Una sol·licitud d’informació del senador de Compromís Carles Mulet formulada aquesta setmana es fa eco del ressorgiment d’un vell tema de la premsa rosa: la relació entre Bárbara Rey i el pare del monarca actual, l’exrei Joan Carles I. Tot i que la seua crua redacció no fa referència explícita a la vedet, reclama una “llista de fons públics (reservats o no) de l’Administració General de l’Estat, destinada a pagar possibles favors sexuals, amistats especials, silencis, compres de voluntats, aventures càrnies, de l’anterior cap de l’Estat durant els anys del seu mandat, en què es detalle les quantitats abonades i les persones beneficiades”.
Mulet ha reaccionat d’aquesta manera a la nova ràfega de rumors al voltant de la possibilitat que Bárbara Rey explique en televisió detalls de la seua relació amb qui va ser rei d’Espanya. Una confessió per la qual reclamaria la desorbitada xifra de dos milions d’euros. Aquesta eventual intenció televisiva ha estat precedida d’un altre brot d’especulacions sobre el presumpte pagament per part del CESID de quantitats milionàries a l’actriu des d’un compte a Suïssa.
És fàcil vaticinar que la resposta oficial a la iniciativa del senador no aportarà res de nou. Els valencians, però, disposen de dades objectives, almenys, per a estimar què va costar a la caixa de la Generalitat Bárbara Rey a partir d’un episodi semblant al que ha tingut lloc aquests dies.
Va passar fa 20 anys. La vedet va agafar un avió a València per participar en un programa de Tómbola, després d’haver anunciar a so de bombo i platerets que “ho contaria tot”. Com ha explicat en un llibre Ángel Moreno, l’exproductor d’aquell espai que va impulsar la teleporqueria a Espanya, la direcció de Canal 9 va vetar que Bárbara Rey intervinguera en aquest programa. A les instal·lacions del centre de producció de la televisió valenciana a Burjassot, on els responsables de la productora acabaven de prometre a l’enfurida actriu que li pagarien de totes les maneres el caixet de dos milions de pessetes que havien pactat, s’hi van personar dos homes amb identificació oficial que la van calmar en cinc minuts.
A Mulet li agradaria saber si li van prometre pagaments a canvi del seu silenci i si es van fer efectius aquests pagaments amb “fons públics (reservats o no) de l’Administració General de l’Estat”. Hi ha, però, motius per a dubtar que es recorreguera necessàriament a fons reservats (Bárbara Rey sempre ho ha negat) o de l’Estat. Perquè el que sí que se sap és que Canal 9, la cadena que va vetar la vedet en aquell programa de Tómbola, va destinar cinc milions d’euros a un programa de cuina protagonitzat per ella.
En casa de Bárbara, que és com es va titular el programa, va ser un exemple de “cuina-caspa” i de “cultura trash”, que no sols va estar en antena en Canal 9 entre el 2000 i el 2005 (període en què la Generalitat va tenir tres presidents: Eduardo Zaplana, José Luis Olivas i Francisco Camps), sinó que va ser objecte de reposició el 2012 (amb Alberto Fabra al capdavant del Consell), un moment en què Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) reciclava material de camí cap al tancament el novembre del 2013.
Les dades del balafiament en Canal 9, que s’han conegut a partir de denúncies de l’oposició al seu moment, d’investigacions judicials encara en curs i de l’accés de la nova majoria d’esquerres al Govern valencià, camuflen una mica el que va passar amb la presumpta “amant del rei”. Tómbola va costar als contribuents valencians 32 milions d’euros; un programa de llibres de Fernando Sánchez Dragó, 9 milions; més de 20 milions les produccions de José Luis Moreno; un programa de Mar Flores, 4,2 milions... Però el preu dels foguers de la vedet no ha arribat a passar desapercebut.