Almenys 41 assassinats als Balcans, Alemanya, Àustria, els Països Baixos, Grècia i Espanya. La disputa entre dos clans del crim organitzat montenegrí ha degenerat en una reguera de sang a Europa i l’origen és el contenciós que enfronta dues faccions per un carregament de 200 quilos de cocaïna a València, segons una investigació publicada per l’Organized Crime and Corruption Reporting Project.
La informació, que cita informes d’intel·ligència, documents judicials i fonts “familiaritzades amb l’escena criminal balcànica”, afirma que els clans KavaÄ i Škaljari, provinents d’una localitat de la costa adriàtica de Montenegro, treballaven braç a braç en la importació de cocaïna entre Amèrica Llatina i Europa. Així doncs, la guerra entre aquests dos clans “ha trastornat l’inframon de la regió”, assenyala el reportatge signat per Bojana Jovanović, Stevan DojÄinović i Svetlana Äokić.
Montenegro, amb relacions històriques entre el poder polític, el crim organitzat i els hooligans del futbol, ha intentat passar pàgina del seu passat sense massa èxit, ja com a Estat membre de l’OTAN.
L’antiga Iugoslàvia ha sigut un dels escenaris principals per a les màfies balcàniques. “Gràcies a la seua posició geogràfica, a l’herència de les guerres i als nivells de corrupció tan elevats, els Balcans occidentals es van convertir en un dels epicentres de la delinqüència organitzada a principis del segle XXI”, expliquen els criminòlegs Luis de la Corte Ibáñez i Andrea Giménez-Salinas en Crimen.org (Ariel, 2010).
La guerra entre tots dos clans criminals pels 200 quilos de cocaïna a València, una disputa que es remunta al 2014, ha degenerat en un enfrontament a què s’han sumat altres faccions. La investigació publicada per l’Organized Crime and Corruption Reporting Project ha detectat almenys 41 persones que “probablement han sigut assassinades” per aquest contenciós.
Un d’aquests assassinats, el de Zijad Nurković, es va produir el 19 d’abril de 2019 a Màlaga, encara que la reguera de sang ha arribat des dels Balcans fins a Grècia, Alemanya, els Països Baixos o Àustria.
L’Organized Crime and Corruption Reporting Project, un consorci de periodistes d’investigació, explica que les organitzacions criminals serbomontenegrines s’han especialitzat en el tràfic de cocaïna entre Amèrica Llatina i Europa i en el blanqueig de capitals consegüent. Aquests grups mafiosos han creat una “xarxa logística mundial” amb bases en països de l’antiga Iugoslàvia, Europa, els Estats Units i Amèrica Llatina per al subministrament de grans quantitats de cocaïna per als càrtels locals.
El sud-africà Gregory Michael Ferraris, un jove sicari detingut a Montenegro i condemnat a cinc anys de presó, va confessar que va ser contractat pel clan KavaÄ per executar un encàrrec i va confirmar que la guerra en aquest submon criminal es va iniciar arran del robatori de 200 quilos de cocaïna a València, una ciutat en el port de la qual s’han arribat a confiscar un de cada quatre quilos de cocaïna confiscats a Espanya.