El 10 de novembre passat, La Unió de Llauradors i Ramaders, amb més de 7.000 associats, una de les dues principals organitzacions agràries de la Comunitat Valenciana juntament amb l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja), elegia Carles Peris, castellonenc de 41 anys, nou secretari general. Peris pren el relleu de Ramón Mampel, a qui substitueix al cap de huit anys en el càrrec després de ser elegit en el XIV congrés de l’organització celebrat a Alboraia.
Entre els reptes principals que es planteja la nova direcció, composta per huit homes i una dona, amb una mitjana de 47 anys d’edat, està la defensa de la millora del repartiment en la cadena agroalimentària: “Actualment, l’agricultor només percep el 19% del que genera”. Per fer-ho, presentaran una sèrie de propostes concretes a l’Administració per a conéixer els preus a l’origen i al final de la cadena, “d’aquesta manera, s’evitarien els abusos”.
Aquesta qüestió enllaça amb una altra de les prioritats que Peris considera “fonamentals” per a “construir el futur” de l’agricultura valenciana: atraure els joves i les dones. Per a fer-ho és imprescindible assegurar uns ingressos dignes i estables que contraresten els esforços que cal fer.
En aquest sentit, Peris no dubta a assegurar que es pot “viure” de l’agricultura, però per a això “cal canviar moltes coses”: apostar per un altre tipus d’agricultura, com l’ecològica; altres productes i varietats; buscar mercats nous; evitar els monocultius. “Evidentment, es poden tindre explotacions rendibles, però cal innovar”.
A més, adverteix del risc en què està l’agricultura tradicional mediterrània per culpa dels “oligopolis alimentaris”.
Legislar “des del despatx”
El nou secretari general de la Unió lamenta que moltes polítiques i inversions de l’Administració no funcionen. Per això, presentaran davant la Generalitat Valenciana 170 propostes per a facilitar-los la faena. “Ni la Unió Europea, ni el Govern, ni la Generalitat són capaços d’escoltar el sector”, lamenta Peris, que afirma que les normatives que l’Administració pretén aplicar “no estan sent pràctiques”. El motiu, que es legisla “des dels despatxos, sense tindre en compte agricultors i ramaders”. “Cal millorar la interlocució amb l’Administració”, manté.
El perill de la Xylella
XylellaUn dels principals riscos a què s’enfronta el camp valencià és el de la Xylella fastidiosa, un bacteri que amenaça alguns cultius que ja ha desembarcat en algunes zones de la província d’Alacant. “És un problema molt seriós i preocupant, perquè ha vingut per quedar-se”, explica Peris, que no dubta a assegurar que cal actuar contra la malaltia. I l’Administració, apunta, ha d’actuar amb agilitat, tant a l’hora d’erradicar els espècimens afectats, “l’única solució és l’eliminació”, i abonant les indemnitzacions dins del termini i en la forma escaient.
Així mateix, reclama de la Unió Europea i del Ministeri més implicació, sobretot en el tema dels controls duaners, que considera que no són eficients, alhora que troba a faltar més coordinació: “Hem de tindre clar que és una lluita de tots”.
Amb vista al futur, no veu una altra eixida que conviure amb la malaltia i aïllar els casos detectats, a més d’apostar per la investigació per trobar cultius alternatius que puguen servir en les zones afectades: plantes aromàtiques, garrofera, tòfona del desert...
Cítrics
“Els cítrics valencians es veuen afectats per les polítiques europees”, assegura el portaveu de la Unió de Llauradors. A parer seu, la Unió Europea hauria d’exigir les mateixes condicions als cítrics importats que les que ells han de complir per a poder exportar en matèries com els controls fitosanitaris o la regulació laboral en els llocs d’origen: “És una faena important que cal fer”.
Finalment, en pel que fa a la ramaderia, la principal reivindicació se centra en la necessitat d’apostar per la ramaderia extensiva, que pot assegurar la supervivència de les zones d’interior i pot ser molt útil a l’hora de combatre els incendis forestals. També destaca l’esforç que està fent-se en la inversió en modernització de les explotacions.