El 3 de març de 2020, la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, informava en roda de premsa que una persona que va faltat el 13 de febrer a l’hospital Arnau de Vilanova de València a conseqüència d’una pneumònia d’origen desconegut era la primera víctima mortal del SARS-CoV-2 a Espanya (llavors s’havien detectat 157 casos de coronavirus en tot l’Estat). Es tractava d’un home d’uns 69 anys que havia viatjat al Nepal i que va morir al cap de poques hores d’haver entrat per urgències i ser ingressat en cures intensives.
Des de llavors, i segons les xifres oficials, han mort a la Comunitat Valenciana 5.887 persones a causa del coronavirus –en tot just mes i mig que portem del 2021 han mort pràcticament les mateixes persones pel virus que el 2020–, mentre que en el conjunt d’Espanya són més de 64.000 les defuncions atribuïdes oficialment a la COVID-19. El 28% de tots els valencians morts, més de 1.600, eren usuaris de residències de majors.
Si la primera onada va ser tràgica, aquesta tercera està sent dramàtica quant a contagis i pèrdua de vides. El rècord de morts en la primera fase de la pandèmia es va situar el 3 d’abril amb 68, mentre que en les dues primeres setmanes de febrer s’ha superat unes quantes vegades el centenar de decessos amb una xifra rècord de 112 defuncions en una sola jornada, el 3 de febrer passat. Cal remuntar-se cinc mesos, fins al 12 de setembre de 2020, per trobar una jornada en què no es va registrar cap decés a la Comunitat Valenciana.
A pesar que la primera mort provocada pel virus correspon al 13 de febrer de 2020, el primer cas de coronavirus reconegut com a tal al territori valencià no es va donar fins al 25 de febrer, dotze dies després d’aquell primer decés –recordem que fins al 3 de març no es va poder confirmar que la mort inicialment atribuïda a una pneumònia responia a un cas de COVID-19–. Aquell primer cas –s’han diagnosticat al llarg de la pandèmia més de 360.000 positius al territori valencià i més de tres milions a tot Espanya– es va detectar a l’hospital de la Plana (Vila-real) i corresponia a un jove que havia viatjat a Milà, llavors el focus principal de contagis a Europa.
Incidència acumulada i hospitalitzacions en reculada
La pressió hospitalària, que va viure els moments de més tensió al final de gener i el començament de febrer, ha anat reduint-se els últims dies. Així doncs, el dia 25 del mes passat les hospitalitzacions de pacients COVID van arribar al punt àlgid, amb 4.777 ingressos, mentre que el pic de llits UCI es va produir uns dies després, el 31 de gener, en què hi havia 670 malalts de coronavirus en les UCI valencianes. Divendres hi havia 2.598 pacients COVID hospitalitzats, dels quals 530 romanien en cures intensives, unes xifres que continuen sent més altes que en el pic de la primera onada, en què hi hagué un màxim de 2.189 malalts de coronavirus ingressats (31 de març i 1 d’abril) amb 386 persones en cures intensives (els dies 3 i 4 d’abril). L’ocupació de pacients COVID als hospitals valencians és actualment del 22,57%, un percentatge que puja fins al 50% en el cas de les UCI.
Pel que fa a la incidència acumulada, va arribar el punt més alt el 27 de gener amb 1.459.82 casos per cada 100.000 habitants, mentre que divendres havia baixat a 690,66 (a partir de 250 casos es considera que el risc és extrem). L’índex de reproducció bàsic està per davall d’1 des del 21 de gener i a principis d’aquesta setmana, tal com va anunciar la consellera de Sanitat, se situava en 0,71.
Es mantenen les restriccions fins a l’1 de març
La comissió interdepartamental de la Generalitat Valenciana acordava dijous prorrogar les restriccions vigents quinze dies més, fins al pròxim 1 de març. De les principals mesures adoptades des de fa unes setmanes destaquen la clausura total de l’hostaleria; l’horari de tancament dels comerços a les 18 hores; mantindre el tancament perimetral del territori valencià i, durant els caps de setmana, de les setze ciutats valencianes de més de 50.000 habitants, llevat de causa justificada; o mantindre el toc de queda a les 22 hores.
La vacuna
Malgrat la tragèdia que està suposant la pandèmia, hi ha motius per a l’esperança, com són les diferents vacunes desenvolupades en temps rècord i que suposen una cura a una malaltia que afecta centenars de milers de persones. Des que el passat 27 de desembre Batiste Martí va rebre la primera vacuna en una residència de Rafelbunyol, ja se n’han administrat un total de 216.885 dosis a la Comunitat Valenciana, i 93.612 persones han rebut ja les dues punxades que suposen la immunització contra el virus.