“El motiu d’aquesta carta és informar-vos que a partir de l’1 de gener de 2017, si he de fer una reunió amb alcaldes i associacions del parc natural [de la serra Calderona], hauran o bé de traslladar-se a la seu de la Conselleria de Medi Ambient a València o hauré de valorar si puc traslladar-me a la seua població si la Conselleria em facilita un vehicle per a anar a la reunió o acte institucional a què haja estat convidat en qualitat de president”.
Amb aquesta carta, Carles Ferris, el president d’un dels paratges naturals més importants de València –18.000 hectàrees declarades parc natural el 2002, un “enclavament de gran valor”, segons la Generalitat– ha anunciat als membres de la Junta Rectora de l’espai la seua negativa a desplaçar-se a l’àrea d’influència del parc.
El motiu? El cost del desplaçament. “Em sap greu haver d’arribar a aquesta situació, ja que, tot i que vaig acceptar aquest càrrec que és honorífic i no remunerat, visc a la ciutat de València i des del meu nomenament al març he fet 35 visites i reunions” a la zona.
Això, continua Ferris, “ha comportat una despesa important en el desplaçament amb el meu cotxe a cada municipi del parc, on a més no he pogut comptar amb la presència o el suport logístic del director conservador, ja que encara no s’ha nomenat aquest càrrec de gestió”.
Ferris és un soci històric del Centre Excursionista de València (CEV) i ha estat membre del Consell Assessor de Medi Ambient de la Generalitat i de la Junta Rectora del parc. Va ser nomenat president al gener per la Generalitat. La junta rectora dels parcs naturals, segons el Consell, ha d’“impulsar... un protagonisme més destacat de la societat civil” en la “conservació, la gestió i el desenvolupament rural sostenible de les àrees protegides”.
Amb el voluntarisme, però, sembla que no n’hi ha prou. Ferris s’ha cansat de treballar posant diners –“en altres comunitats els presidents sí que reben una compensació”, diu en la seua carta– i en soledat. Al cap de 18 mesos del nomenament de l’actual govern, el parc de la serra Calderona –i quatre més de la Comunitat Valenciana– continua sense director.
Un retard incomprensible
Medi Ambient espera nomenar els directors dels parcs encara sense director –Penyal d’Ifac i Serra Gelada; el Montgó i Marjal Pego-Oliva; Illes Columbretes i Desert de les Palmes, Gorges del Cabriol/Xera-Sot de Xera, a més del de Serra Calderona– en breu, a tot estirar al març. Per què s’ha tardat tant? “Ni jo mateix sé explicar-ho”, diu Toni Marzo, director del medi natural i responsable polític d’aquests parcs.
“Nosaltres vam demanar tot just arribar que es proveïren les places, però la pilota està en mans d’altres àrees de la Generalitat”, concretament Funció Pública i Pressupostos. La burocràcia que ofega el govern del Botànic i la falta d’agilitat de l’Administració semblen ser-ne els responsables, encara que un portaveu de la Conselleria demana que es valore el nou procés de selecció.
La Generalitat amb govern del PP elegia a dit els directors, en molts casos professionals sense experiència l’únic mèrit dels quals era la seua filiació política. Ara, els primers set directors van ser elegits entre funcionaris amb coneixements i els cinc que falten per nomenar mitjançant borsa de treball. La idea és que les places isquen a oposició. En aquest moment, potser el president de la Junta Rectora puga visitar el parc natural malgrat el cost de la gasolina.