Pot l’horta valenciana ser un atenuant dels efectes del canvi climàtic a la ciutat? El clima afecta tot el que creix sobre la terra. L’obvietat és sovint descurada pels gestors d’allò públic i els operadors privats que treballen sobre el sòl. L’horta valenciana ha sigut víctima durant les últimes dècades dels efectes perversos del canvi climàtic, però també de l’urbanisme depredador, que veu una rajola en cada centímetre lliure de sòl.
L’horta valenciana és un dels espais de l’extrem occidental europeu seleccionats per a un projecte pilot que busca crear una metodologia i un pla d’adaptació dels entorns al canvi climàtic. El projecte AELCLIC (Adaptation of European Landscapes to Climate Change) està coordinat per Les Naus, la Universitat Politècnica de València i supervisat i finançat per l’EIT Climate-KIC –l’associació publicoprivada més gran de la Unió Europea–, un organisme creat per a abordar el canvi climàtic a través de la innovació i per a construir una economia de carboni zero a través de l’impuls a l’emprenedoria. La iniciativa ha seleccionat 16 espais europeus (la majoria a Espanya i Portugal) per la intensitat de canvis que s’hi puguen generar i per la vulnerabilitat d’aquests espais.
El projecte funciona creant grups de treball implicats en els espais i es busca crear una metodologia per a definir els paràmetres del canvi climàtic i que es puguen adaptar a la resta dels espais, explica Celsa Monrós, responsable d’Educació de l’EIT Climate-KIC a Espanya. En el cas valencià, s’ha creat una mena de consorci amb ajuntaments, ONGD, investigadors, empreses locals i altres actors socials per a mesurar l’impacte dels possibles efectes del canvi climàtic en l’horta. Detectades les possibles conseqüències, es crea un pla d’acció i mesures de prevenció per no arribar a una situació crítica.
Monrós explica que entre els riscos que els grups de treball han identificat estan les sequeres o inundacions agreujades –aquest segon, en el cas dels països del nord–, la salinitat de les aigües subterrànies –que afectaria negativament la qualitat del sòl–, les altes temperatures generalitzades i els pics extrems de temperatures, tant les onades de calor com les gelades.
Les primeres anotacions dels tallers coincideixen amb el que s’assenyala en el Pla d’Adaptació al Canvi Climàtic de València 2050, elaborat per experts per a l’Ajuntament de València. Segons aquesta anàlisi, en les últimes dècades els problemes de més magnitud per a la ciutat eren les pluges torrencials, l’escassetat de precipitacions i l’augment del nivell de la mar. En els pròxims anys, els riscos principals seran l’augment de les temperatures i els esdeveniments extrems, com ara sequeres i onades de calor, davant dels quals el municipi de València tindria més vulnerabilitat.
L’horta valenciana, explica la responsable, ajuda que València no es convertisca en un forn: “Ens evita les onades de calor”, assenyala. Si l’entorn s’urbanitzara, com preveuen alguns plans, els edificis exercirien com una mena de mur que impediria que la brisa marina refrescara la ciutat i l’augment de les temperatures seria notable. “La por és que desaparega l’horta i no siga només pel canvi climàtic”, alerta la investigadora.
Les anàlisis tenen en compte els valors de l’horta, tant els culturals com el seu impacte econòmic, des de l’ocupació fins al turisme. Així doncs, es busca quins serien els cultius més eficients econòmicament, la seguretat alimentària, els sistemes de reg més aptes o la manera de preservar les varietats autòctones.
El projecte funciona en les primeres etapes a base de tallers. L’inicial es va celebrar el 17 de juny amb les diferents entitats implicades, que van identificar els valors de l’horta i els efectes que tindrien els possibles escenaris de canvi climàtic. A tall de pluja d’idees, les associacions plantegen possibilitats, basades en informes, per a dibuixar un futur no tan hipotètic i anticipar-ne la resolució. Els mateixos agents busquen “oportunitats d’acció”, és a dir, actuacions en prevenció.
Al setembre, es presentaran els resultats del primer taller, es definirà l’estructura i el contingut del pla d’adaptació de l’horta al canvi climàtic i s’identificaran els recursos i les fonts de finançament per a desenvolupar el pla, que inclouria estratègies polítiques, accions pilot i iniciatives a escala local i regional per a promoure l’adaptació al canvi climàtic.