Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

Sampleòpolis és un espai dedicat a la música electrònica, en format de podcast mensual, dirigit i conduït per Aurora Mora.

Cada primer diumenge de mes, teniu disponible una nova entrega de 90 minuts, amb el seu corresponent tracklist, per a escoltar, ballar, sentir i aprendre coses entorn a la cultura musical que va marcar les darreres dècades del segle XX i que està marcant les primeres del segle XXI.

🎙️Màquines. 50 anys de música industrial [amb Ximo Noguera]

Aurora Mora

0

Sobre este blog

Sampleòpolis és un espai dedicat a la música electrònica, en format de podcast mensual, dirigit i conduït per Aurora Mora.

Cada primer diumenge de mes, teniu disponible una nova entrega de 90 minuts, amb el seu corresponent tracklist, per a escoltar, ballar, sentir i aprendre coses entorn a la cultura musical que va marcar les darreres dècades del segle XX i que està marcant les primeres del segle XXI.

Gran Bretanya, 1975. El punk no ha fet encara acte de presència en la vida dels súbdits de Sa Majestat. Tanmateix, alguna cosa s’agita en l’underground. Alguna cosa que no és el punk, però que es desenvoluparà paral·lelament a ell i aconseguirà sobreviure’l. Un fenomen sense precedents que injectà una dosi de soroll, transgressió i virulència del que la música electrònica, popular o no, mai més ha pogut desprendre’s. És la segona revolució industrial.

Si Russolo i els futuristes reivindicaren el soroll tecnològic com a celebració de l’era mecànica, els grups del que irònicament va ser batejat com a “música industrial” projectaren en ell tots els horrors generats per la societat tecnificada. Genocidi, conspiranoia, tortura i pornografia constitueixen l’abecè iconogràfic d’un moviment que, abans que un accés ludita, suposa una virulenta resposta als excesos de la societat benpensant burgesa. Així, l’imaginari industrial s’erigeix en el revers tenebrós d’un Occident dominat per la classe mitjana. És la veu de les milers de víctimes d’Hiroshima i Nagasaki, la mirada bòrnia dels assassins en sèrie que els mèdia han convertit en fetitxe pop, la sang, el semen i la bilis d’un cos social malalt.“

Així comença Oriol Rossell el seu text “Hemorragias de placer: La segunda revolución industrial (1975-1985)”, corresponent al capítol sisé del primer volum de “Loops: un historia de la música electrónica, editat per Javier Blánquez i Omar León en Penguin Random House.