Un jutge ha dictaminat a favor de la televisió pública valenciana À Punt en la demanda que va interposar el veterà fotoperiodista José Penalba per l’ús sense autorització de quatre fotografies del seu arxiu en els programes El matí À Punti En directe. El fotoperiodista demanava 2.900 euros d’indemnització per l’ús de les imatges, que retrataven una falla de l’actual plaça de l’Ajuntament el 1970 i els tancs maniobrant a la ciutat de València durant el colp d’estat del 23F.
Molts fotoperiodistes han patit aquesta picardia i Penalba ja ha guanyat una desena de causes per casos similars. No obstant això, el titular del Jutjat del Mercantil número 3 de València considera en la sentència, a què ha tingut accés eldiario.es, que les fotografies no són “obres originals” ni tenen un “valor tècnic particular i elevat”.
Les fotos de Penalba del 23F en la capital del Túria, entre altres, s’han convertit en imatges icòniques de la transició espanyola. Aquella nit uns pocs reporters i fotògrafs es van jugar el tipus als carrers de la ciutat ocupats pels militars (tal com narra el llibre col·lectiu 23F 25 anys després editat per la Unió de Periodistes Valencians) i van obtindre les imatges clandestinament.
El fotògraf Carles Francesc, que llavors treballava al Diario de Valencia, conta en el llibre que les imatges dels tancs són les que lamenta més “no haver aconseguit”. “Només dos companys van tindre aqueixes imatges”, diu el veterà fotògraf. Un d’ells era José Penalba, fotoperiodista que ha desenvolupat una llarga carrera en Las Provincias.
El jutge argumenta que “aqueixos objectes únicament constitueixen meres fotografies de premsa, obtingudes per a procurar la cobertura informativa sobre matèries d’actualitat en el moment de la seua realització”. Sens dubte, aqueixes fotografies van reunir un valor d’informació, però en elles res justifica que siguen protegides com a obres originals, perquè no ho són“, afig la sentència.
L’advocat de la Generalitat Valenciana, que representa la televisió pública, va intentar responsabilitzar les productores dels programes (un argument que el jutge rebutja de pla), i va assegurar que les imatges són “d’identificació impossible” i, a més, “no són una creació original” perquè “existeixen nombroses fotografies idèntiques respecte de tots dos esdeveniments i fins i tot de més qualitat”.
El lletrat del fotògraf, de la seua banda, argumentava que s’havia d’aplicar la Llei de propietat intel·lectual (LPI) del 1879, segons la disposició transitòria primera de la llei vigent (“les modificacions introduïdes per aquesta Llei que perjudiquen drets adquirits segons la legislació anterior, no tindran efecte retroactiu”, diu).
El jutge centra la sentència a determinar si les fotografies usades per À Punt sense autorització “mereixen o no el tractament com a tals obres protegides pel dret d’autor” encara que també reconeix que “la protecció de la fotografia sota la disciplina de la propietat intel·lectual sempre ha resultat una qüestió polèmica”.
Les fotografies de Penalba “mereixen ser considerades com una obra”?, es pregunta el titular del Jutjat del Mercantil número 3 de València. “La resposta és evident: no ho mereixen, perquè no poden ser considerades obres originals”, talla el magistrat. Així doncs, considera que les imatges manquen d’un “valor tècnic particular i elevat”.
“No res en cap de les composicions successives permet considerar que cap d’aqueixos objectes és una creació intel·lectual que meresca veure’s reconeguda com una obra, tant se val si aqueixa anàlisi es funda en les previsions de l’LPI del 1879 com per al nostre vigent article 10.1.h del text refós de la Llei de propietat intel·lectual, perquè els criteris per a la valoració de l’originalitat són una categoria constant en l’àmbit del copyright”, replica el magistrat.
La sentència reconeix que “sens dubte, aqueixes fotografies van reunir un valor d’informació”, encara que creu que “res d’elles justifica que siguen protegides com a obres originals, perquè no ho són”. Així doncs, les imatges de Penalba “constitueixen meres fotografies de premsa, obtingudes per a procurar la cobertura informativa sobre matèries d’actualitat en el moment de la seua realització”.
La sentència, contra la qual no és possible cap recurs, desestima la demanda i obliga el fotògraf a pagar les costes processals. La sentència contrasta amb la desena de demandes que ha guanyat anteriorment el fotoperiodista en què la doctrina de l’Audiència Provincial de València es va imposar a favor d’aplicar la protecció prevista en l’LPI del 1879. En altres casos, com un plet amb Valencia Plaza, no calgué arribar al judici, ja que el diari digital va indemnitzar el fotògraf encara que una jutgessa va condemnar a un col·laborador del mitjà per tuitar una foto de Penalba.