La Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE), dependent del Ministeri d’Hisenda, ha repassat les adjudicacions de l’Ajuntament de València, durant el mandat de Rita Barberá, a la constructora Cleop, de l’empresari Carlos Turró. La IGAE, en funcions d’auxili judicial a la jutgessa instructora del cas Azud, ha conclòs que tres de les adjudicacions investigades van tindre irregularitats.
El despatx de l’advocat José María Corbín, cunyat de Barberá, va cobrar 407.402 euros de l’empresa. La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil i la Fiscalia Anticorrupció sospiten que els cobraments de Corbín serien presumptes comissions il·lícites a canvi d’agilitzar les adjudicacions del consistori que dirigia la seua cunyada.
En el cas de les obres de consolidació i rehabilitació estructural de les Naus Cross de València (adjudicades per 3,8 milions d’euros), la constructora “incompleix reiteradament des de l’inici del contracte els dies d’alta en la Seguretat Social dels treballadors a què s’havia compromés en la seua oferta i que li van servir per a obtindre la màxima puntuació en la valoració de les ofertes”.
Malgrat l’incompliment, “se li imposa la penalització mínima” prevista en el plec de clàusules administratives particulars, indica l’informe de la Intervenció incorporat al sumari del cas Azud.
D’altra banda, en l’expedient analitzat per la IGAE ni tan sols figuren les ofertes tècniques presentades ni la seua valoració, “per la qual cosa resulta impossible” valorar les millores i la comprovació del projecte.
Les ofertes de Bertolin, Cyes o Pavasal es van descartar per considerar desproporcionat el preu o el volum de mà d’obra proposat. No obstant això, segons recorda la Intervenció, “no consta en l’expedient que s’haja fet el tràmit d’audiència als licitadors”, tal com estableix la normativa de contractació del sector públic.
Cleop també va ser adjudicatària el 2010 del projecte d’execució de les obres del poliesportiu de les Naus Cross, per 4,6 milions d’euros. La IGAE recorda que en aquesta data, la constructora “estava incomplint” el contracte anterior en matèria de nombre de jornades a contractar. La constructora, segons l’arquitecte director de l’obra, només va complir el 70% dels dies d’alta en la Seguretat Social dels treballadors contractats. L’Ajuntament de València li va imposar una penalitat de 39.660 euros.
L’empresa de Carlos Turró va obtindre la màxima puntuació en la licitació, 20 punts per damunt de les altres firmes que s’hi van presentar. No obstant això, “no consta en l’expedient documentació que permeta verificar la puntuació assignada”.
El contracte havia de finalitzar el 31 de desembre de 2011, encara que quatre dies abans es va tramitar un expedient de modificació per a ampliar el termini al·legant “causes similars” a les que van permetre les dues pròrrogues anteriors. A més, afirma l’informe, “no consta en l’expedient el contracte modificat, i hi ha una diligència sobre l’extraviament de l’expedient modificat”. Dos anys després, el consistori va establir una indemnització per danys i perjudicis de 200.201 euros, solucionada amb la confiscació de part de la garantia.
També el 2010, Cleop es va quedar el contracte, per tres milions d’euros, per a l’execució de les obres de construcció de la reguarda de Bombers i Policia Local situat en el centre històric de València. La constructora va obtindre la màxima puntuació, encara que la Intervenció no ha pogut “verificar les puntuacions assignades”, ja que, de nou, no consten en l’expedient.
Un any després, el regidor de Bombers va proposar una modificació del projecte a compte de la fonamentació. A pesar que les causes que van motivar el modificat es coneixien des de l’inici de les obres, la tramitació es prepara sis mesos després.
En aquest període es van continuar presentant certificacions d’obra mensuals. El 2012, Cleop va sol·licitar la resolució del contracte per mutu acord. Per contra, un any després, la junta de govern local, amb dictamen previ del Consell Jurídic Consultiu, va acordar la resolució del contracte per incompliment culpable de la constructora. L’alcaldessa Rita Barberá va inaugurar l’edifici el 2015, amb tres anys de retard.
L’empresari Federico Ferrando va declarar dimecres davant la jutgessa instructora del cas Azud per la branca dels col·legis. Es tracta de l’operació en què l’Ajuntament de València, durant el mandat de Rita Barberá, va aprovar una permuta per a donar diverses parcel·les edificables a una mercantil de l’empresari Jaime Febrer, un dels principals investigats en la causa, a canvi que aquesta assumira un deute milionari que el consistori mantenia amb diverses congregacions religioses.
Els col·legis religiosos van aconseguir en els tribunals una indemnització d’uns 35 milions d’euros després dels canvis urbanístics que els perjudicaven. Febrer, juntament amb els empresaris Mónica Montoro i Federico Ferrando, a més d’Astroc, va muntar una mercantil que assumiria el deute després del canvi de la qualificació de diversos sòls públics dotacionals a un ús residencial.
L’empresari Federico Ferrando, segons fonts coneixedores de la declaració, ha explicat que la idea de l’operació dels col·legis va vindre d’un conegut enginyer de València a qui les congregacions religioses havien encarregat els càlculs de la reclamació a l’Ajuntament de València.
Febrer, Montoro i Ferrando, segons ha detallat aquest últim, van convéncer les congregacions oferint uns 3,6 milions d’euros en donacions. Així van poder aïllar una altra oferta que hi havia damunt la taula. No obstant això, les donacions es van fer a títol particular i no a través de l’empresa Mediterránea de Actuaciones Integradas (MAI).
En l’última tanda de declaracions en el cas Azud també han comparegut tres representants de les congregacions religioses, que ja havien declarat davant la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. Només un dominic ha reconegut les donacions periòdiques dels empresaris, mitjançant xecs.
L’empresari ha desvinculat l’Ajuntament de València de l’operació, que ha limitat als col·legis religiosos.
D’altra banda, el perit proposat per Ferrando ha rebatut els informes pericials de l’Agència Tributària sobre la valoració de les parcel·les i ha defensat el valor de la taxadora Tinsa.