Àgueda Micó (l’Olleria, 1978) és el cap més visible del projecte de Yolanda Díaz a la Comunitat Valenciana, en virtut del seu acord amb Compromís. Secretària general de Més Compromís i coportaveu de la coalició, la politòloga és un dels lideratges més consolidats i alhora discrets de la formació. Feminista, ecologista i valencianista, està des del 2012 en el nucli dur de la coalició.
Micó, cap de llista per València de Compromís-Sumar, exercirà de portaveu valenciana de la coalició, que tindrà autonomia plena de vot i discurs en la plataforma. La dirigent defensa les polítiques impulsades pel Govern del Pacte del Botànic i creu que són la millor carta de presentació del que fa una “esquerra transformadora” en el poder. “És important que Sumar i els projectes polítics plurinacionals tinguen força en aquestes eleccions; com més força tinga, més capacitat tindrà d’influir”, recalca la candidata, que situa el finançament autonòmic com la seua prioritat política.
Per què va decidir fer el pas?
Crec que cal que hi haja una veu valenciana a Madrid. En Compromís sempre hem representat això. En aquests moments necessitem que altres persones facen aquest pas. Per què no fer-ho una persona que representa Compromís i el valencianisme polític com jo?
Les negociacions amb Sumar i el seu entorn han sigut complicades. Estan satisfets amb l’acord?
La veritat és que sí. La comissió negociadora estava conformada per quatre persones que han fet molt bona faena. És un acord que fa que el que representem i som en Compromís siga totalment clar en un pacte bilateral que hem fet amb Sumar. És una cosa que hem de deixar clara: hem arribat a un acord bilateral per a concórrer junts a unes eleccions generals que no implica res més que això. És un acord, no una confluència, en què Compromís marca el seu missatge polític, la seua agenda política, té els seus candidats i candidates i portarà la seua política, com ha fet sempre que ha col·laborat amb altres forces polítiques que no són d’estricta obediència valenciana. Estem contents, perquè liderem l’espai del valencianisme polític i hi haurà una veu que defense els interessos valencians en el Congrés.
Fan molt de recalcament en la bilateralitat i que no són una confluència. Per què és tan important recalcar-ho?
Perquè és la realitat. I perquè per a nosaltres és important que quede clar. Compromís som una coalició, estem junts ja més de 12 anys, hem concorregut a eleccions generals i europees amb altres forces polítiques i sempre hem mantingut la nostra autonomia política i el nostre projecte propi. I ara, una vegada més, com cada vegada que pactem amb una altra força política, no sé si per l’espai mediàtic o la visió hegemònica estatal que pot negar la plurinacionalitat de l’Estat espanyol, sembla aquest espai de col·laboració entre un projecte polític que existia abans de Podem, de Sumar, les confluències o el 15M, i que existirà després, és important remarcar que representem aquest espai propi, perquè som un projecte polític valencianista, ecologista, d’esquerres, feminista, que no té molt a veure amb altres realitats polítiques d’altres territoris.
L’acord garanteix la veu valenciana en el Congrés?
Sí. El primer pas és buscar el grup parlamentari propi. Sabem que no és fàcil, perquè depén de la interpretació que faça la Mesa del Congrés. Hem acordat que, si tenim els diputats necessaris, ho demanarem. Si no pot ser, hem acordat que tindrem autonomia en el grup parlamentari en què estiguem. Parlem que puga haver-hi un subgrup valencià o altres vies que permeten l’autonomia, com fins hui hem fet en el Congrés. Mentre Compromís tinga presència, la veu valenciana està garantida. No ens diluirem en cap cas. Al final la coalició amb Sumar és amb moltes forces –CHA, Drago, Més País...–, nosaltres hem compartit grup parlamentari amb Més País o BNG en el grup mixt i hi estem acostumats, és una qüestió de respecte i autonomia.
Implica votar separats algunes qüestions?
Òbviament. Compromís sempre votarà atenent els interessos dels valencians. En el protocol que hem signat indica que en les qüestions valencianes tindrem la capacitat d’influir en la resta dels companys perquè voten juntament amb Compromís aquestes mesures.
Per exemple, en el tema del finançament autonòmic pot haver-hi interessos diferents o contraris en l’espai que conforma Sumar. Pot donar-se el cas que vostés signen una proposició de llei, que els diputats donen suport al registre i després no la voten?
Pot donar-se qualsevol cosa, nosaltres defensarem el nostre projecte polític i el nostre programa. Sobre el finançament autonòmic, crec que hi ha una qüestió bàsica: si hem de repensar l’Estat cap a un model plurinacional, que és una cosa que compartim tots els partits que hem pactat aquesta coalició, els territoris hem de tindre més finançament, és un punt d’acord que compartim amb la gent de les Illes, d’Aragó o de Madrid. Són les comunitats autònomes les que tenen la capacitat d’incidir sobre la vida de les persones perquè són les que tenen les competències més importants. És una qüestió que vindrà durant la legislatura.
