131 dels 175 abusos de menors que el PP retrau a Mónica Oltra es van produir abans d’entrar en el sistema de protecció

Els abusos de menors que el PP retrau a la vicepresidenta valenciana Mónica Oltra no es van produir en el sistema de protecció que depén de la seua conselleria. L’informe sobre abusos de menors tutelats a la Comunitat Valenciana, una recopilació de documentació del Síndic de Greuges i que els populars fa setmanes que agiten, recull que entre juny del 2020 i juny del 2021 es van iniciar 175 actuacions en casos amb sospita d’abusos.

El document, que resumeix la documentació remesa per la conselleria, ha donat ales a l’oposició per a crear un escàndol d’abusos de menors tutelats, que la bancada conservadora i la ultradreta vinculen a la condemna a l’exmarit de la consellera. PP, Ciutadans i Vox han reclamat des de llavors el cessament o la dimissió de la vicepresidenta i de les seues subordinades en la conselleria acusant-la de complicitat, encobriment i desprotecció dels menors tutelats i vinculant els protocols actius amb abusos. La portaveu del PP, María José Catalá, va afirmar el 3 de gener que “des del 20 de juny del 2020 al 20 de juny del 2021 hi ha 175 menors del sistema de protecció de la Generalitat que han patit abusos, el 72% de les quals en acolliment residencial”. No obstant això, l’anàlisi dels casos que aporta la Conselleria d’Igualtat, a través del servei de protecció Saana, dibuixa una realitat diferent.

En la compareixença de dimarts en la Diputació Permanent de les Corts Valencianes, la titular d’Igualtat ha desagregat les dades i la documentació que es va remetre a la institució que funciona com un defensor del poble per donar resposta a la interpel·lació del PP. Els informes dels serveis d’atenció indiquen que 58 menors van patir abusos en la seua llar i aquest va ser el motiu de la retirada de la custòdia als seus familiars, mentre que altres 73 menors van revelar els abusos quan estaven en el sistema de protecció. És a dir, que en el període analitzat es van comunicar 135 abusos ocorreguts abans que els menors foren tutelats, la majoria dels quals perpetrats en l’entorn familiar. “No és que siguen tutelats abusats, sinó que estan tutelats per haver sigut abusats”, remarcava Oltra en la seua compareixença, en què les tres formacions de l’oposició han reclamat la seua dimissió. Ciutadans i Vox s’han sumat a la denúncia del PP, que va remetre diverses queixes al Síndic de Greuges i ha elevat la resposta a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, insistint en la vinculació de l’activació del protocol amb un abús produït en el sistema de protecció.

Respecte als abusos detectats produïts en el període analitzat, 12 dels casos responen a “conductes sexuals inadequades” per a l’edat del menor, que es deriven als mateixos serveis d’atenció. En una desena dels casos detectats, l’abús s’ha produït entre menors d’edat i en sis casos durant visites a familiars. Els 16 restants s’han produït “en l’entorn de proximitat de la víctima”. Tots els casos, reitera l’informe, s’han traslladat al Ministeri Fiscal, malgrat no ser conductes constitutives de delicte o al fet que els menors siguen inimputables, com s’ha detectat en un supòsit. En concret, es van interposar 118 denúncies policials.

“No hi ha 175 menors en el sistema de protecció que hagen denunciat abusos sexuals en un any. Això no ho diu l’informe del Síndic, ni la Conselleria d’Igualtat. Vostés ho saben i han mentit”, retreia la vicepresidenta, recolzada per la resta dels grups del Pacte del Botànic, a l’oposició. “Tenim els mecanismes i les persones formades” per a la protecció dels menors més vulnerables“, ha defensat, a més de remarcar que el Servei d’Atenció d’Abusos a Xiquets, Xiquetes i Adolescents (Saana) atén tant menors acollits en el sistema per haver patit presumptes abusos com altres que una vegada dins ”se senten amb la seguretat suficient“ per a contar aquests fets. Un procés de ”revelació“, ha puntualitzat, que no és fàcil ni ràpid, perquè ”alguns no ho revelen mai o ja quan són adults“, assotats per l’estigma, la culpa o la vergonya, com passa amb les víctimes de violència de gènere. La societat, ha remarcat, no hi pot viure d’esquena.