Després de quasi una dècada d’investigació, alguns misteris del cas Taula es van resolent. La denunciant de la trama, l’actual consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana, Rosa Pérez Garijo, ha relatat en el judici per les peces separades B i F els detalls de les perquisicions que va fer després d’obtindre un llapis de memòria amb deu hores d’enregistraments efectuats en secret durant anys per Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners i exgerent de l’empresa pública de la Diputació de València erigida en epicentre de la trama corrupta.
“Recorde la meua parella dient: tens dos bebés, això és una bogeria”, ha relatat Pérez Garijo en la seua declaració com a testimoni davant la secció segona de l’Audiència Provincial de València.
La denúncia inicial de la diputada provincial llavors davant la Fiscalia Anticorrupció va ser registrada el 31 de juliol de 2014. Uns quants mesos abans, en unes dates que no ha pogut concretar atés el temps transcorregut, un històric de l’esquerra valenciana li va fer arribar que una ‘gola profunda’ pretenia aportar informació sobre una pretesa trama de corrupció que afectava el president de la Diputació de València llavors, el popular Alfonso Rus.
La testimoni ha revelat que l’intermediari va ser Agustí Cerdà, exsecretari general d’Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), oriünd de Xàtiva, la localitat de què Rus va ser alcalde entre el 1995 i el 2015. “Em va dir que tenia informació que em podia interessar, era bastant habitual, perquè tothom sabia que jo investigava i denunciava totes les qüestions que no eren clares”, ha dit en referència al seu paper com a diputada d’Esquerra Unida en el marc d’una oposició “fèrria” en la institució provincial.
Agustí Cerdà li va presentar un tal Mariano López com un “empresari modèlic”. Es tractava del president de la patronal de Xàtiva. “Van ser mesos de converses, Mariano al principi no ens ho explicava tot”, ha declarat a preguntes d’un dels lletrats de les defenses. Al principi no es fiava massa (“venia molta gent a parlar amb nosaltres, però després no hi havia res”, ha recordat), però l’home insistia que “hi havia una cosa molt grossa”. “Si tens les proves, ens les dones”, li deia la seua interlocutora.
Va haver-hi “moltes reunions” amb Mariano López, que “després va anar contant” més dades. Així es va assabentar que l’empresari també era l’exsogre de Marcos Benavent. Encara no acabava de fiar-se, i més per la seua condició d’exsogre: “Al final no sabies si era una fantasmada, era tan fort el que contava”.
No obstant això, la inesperada ‘gola profunda’ va fer un pas de gegant que donaria peu a la macrocausa judicial coneguda més tard com a cas Taula. Mariano López, segons ha confirmat la testimoni, li va entregar un llapis de memòria amb els àudios secrets del seu exgendre, Marcos Benavent. “Deu hores d’enregistraments de gent que té moltíssim de poder”, ha descrit Rosa Pérez Garijo sobre els registres sonors clandestins a destacats dirigents del PP valencià com Alfonso Rus.
“La veritat és que era molt impactant”, ha afirmat. Mariano López “va contar que un dia, estant en el seu xalet o en una casa que era seua, havia obert l’ordinador, havia obert això [els àudios] i s’havia espantat moltíssim”, ha relatat.
Els àudios de Benavent: una “bomba”
En realitat, la situació era molt més complexa. L’empresari li va confessar que era el propietari d’una empresa adjudicatària del servei d’atenció telefònica de la Diputació de València i va assegurar que “li estaven fent la vida impossible perquè aquesta licitació estava preparada per a una altra empresa”. De fet, Mariano López és un dels acusats en la peça separada D del cas Taula per les irregularitats en l’adjudicació d’aquell contracte, en un judici assenyalat per als pròxims mesos d’abril i juny en què compartirà banc amb Alfonso Rus.
Uns quants dies després d’obtindre els delicats àudios, la diputada provincial d’Esquerra Unida va comunicar al fiscal anticorrupció llavors, Vicente Torres, que estava preparant una denúncia. Ho va fer, segons ha declarat, per una “qüestió de seguretat”, per “si passava res”. “Hi havia una certa por del que teníem ací, saps que tens una bomba”, ha recordat.