Vostés ja tenen experiència negociadora amb altres forces polítiques. El 2016, després del pacte amb Podem, van tindre alguns problemes. Amb Sumar ha sigut diferent?
Els negociadors ens han traslladat que ha sigut una negociació molt franca, seriosa i educada. Tots han posat damunt la taula les cartes que havien de jugar. Crec que Sumar ha entés que Compromís som un projecte polític que no té a veure amb uns altres, ni per fortalesa, per trajectòria ni pel component valencianista. L’acord respecta el que som i representem. Els nostres negociadors ens han traslladat que hem tingut un bon acord, que ha aprovat més del 90% de la militància, i que en les formes hi ha hagut molt de respecte i sintonia. Crec que és important a l’hora de treballar en el Congrés.
En Podem han insistit que hi havia vetos a la seua candidatura. Van plantejar això?
De cap manera. Som un partit seriós. Hem fet una negociació bilateral per a sumar, no entrem ni en els seus candidats ni en els seus pactes, ni Sumar entra en els nostres candidats o en la manera com elaborem els projectes polítics.
I creu que Irene Montero seria una bona candidata?
És una cosa que han de resoldre ells. Si per a nosaltres és important el respecte entre formacions, no entrarem a valorar el pacte entre Sumar i Podem. El pacte que signen serà el que assumim.
Veient els perfils dels caps de llista de la dreta i l’extrema dreta a la Comunitat Valenciana al Congrés, el preocupa que el seu perfil xoque amb el de González Pons, Gil Lázaro o Flores Juberías?
Crec que com més clar, millor. Si parlem d’interessos valencians o de quin model social volem, és totalment oposat. Crec que està bé confrontar models i que la gent veja realment què representem els uns i els altres. Tant que diu el PP que vol defensar els interessos valencians, en el preacord [el text de cinc línies subscrit dimarts] no s’esmenta el finançament, és una oportunitat perduda, cinc eixos en què no figura una qüestió clau per a qualsevol govern. Qui vulga governar en condicions necessita els recursos. Comença amb mal peu. I si continuen fent com sempre, oblidar-se a Madrid que han sigut elegits pels valencians, tenim un problema greu. Si volem un canvi de model o que se’ns paguen els 800 milions d’euros de l’atenció sanitària a desplaçats d’altres comunitats autònomes i no seran capaços de defensar l’atenció primària o l’educació pública, jo vull confrontar amb ells, traure’ls les vergonyes que s’amaguen en la política estatal. Jo vaig a Madrid a treballar pels valencians; ells no utilitzen la seua acta per a això. És la diferència entre altres partits i Compromís.
L’última campanya de les municipals i autonòmiques es va desplegar en clau estatal; vosté en aquesta remarca els temes valencians. Com veu aquesta campanya?
Ens agradaria que totes les campanyes anaren del País Valencià. Però en la campanya de les autonòmiques i locals no hem pogut marcar agenda, no s’ha parlat de la Generalitat Valenciana ni els ajuntaments, i ara volen fer el mateix. Els 33 diputats que triem haurien de comprometre’s amb la gent d’ací. I una cosa clau és el finançament, sense això no es poden desenvolupar polítiques.
Quina agenda impulsaran en el Congrés? De quina parla quan parla d’agenda valenciana?
La qüestió bàsica és el finançament autonòmic. A partir d’ací, plantegem la transferència de competències en Rodalies, la millora de les inversions per a una mobilitat pública i de qualitat; ací parlem de Rodalies d’Alacant, el tren de la costa... Hem de parlar de dependència, de poder desenvolupar la llei a través de les transferències de l’Estat, posar damunt la taula les macroplantes fotovoltaiques i el seu impacte territorial. Per a nosaltres és fonamental que el desenvolupament sostenible no es done a costa del territori, i ací també és fonamental abordar l’ampliació nord del port de València, que està en la política estatal. Agafem les qüestions relatives a les necessitats dels valencians: l’atenció primària, amb el deute, Rodalies, inversions, lluita contra el canvi climàtic, una transició energètica ben feta, dependència... Volem ser la veu valenciana perquè siga possible.
Però també tenen altres interessos comuns amb els seus companys, no?
Ho hem fet sempre. De fet, Compromís sempre ha donat suport a les polítiques socials com la reforma laboral o la pujada de les pensions. En moltes polítiques hem anat per davant. Per exemple, la llei trans que vam aprovar el 2017 en les Corts Valencianes; el debat sobre les 32 hores o quatre dies setmanals de faena... En temes d’educació, els nostres companys en el Govern ens diuen que altres territoris han preguntat com ho han fet. La transformació del Govern del Botànic ha vingut de la mà de la Conselleria de Polítiques Inclusives, d’Educació i d’Economia Sostenible, les tres liderades per Compromís. Les polítiques a què Joan Baldoví ha donat suport en el Congrés són les que estàvem fent en la Comunitat Valenciana. Volem anar cap avant en moltes polítiques, sobretot en finançament i en el model plurinacional de l’Estat. Davant de la dreta reaccionària, que vol posar fi als drets de les dones, de les persones treballadores i la majoria social, amb la diversitat cultural de l’Estat espanyol, haurem de fer una defensa fèrria d’un nou model plurinacional en què els valencians ens sentim còmodes, no una colònia.
