a Compromís, hauria de ser aquest mateix qui els glossara, si ho considerara oportú. Per la nostra banda sols apuntarem que, de la proposta de Compromís, algunes coses ens agraden i altres no. Però que quede ben clar: almenys de moment Compromís està fent propostes, no imposant-nos-les. Finalment cal reconèixer que no sabem qui podria ser el destinatari d’algunes altres reflexions de la vicealcaldessa. Diu no poder “compartir que tot el sector es convertisca en horts urbans tancats i privatius que no puguen compartir-se amb la resta del veïnat”. Nosaltres tampoc, i no ens consta que algun veí s’hi haja manifestat en eixos termes. Els nostres horts porten una dècada funcionant, a les seues parcel·les han estat vinculats uns quants milers de persones, algunes vingudes fins i tot d’altres barris de la ciutat. Entre els nostres hortolans hi ha col·legis públics i organitzacions sense ànim de lucre que els fan servir amb finalitats pedagògiques o terapèutiques. Qualsevol persona hi pot vindre a visitar-nos (quan escric aquestes ratlles està fent-ho un grup d’alumnes de la Facultat de Magisteri) i accedir a una parcel·la després de guardar la cua corresponent, perquè hi ha llista d’espera. I tampoc no ens consta quin taral·lirot pot haver proposat condicionar una planta baixa com a escoleta infantil “per tindre més horts urbans”.
En fi, el problema de la senyora Gómez tal volta siga que no ha parlat amb els interlocutors adequats i per això ha acabat trobant-se amb problemes que ningú no ha plantejat, mentre que del veritable problema (l’edificabilitat) no hi ha manera de parlar-ne. Nosaltres continuem restant a la seua disposició, tornem a demanar-li que es pose a treballar sense més dilacions amb Compromís en l’elaboració d’una nova proposta de PAI que puga ser assumida pel veïnat, i aclarim una vegada més que mai no hem estat en contra del PAI. El que sempre hem fet és lluitar per aconseguir el millor PAI possible, per a Benimaclet i per a tota la ciutat, i així continuarem fent-ho sense defallir.
*Enric Sanchis és membre de la Junta directiva de l’AV de Benimaclet