🎙️Mecánica Clásica: “La nostra és una música sensorial, amb la qual sentim i fem sentir determinades emocions”

La mecànica clàssica és la branca de la física que estudia les forces que actuen sobre un objecte i els moviments que genera. La mecànica clàssica pot dividir-se en les disciplines de la dinàmica i la cinemàtica. La dinàmica estudia el desplaçament, la trajectòria, la velocitat i l’accelaració d’un objecte. La cinemàtica estudia els moviments i desplaçaments dels cossos. 

Mecánica clásica és, també, el nom d’una banda valenciana de música ambient i electrònica experimental que ha publicat fa escassament unes setmanes el seu LP “Danza sin nexo”, referència número 31 d’Abstrakce Records, ja disponible a bandcamp o a botigues de discos molones com Discos Oldies.

A Sampleòpolis donem el tret d’eixida a Píndoles, l’espai d’actualitat sobre l’escena electrònica valenciana, conversant amb Fernando Junquera i Juanvi Fortea, dos dels quatre membres de Mecánica Clásica -els altres dos són Àlex Verdú i Joni Kosmos-, sobre dinàmica, cinemàtica i, sobretot, música. 

El seu primer treball, titulat “Filtraciones de Luz”, va veure la llum en 2019 en format cassete, però l’han reeditat aquest 2023 en format de disc de vinil en una edició limitada a 200 còpies, que estan promocionant al mateix temps que “Danza sin nexo”. Entre aquests dos treballs ha hagut, ni més ni menys que dos LPs més: “Vientos Eléctricos” y “Mar Interior”, i dos cassettes “Colección Exigua volum 1 i 2”. Una formació per tant molt prolífica, podríem dir que hiperactiva, que es guia, en paraules de Fernando Junquera, per la “intuïció” i la “comunicació”. Ell és el guitarrista, prové de l’escena punk junt amb Joni Kosmos, i porta fent música improvisada un bon grapat d’anys. Precisament Kosmos, que va editar un disc d’un dels altres múltiples projectes de Juanvi -Güiro meets Russia- va ser qui va establir la connexió, no sabem si còsmica, entre Junquera, Fortea i Verdú, donant lloc a aquesta rara avis de l’electrònica valenciana. 

Els titllem així perquè Mecánica Clásica tenen una peculiar forma de composar. Ho fan sempre al local d’assaig, i treballen sobre idees no premeditades ni predeterminades, conservant finalment els fragments més interessants o suggerents. D’aquesta forma, els quatre experimenten conjuntament i construeixen de forma natural les seues estructures rítmiques, a la manera dels músics de jazz que es dediquen a l’improvisació. 

La música de Mecánica Clásica és purament instrumental i això fa que els seus passatges i textures evoquen determinats estats anímics en l’oïent. Tot i que no ho busquen, Fernando i Juanvi reconeixen que manegen uns determinats codis que converteix la seua música en “sensorial” o “sensitiva” i que si no els causara determinades emocions a ells mateixos, no serien capaços de fer-la. 

Amb el seu últim treball, Mecánica Clásica ha fet una clau de volta al seu so, mutant cap a estructures més pròpies del krautrock i fins i tot de la psicodèlia, amb sonoritats que es repeteixen a mode de mantra i que connecten amb els elements més purs de la dansa; potser per això el disc porte per títol “Danza sin nexo”. Al respecte, Fernando explica que, encara que conserva coses dels anteriors, es tracta d’un disc de transició cap a altres horitzons de composició. De fet, els nostres protagonistes ja estan pensant en com serà el seu pròxim àlbum. Abans però, tenen algunes dates per a interpretar els temes que composen “Danza sin nexo” en directe: a València, a Donosti i a Barcelona i, molt possiblement, durant l’època estival, a Portugal. 

A voltes amb l’escena

Tot i que s’ha arribat a definir València com a bressol de la nova música ambient, Mecánica Clásica no amaguen el seu escepticisme. Per a ells, ni a València ni a Espanya existeix una “escena” com a tal. Opinen que, perquè això passara, s’hauria de donar una retroalimentació entre el públic, les bandes i, sobretot, les sales on tocar, i això, senzillament, no passa. És més, es lamenten que la seua música tinga millor recepció a l’estranger que a casa nostra. 

Esperem que, amb el temps i l’esforç conjunt de molta gent, aquesta situació canvie. Per això, des de Sampleòpolis volem aportar el nostre granet d’arena per contribuïr a la causa. Senzillament perquè creiem que Mecánica Clásica mereix ser una banda coneguda i reconeguda, i la seua música escoltada, sentida i celebrada. 

(Durant l'entrevista sonen, per aquest ordre, les següents cançons pertanyents al seu darrer treball: “Mantra de felpa”, “El mundo se vacía de cosas”, “Nova”, “En otra ocasión” i “Reliquias del futuro”)

La mecànica clàssica és la branca de la física que estudia les forces que actuen sobre un objecte i els moviments que genera. La mecànica clàssica pot dividir-se en les disciplines de la dinàmica i la cinemàtica. La dinàmica estudia el desplaçament, la trajectòria, la velocitat i l’accelaració d’un objecte. La cinemàtica estudia els moviments i desplaçaments dels cossos. 

Mecánica clásica és, també, el nom d’una banda valenciana de música ambient i electrònica experimental que ha publicat fa escassament unes setmanes el seu LP “Danza sin nexo”, referència número 31 d’Abstrakce Records, ja disponible a bandcamp o a botigues de discos molones com Discos Oldies.