El bipartit del PP i Vox encara la votació de dues lleis clau amb el criteri contrari del Consell Valencià de Cultura

El bipartit valencià del PP i Vox encara la previsible aprovació de dues de les seues lleis clau amb la postura contrària del Consell Valencià de Cultura (CVC). L’òrgan consultiu de la Generalitat Valenciana, amb majoria progressista pel fet de tindre mandats de sis anys que no es corresponen amb els quatre exercicis de la legislatura, va aprovar en el ple celebrat dimarts informes –molt crítics– sobre les proposicions de llei de ‘llibertat educativa’ i de la Cooperació Audiovisual de la Comunitat Valenciana, impulsades pel PP i Vox. Tots dos textos seran sotmesos a debat i votació en el ple de les Corts Valencianes que arranca dimecres, en què el bipartit format per populars i ultres té majoria.

A l’inici del ple del CVC, els cinc consellers designats a proposta del PP van abandonar la reunió criticant la “ingerència” de l’organisme en la tasca parlamentària. Tant els grups parlamentaris del PSPV-PSOE com de Compromís van sol·licitar informes sobre la llei de ‘llibertat educativa’ mentre que l’Associació Ciutadania i Comunicació (Acicom) ho va demanar sobre la llei d’À Punt, la televisió autonòmica valenciana. Compromís també va sol·licitar un tercer informe sobre la denominada ‘llei de concòrdia’, el debat i la votació de la qual en la cambra autonòmica està previst per al ple següent.

Els informes es van aprovar per majoria, amb 13 vots a favor. El sector minoritari va rebutjar que el CVC haja de pronunciar-se sobre lleis que estan en tramitació parlamentària, tot i que habitualment ho fa sobre avantprojectes.

Ascensió Figueres, membre de l’òrgan consultiu a proposta del PP, va destacar que “mai s’ha emés cap informe sobre una llei en tramitació” i que el reglament del CVC parla exclusivament d’avantprojectes. “El que és clar és que el propòsit claríssim és no entrar en procés parlamentari quan una llei està en tramitació”, va afirmar Figueres, que també va dir que “la cosa més raonable” seria retirar els informes presentats. El conseller José Vicente Navarro, també designat pel PP, fins i tot va aventurar que podria tractar-se d’una presumpta “prevaricació administrativa”.

Per part seua, la consellera Ana Noguera, designada pel PSPV-PSOE, va dir que “sempre hi ha una primera vegada”, en referència als informes emesos a petició de grups parlamentaris, i va lamentar la “voluntat manifesta de bloquejar” el treball del CVC per part dels consellers designats pel PP. Noguera, que va defensar la “independència, l’autonomia i la llibertat de treball” de l’òrgan consultiu, també va recordar que cada membre del CVC va ser escollit a títol individual per dos terços dels vots de la cambra autonòmica i amb un mandat de sis anys, “cosa que preserva la naturalesa d’independència”.

Informes crítics

Els informes sobre les proposicions de llei de ‘llibertat educativa’ i de la Cooperació Audiovisual de la Comunitat Valenciana, tal com va informar aquest diari, critiquen amb contundència tots dos textos. D’una banda, el CVC considera que la primera “planteja una reducció clara de l’ensenyament en valencià”. A més, el text legislatiu proposat pel PP i Vox “ignora”, segons el parer del CVC, el paper estatutari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), a la qual correspon “determinar la normativa oficial del valencià i vetlar per l’ús normal i normalitzat” de la llengua. “No hi ha cap precedent de cap Govern anterior que no haja consultat expressament l’AVL”, recorda l’informe.

D’altra banda, el CVC troba a faltar la menció del valencià com a llengua vehicular en la llei sobre À Punt. L’informe conclou que no es garanteix l’ús i la protecció de la llengua en la televisió autonòmica i adverteix que s’elimina el 35% mínim del temps d’emissió anual destinat actualment a les obres d’audiovisuals elaborades per productors valencians independents i de producció original pròpia.

Finalment, l’organisme també va aprovar dimarts un tercer informe relatiu a la ‘llei de concòrdia’ en què es titla el text de “manipulació” i d’“ofensa” a les víctimes de la dictadura franquista.