La Nucia no passa inadvertida. Apegat a Terra Mítica, aquest nucli de població d’una mica més de 18.000 habitants, a la comarca alacantina de la Marina Baixa, s’ha obstinat durant els tres últims lustres a ser sinònim de grans projectes. Una ‘Ciutat de l’Esport’ amb tota una sèrie d’instal·lacions pròpies d’una capital de província o un sistema de càmeres de vigilància pioner a Espanya en reten compte. Però el municipi també continua instal·lat en una manera de governar d’excessos, marca de la casa del Partit Popular, que té com a protagonista un alcalde, Bernabé Cano, que ha sabut esquivar escàndols relacionats amb la corrupció de la Gürtel, xarxes clientelistes i amiguisme, i que ha continuat amb èxit en el poder.
Elegit primer edil l’any 2001 en un poble on son pare, Camilo Cano, es va convertir en el primer alcalde del període democràtic, ha dominat en cada cita electoral. “Va ser una campanya bestial, teníem Bernabé en cada fanal i la seua foto apareixia on menys t’ho esperaves”, rememoren des de les files socialistes, en al·lusió als comicis municipals del 2007. Llavors Cano va aconseguir el percentatge més alt de vot d’Espanya, del 72,5 %, entre les poblacions més grans de 10.000 habitants, que va comportar 14 edils de 17 –actualment en té 13.
Aquell mateix any, aquest metge de professió va inaugurar una idea ambiciosa no exempta de polèmica, omplir la Nucia de càmeres de vigilància mitjançant un sistema ben modern, únic a la Comunitat Valenciana, en teoria per a vigilar el trànsit i en la pràctica pensat per a dotar de sensació de seguretat una extensió en què, sobretot, abunden urbanitzacions. “No hi ha tants robatoris per a instal·lar tantes càmeres, però el PP ha jugat aquesta basa de la por i li ha eixit bé”, asseguren aquestes mateixes fonts. En canvi, l’equip de govern assegura que gràcies a aquesta mesura han reduït els delictes del municipi “en més d’un 50 %”.
Un sistema que en 11 anys ha quedat desfasat i que ha portat el govern local a fer una aposta més forta, de gairebé dos milions d’euros, i que ha entrat en funcionament enguany: 220 càmeres –i un dron– dotades d’un sistema de “visió artificial intel·ligent” que converteixen la Nucia en una de les localitats d’Espanya amb una ràtio de càmeres més alta per habitant, toquen a una per cada 82 veïns.
Tot un Gran Germà per a un municipi de tot just 20 quilòmetres quadrats que, al seu torn, també és conegut arreu de la Comunitat Valenciana per unes dotacions esportives gairebé interminables que sorprenen tant els de fora com els de dins. Un rocòdrom, dos camps de futbol, un estadi olímpic que porta el nom del pare de Cano, ja mort, un estadi d’atletisme o un pavelló cobert són alguns dels exemples d’una instal·lació que ha costat 45 milions d’euros, segons recull Efe, i que s’espera ampliar fins als 600.000 metres quadrats amb un segon pavelló i una residència per a esportistes.
De la Gürtel a l’amiguisme
Les famoses instal·lacions esportives –premi Vila Europea de l’Esport 2012 atorgat pel Parlament Europeu– es van veure esguitades per la trama Gürtel. Cano va adjudicar l’any 2006 la construcció de la piscina municipal a l’empresa Altius Levante, que al seu torn va pagar a Orange Market, la terminal valenciana de la trama, un pla de màrqueting per gairebé 42.000 euros. Aquesta última mercantil, epicentre de la xarxa, estava dirigida per Álvaro Pérez, el Bigotes, amic íntim de l’alcalde de la Nucia, com ell mateix va reconéixer. Segons uns enregistraments de la investigació policial se sentia dir al capitost de la trama, Francisco Correa, que havia participat en una festa organitzada per Bernabé Cano: “Bernabé ens va dir que ell els muntaria una (festa) de puta mare amb ties al seu poble”, assenyalava.
La connexió entre la Gürtel i Cano va més lluny. Un any abans, el 2005, “El Bigotes” va fer servir el registre del consistori alacantí per a presentar, amb una data d’entrada ben sospitosa, l’oferta per a construir el pavelló valencià de Fitur per un milió d’euros, que finalment va aconseguir un any després, com va revelar El País. Menys sort va tindre Orange Market amb el pla urbanístic de Pie de Monte, amb què volien comprar per 60 milions d’euros uns terrenys de 840.000 metres quadrats per a vendre’ls per 132 milions.
Una mangarrufa que requeria com a condició prèvia la bona relació amb l’alcalde de la Nucia, que tornava a eixir mal parat en una altra gravació a Correa: “Ulibarri hi posa la pasta i anem al 50 %. I jo aquest 50 % el repartisc amb l’alcalde, amb Ramón Blanco, amb Pablo Crespo... I no m’importa gens”. Al final, la Generalitat Valenciana va acabar tombant al començament d’any el PAI (programa d’actuació integrada) de Pie de Monte en aplicació d’una sentència ferma del Tribunal Suprem.
Malgrat els indicis, Bernabé Cano ha aconseguit eixir indemne de la trama corrupta de la Gürtel. Una altra ombra que l’ha acompanyat poc després és la de la sospita d’haver col·locat gent afí al PP en el consistori i per la qual es va asseure al banc dels acusats per una denúncia del PSOE– en qualitat d’imputat per haver aprovat el pagament de les nòmines de 20 treballadors municipals contractats de manera irregular després d’haver ignorat una sentència del TSJCV que anul·lava l’oferta d’ocupació. Malgrat que en la compareixença va reconéixer al jutge haver col·locat familiars i amics, el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 2 de la Vila Joiosa va arxivar la causa contra ell i els 12 edils populars.
La imputació va frenar el seu nomenament com a vicepresident de la Diputació d’Alacant per part de l’anterior president del PP, César Sánchez, fruit dels acords de regeneració amb els socis de Ciutadans. No obstant això, a la fi del 2017, l’actual diputat nacional va aconseguir nomenar-lo vicepresident seté i responsable d’obres. Amb l’estrena del nou mandat en la corporació provincial l’any 2019, repetint aliança amb el partit taronja, Cano ha deixat de ser vicepresident, càrrec pel qual percebia uns 5.000 euros més a l’any, encara que ocupa l’àrea d’Esports, una àrea per la qual se’l coneix al seu municipi, més enllà dels escàndols.