“El mural sorgeix del còmic de Paco Roca Regreso al Edén, inspirat en una foto familiar de l’any 1946 en l’antiga platja de Natzaret. Reflecteix la realitat de la postguerra i la dictadura i com les famílies de la zona intentaven tirar avant, cosa que queda molt ben plasmada en aquesta obra que reflecteix a la perfecció la idiosincràsia del barri”. Així explica el portaveu de l’Associació de Veïns de Natzaret, Julio Moltó, la història del mural dissenyat per Paco Roca i Martín Forés, i dibuixat per aquest últim en la mitgera del col·legi Mare de Déu dels Desemparats, que ells mateixos van presentar diumenge amb la presència d’autoritats polítiques com la regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Gloria Tello, o la vicealcaldessa de València, Sandra Gómez.
Segons Moltó, tots dos autors volien fer un homenatge a Natzaret que ha sigut “un esclat d’autoestima, perquè suposa posar el barri en el mapa dels murals al servei de la recuperació de la memòria de la València, que va desaparéixer i en aquest sentit és una obstinació que no s’obliden les conquistes veïnals en cada barri”.
L’activista veïnal explica que la iniciativa ha comptat amb un gran acolliment en el barri i que els veïns i veïnes s’hi han bolcat: “Tots han ajudat en la mesura que han pogut en l’elaboració i fins i tot uns 150 alumnes dels col·legis de la zona han ajudat Forés a pintar diferents parts del mural”.
Sobre la il·lustració en si, comenta que evoca l’antic tramvia amb parada en el balneari Benimar, “conservat gràcies a les al·legacions de l’associació veïnal com a futura seu de la ciutat esportiva del Llevant UD”, situat “al costat de la platja que va destruir l’ampliació sud del port de València”.
Per a Moltó la iniciativa permet “conservar la identitat i la memòria del barri, sobretot entre les generacions més joves que no van viure allò, ni van conéixer la platja del barri ni com es va destruir i es va deixar al barri aïllat”. Amb tot, puntualitza que no estan en contra del port, sinó dels abusos del port“.
Sobre l’execució del mural, durant l’acte de presentació Forés mateix va comentar que la idea va sorgir fa més d’un any: “Paco i jo ja teníem ganes de fer alguna cosa junts i va sorgir l’oportunitat després del seu meravellós còmic de portar-lo a un mur, al carrer, mesclant els dos estils. Quan la idea va estar clara, vam telefonar Gloria Tello, que ens va donar suport en tot moment i ens va posar en contacte amb Julio Moltó, Maite Biosca i Ramón Arqués, membres de l’associació de veïns de Natzaret, que és molt activa, vam buscar una paret i la vam trobar”.
Segons l’artista, “a partir d’aquest moment i amb el suport incondicional del director del col·legi, Nacho Grande, amb tot el professorat es va encarregar de donar-nos el permís”. Forés va afirmar que ha estat “durant 30 dies” més a gust que en tota la seua vida pintant el mural, perquè, va afirmar, “Natzaret és més que un barri, la convivència aquests dies ha sigut superautèntica”.
A més, va afirmar que “és molt important fer un muralisme social i participatiu” i, sobre la història del mural, va comentar que “l’entorn arquitectònic és un entorn basat en la decoració modernista de l’Estació del Nord, és molt important reivindicar en aquests murals espais de la ciutat que són molt importants, culturalment i artísticament”. El repte va ser “ajuntar els dos estils, el de Paco que és de tinta plana de còmic amb un d’hiperrealista com el meu”.
La il·lustració “és una estampa meravellosa en què apareixen 32 personatges, una il·lustració de Paco Roca increïble feta expressament per a aquest mural, perquè ell no va voler fer una vinyeta del còmic, sinó que es va pencar una vinyeta expressament per al barri de Natzaret en què vam voler posar el focus, perquè Natzaret s’ho mereix, ja que es tracta d’un barri que és història de la nostra ciutat”.
El 19 de maig de 1986 es va signar el conveni mitjançant el qual l’Ajuntament va pactar amb el port de València l’ampliació sud, cosa que va condemnar a la destrucció les platges de Natzaret i la Punta.