Com han vist l’acord exprés entre el PP i Vox i els seus cinc punts?
És un mal acord per als valencians. Carlos Mazón comença mentint, va marcar línies roges, va dir que no pactaria amb l’extrema dreta i el primer que ha fet ha sigut tancar un acord amb Vox. Ha tingut l’oportunitat de fixar en els cinc eixos la necessitat més bàsica, el finançament, així que sembla que no tenen interés en aquest paper. Pensem que un govern de coalició PP-Vox va en contra de les dones. Qui defensarà les víctimes si estan pactant amb negacionistes? Qui lluitarà contra el canvi climàtic si governaran persones que el neguen? Com farem perquè la majoria de persones visquen bé si el que volen és que el negoci en sanitat i educació torne? És una mala notícia i comença amb una mentida.
Quan es va presentar a dirigir Més Compromís, va parlar de les polítiques socials com a antídot a l’extrema dreta. Sembla que les eleccions generals es plantejaran en aquesta dinàmica, un model contra un altre. Per a Compromís, són una segona volta de les eleccions autonòmiques?
No m’agrada parlar en aquests termes, supose que perquè soc politòloga. És caure en el marc que la dreta ha volgut imposar, que les eleccions autonòmiques i municipals havien de servir per a elegir Pedro Sánchez. Aquestes eleccions no són una segona volta de res. Són unes eleccions generals en què votarem els ciutadans de l’Estat espanyol si volem un Govern de dreta reaccionària, convertir el Govern en un negoci a favor dels interessos de les multinacionals i els seus amics, una baixada d’impostos que només beneficia els que tenen més i impulsar la precarietat de la majoria social. A més, fent-ho des de la reacció més dura contra les polítiques que hem fet perquè les dones estiguem en un àmbit més igualitari, les persones LGTBI, les persones migrants... La dreta intentarà que els últims i els penúltims estiguem barallant-nos mentre garanteixen els interessos de les grans empreses. És una batalla política, cultural i en contra de la diversitat, la pluralitat i el respecte.
Triar entre un Govern de dreta reaccionària o... ?
Entre això o un Govern que pot representar el que hem fet ací. Com més força política tinguen Compromís i els partits que hem conformat Sumar, més capacitat tindrà de fer les polítiques transformadores que hem fet des del Govern del Botànic. Quan el PSOE té majories absolutes, ja sabem què fa. En canvi, al País Valencià hem vist el que fa una força transformadora d’esquerres, ecologista i feminista en el Govern. Per això és important que Sumar i els projectes polítics plurinacionals tinguen força en aquestes eleccions; com més força tinga, més capacitat tindrà d’influir en un Govern transformador. Apel·le a les polítiques del Govern del Botànic, són un bon exemple.
Quina lectura fan dels resultats autonòmics?
No hem tingut capacitat de marcar l’agenda política. A l’hora d’anar a votar, la pregunta no era si un viu millor que fa huit anys, si hi ha menys atur o millors escoles; s’ha preguntat si és bona o no la llei del sí que és sí, si hi ha més o menys etarres en les llistes de Bildu, si Ayuso és la millor oposició a Pedro Sánchez... I això és un problema nostre. Compromís en particular i el Govern del Botànic en general no hem tingut capacitat de marcar agenda política. Ens ho hem de replantejar. També és important parlar de mobilització: s’ha mobilitzat més l’electorat de dretes i no el d’esquerres, i hem de resoldre-ho. Hem fallat a mobilitzar a l’electorat.
Deixa la secretaria general de Més per a ser candidata al Congrés. Què passa ara?
Quan passen les eleccions, convocarem un Consell Nacional de Més Compromís, que toca per estatuts. L’executiva ha de fer una proposta de secretària general. Jo vaig proposar Amparo Piquer, actualment secretària d’Organització. Per terminis, ens tocava un congrés el 2024, que es va alterar per la pandèmia i pels cicles electorals. Volem convocar aquest congrés i volem plantejar-nos seriosament fer un pas molt gran en el conjunt de Compromís. Compromís ha demostrat que té la capacitat de representar un valencianisme polític, ecologista, feminista i d’esquerres, que ha aguantat el tsunami de la dreta i pot ser l’alternativa al PP el 2027. Tenim el millor grup parlamentari, l’oportunitat de reforçar la posició en el Congrés dels Diputats, una militància molt activa... Tenim tots els ingredients per a ser l’alternativa al PP.
I això què significa?
Anar per un procés constituent de Compromís. És una qüestió orgànica.