Més de dos terços de les interrupcions voluntàries de l’embaràs a la Comunitat Valenciana es financen per la sanitat pública, però una ínfima part es duen a terme en els centres de la xarxa pública. A penes un 10% de les interrupcions voluntàries de l’embaràs que es van practicar el 2022 es va fer en un centre públic, malgrat que la llei de salut sexual i reproductiva subratlla que l’atenció privada ha de ser una excepció.
Segons les dades de la Conselleria de Sanitat, el 2022 es van fer 8.556 intervencions, de les quals el 71% (6.082) han sigut finançades per la sanitat pública. Només 839 intervencions es van practicar en centres públics, un 13% de les emparades en el sistema de salut i un 10% del total de les fetes. És en els centres públics on es duen a terme les intervencions que se sol·liciten per risc per a la dona, anomalies greus dels fetus i anomalies incurables dels fetus, segons figura en una resposta de Sanitat a la diputada de Compromís Mònica Àlvaro.
Les respostes parlamentàries evidencien les asimetries entre els sistemes públic i privat quant a la salut sexual i reproductiva. Segons la informació recopilada, tal com figura en la pregunta parlamentària, de 27 centres sanitaris que van notificar haver practicat les interrupcions, només 14 eren públics. Aquestes 13 clíniques privades concentren nou de cada deu intervencions en territori valencià.
La llei estableix que les comunitats autònomes han de “garantir a totes les dones igual accés a la prestació amb independència del lloc on residisquen” i recalca que la prestació “es durà a terme en centres de la xarxa sanitària pública o vinculats a aquesta”, i deixa la xarxa de centres privats com una excepció. A la Comunitat Valenciana només el 15% dels metges es van declarar objectors de consciència el 2020. No obstant això, en departaments com l’Hospital General d’Alacant tots els professionals s’hi han manifestat contraris.
La Comunitat valenciana té un registre d’objectors de consciència per departaments de salut, però no per centres concrets. El Govern i les autonomies encara no han abordat la creació del registre que recull la modificació de la llei de salut sexual, aprovada a instàncies del Ministeri d’Igualtat, llavors dirigit per Irene Montero. La reforma legislativa tracta de fer compatible el dret de les dones a la interrupció voluntària de l’embaràs amb els drets dels professionals de la salut, impedint que la clàusula moral entrara en conflicte amb la decisió de les dones ateses.