A més, el paper de Mariano López era misteriós. “En un primer moment no volia en cap concepte que se sabera que el donava ell”, ha dit en referència a l’explosiu llapis de memòria.
L’home sostenia que el seu exgendre era un “corrupte”. “A nosaltres això ens va sorprendre molt, perquè la imatge que teníem de Marcos Benavent era totalment diferent del que contava, ens havia passat informació i quan parlava amb nosaltres tractava els altres [els seus correligionaris del PP] com a indecents”, ha recordat Rosa Pérez Garijo. L’al·ludit, conegut com el ionqui dels diners, escoltava la declaració de la denunciant assegut en el banc dels acusats a poca distància d’Alfonso Rus.
L’empresari, finalment, va acabar declarant davant el fiscal i va aportar una segona memòria USB amb els mateixos àudios, a més de l’ordinador en què els havia trobat. La testimoni ha negat que es manipularen els àudios, tal com sosté la defensa del ionqui dels diners. “De la memòria USB no vam tocar absolutament res”, ha dit. L’exsogre va aportar la mateixa versió en el judici anterior per la peça separada J: “Jo no les he manipulades ni he vist ningú manipular-les”, va dir en la seua declaració.
“Verificar molta informació”
Fins al 31 de juliol de 2014, quan es presenta la primera denúncia davant la Fiscalia Anticorrupció, la diputada provincial va iniciar unes perquisicions juntament amb el seu assessor, José Manuel Sanz, que també ha comparegut com a testimoni per videoconferència. Tots dos van contrastar les dades que va proporcionar Mariano López amb fonts obertes (fonamentalment, el Registre Mercantil) i van sol·licitar els expedients de les adjudicacions sospitoses.
“La primera cosa que vam fer amb les eines que teníem va ser verificar molta informació, situar les coses i veure el tipus de documents i de fitxers”, ha declarat Sanz. La diputada provincial i el seu assessor es van dividir la transcripció de les deu hores d’enregistraments “per una qüestió lingüística”. Mentre que Rosa Pérez es va encarregar de les converses en valencià, Jose Manuel Sanz ho va fer amb els diàlegs en castellà. “A partir dels àudios, vam obtindre informació complementària i vam rastrejar els expedients”, ha explicat Sanz.
Els lletrats d’algunes defenses han intentat aprofundir en la cadena de custòdia dels àudios, que ha sigut validada per la sentència de la peça J del cas Taula. També han insistit en les filtracions d’alguns dels enregistraments als mitjans de comunicació. “Quan vam presentar la denúncia, vam mantindre un silenci absolut, perquè així se’ns va demanar, fins que la Fiscalia ens va comunicar que per fi s’havia traslladat denúncia davant el Jutjat d’Instrucció, vam ser molt zelosos de la informació”, ha defensat Rosa Pérez Garijo.
Un dels lletrats ha exhibit alguns correus electrònics intercanviats entre la diputada provincial llavors i el seu assessor per intentar aprofundir en la tesi de les filtracions a la premsa. No obstant això, el president del tribunal ha tallat aquesta línia de l’interrogatori: “Sobre el que fan a partir que han presentat la denúncia no veig quina transcendència té”, li ha etzibat el magistrat. “La causa era secreta i estaven filtrant-se coses a la premsa”, ha protestat l’advocat, que considerava que minava “la credibilitat de la testimoni”.
Les perquisicions inicials, després de l’obtenció del llapis de memòria, van propiciar la investigació d’Anticorrupció i de la Unitat central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que s’ha saldat amb una instrucció dividida en quasi una desena de peces separades. De moment, només s’ha dictat sentència en el judici de la peça J, en què la secció cinquena de l’Audiència Provincial de València va condemnar el ionqui dels diners a quasi huit anys de presó pels delictes de blanqueig i falsedat en document públic, una decisió pendent de recurs davant el Tribunal Suprem.
“Es tenia la sospita que en la Diputació de València tot era com era, des del primer dia; vam passar tota la legislatura investigant”, ha conclòs la testimoni. A la sala, s’ha encreuat una breu salutació –“Hola”– amb Marcos Benavent, a qui va conéixer fa més d’una dècada abans que s’autodenominara ionqui dels diners.