La “sostenibilitat” segons el Partit Popular

He llegit estos dies amb sorpresa com, per una banda, el Partit Popular demana sense cap dubte i a bombo i plateret ampliar l’aeroport de Manises i, pràcticament a la vegada, els seus eurodiputats voten en contra del reglament del Corredor Mediterrani que habilita més de vint-i-cinc mil milions d’euros per al mateix. Algú amb un mínim de trellat ho pot entendre?

Ampliar l’aeroport de Manises té un gran objectiu: Aconseguir (de manera hipotètica) que anualment ens visiten 17 milions de turistes sense tindre en compte els qui venen en creuers (900.000 prevists per a 2025) i els qui es desplacen per altres mitjans. Hi ha moltes persones afectades per la contaminació acústica en València i l’Horta Sud que es vorien fortament agreujats, però no seré jo qui insistisca en ella perquè ja hi ha associacions parlant del tema. Sobre allò que sí que crec que hem de reflexionar és fins on volem arribar amb el creixement del turisme, pensant en dos fets que han ocorregut recentment: La manifestació en les Illes Canàries per la turistificació i les queixes recents dels habitants de Venècia per la sobresaturació turística de la seua ciutat, que no es pot resoldre ja amb una taxa turística de 5 euros. Alguna cosa està passant al nostre voltant que ens exigeix una reflexió.

Sense dubte, el turisme és un component important de la nostra economia però molts elements aconsellen posar un límit. No parlaré dels problemes mediambientals que genera que n’hi ha molts de tot tipus, entre ells, per exemple, l’excessiu consum d’aigua o l’emissió de gasos d’efecte hivernacle a causa del transport. Sí que hem de vore amb preocupació els seus efectes en la vivenda en uns moments on l’habitatge s’està convertint en el primer problema de molts valencians i valencianes. La conversió a passos accelerats en apartaments turístics de moltes vivendes de lloguer, l’evident efecte multiplicador del turisme sobre els preus en general de l’habitatge, la gentrificació de molts barris de València etc. són alguns dels problemes més significatius però no els únics. No podem oblidar tampoc la sensació cada vegada més estesa que la nostra ciutat s’està convertint en un parc temàtic per a turistes on desapareix el comerç tradicional per a convertir-se en franquícies que trobarem en qualsevol ciutat del món, com, d’altra banda, els nostres serveis (inclòs per suposat el carril-bici) se saturen o es degraden per causa del turisme.

Un altre aspecte que no cal oblidar són els factors econòmics i socials d’una economia pensada en i per al turisme. Des de molts punts de vista el turisme contribueix a aguditzar les desigualtats socials. L’estacionalitat, la baixa qualificació dels treballadors i els baixos salaris acostumen a ser un paràmetre constant de la industria turística col·locant les dones al capdavant de la precarització per ser molts dels treballs turístics una prolongació de tasques domèstiques desvaloritzades i mal pagades.

Una de les característiques del sector turístic és potenciar un creixement desmesurat de les infraestructures. L’exemple de l’ampliació del Port amb el tema de creuers o la demanda d’ampliació de l’aeroport en són indicadors. Potser ací està la vertadera clau del vot negatiu del PP al corredor mediterrani: A l’igual que en el passat va fer la ministra Ana Pastor en 2012 per a potenciar el corredor central, ara segurament el seu objectiu és desviar els diners a altres temes per a ells més importants com podria ser l’aeroport.

Algun dia s’arribaran a enterar estos senyors que en Europa l’aposta és pel ferrocarril i ja hi ha països, per exemple França, on els desplaçaments de menys de dos hores i mitja cal fer-los en tren en lloc de l’avió? L’oposició de facto al corredor mediterrani del PP és incomprensible des d’un punt de vista econòmic (que ho pregunten sinó als empresaris), des d’un punt de vista d’exportació i també des d’un punt de vista de la mobilitat turística.