De Xixona i Benicàssim a Bétera i Pego. Els investigadors de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil han estirat el fil en la peça separada 7 del cas Azud seguint el rastre dels pagaments de la presumpta trama per a despeses electorals dels socialistes valencians mitjançant empreses pantalla, centrant-se en sengles projectes urbanístics vinculats al golf a Bétera i Pego, localitats en què el vot de l’oposició podia decantar l’aprovació. El projecte urbanístic a Xixona, en què l’exalcaldessa del PP va arribar a cobrar mig milió d’euros, “no hauria sigut una actuació aïllada”, indica la Guàrdia Civil.
L’informe de l’institut armat incorporat al sumari detalla els pagaments de la trama per a les campanyes electorals del PSPV-PSOE en les autonòmiques i municipals del 2007 i les generals del 2008 (un total de 332.588 euros mitjançant empreses pantalla). En l’origen d’aquests pagaments, l’UCO desglossa dos projectes urbanístics que han aflorat anotacions de quantitats de diners vinculades pretesament al partit. “En totes dues actuacions semblava necessari el suport d’alguns membres del PSOE”, diu l’informe del Grup de Delinqüència Econòmica de l’UCO.
En una anotació manuscrita trobada en els registres efectuats a l’empresari Jaime Febrer, pel que fa al projecte urbanístic a Pego, apareix: “P.S.O.E.. i Bloc 300M/pts”. En una segona anotació referida al projecte a Bétera, el text indica: “P.S.O.E. 15m/pts”. Les preteses quantitats (1.803.036 euros i 90.151euros, respectivament) serien “imports monetaris que es vinculen al PSOE”, assenyala l’informe.
Bétera: camp de golf amb 4.000 habitatges
La pista del projecte de Bétera sorgeix d’una reunió mantinguda el 24 de gener de 2005 en la seu del Grupo Axis, de l’empresari investigat Jaime Febrer, entre el constructor Jesús Arjona i l’alcalde llavors José Manuel Aloy (mort el 2014) i el regidor d’Urbanisme, Javier Alapont, tots dos del PP. Les agendes de Febrer ressenyen una altra reunió el mes següent en què apareix vinculat al projecte el lletrat José Luis Vera, històricament lligat al PSPV-PSOE i investigat en la causa.
El promotor Jesús Arjona pretenia desenvolupar un programa d’actuació integrada (PAI) a Bétera, una localitat amb un complicat equilibri polític en el consistori. En aquella època, el PP i Unió Valenciana governaven en minoria (amb cinc i dos edils, respectivament), mentre que un grup independent mantenia cinc regidors, el PSPV-PSOE tres i L’Entesa i el Bloc dos.
Les anotacions relatives a una altra reunió, celebrada el 12 de maig, indiquen: “P.S.O.E. 15m/pts”. Mentre que l’informe sobre el projecte localitzat en la seu de l’empresa de Febrer al·ludeix a una “reunió amb executiva del PSOE”. “Volen que els terrenys que envolten la Torre Bofilla [un despoblat medieval de la localitat] no tinguen ús residencial. Necessiten una reunió que tinga caràcter comercial i polític”.
Pego: vots del PP i PSPV i abstenció del Bloc
La segona operació urbanística, amb 1.300 habitatges i un camp de golf, sota el focus dels investigadors va ser a Pego. El mateix promotor, Jesús Arjona, apareix en una altra reunió amb Jaime Febrer celebrada l’11 de gener de 2005. L’UCO va localitzar “anotacions relacionades amb el PSOE i més concretament amb el seu portaveu”. En altres anotacions figura “Chimo *Tur”, regidor llavors de l’Ajuntament de Pego pel Bloc (una de les potes de l’actual Compromís).
El consistori estava governat en aquella època pel ‘popular’ Carmelo Ortolá, en un tripartit amb el PSPV-PSOE i el Bloc, tal com recorda l’UCO en el seu informe. En una reunió, celebrada el 7 d’abril de 2005 amb la presència de l’extresorer socialista José María Cataluña i el lletrat José Luis Vera, aflora documentació que al·ludeix, segons la Guàrdia Civil, a Pere Mayor (històric dirigent del Bloc) i a l’empresari José Baño Mut.
En les anotacions relatives a una reunió de l’11 d’abril de 2005 s’indica: “Pego. Telefonar a J.L.V. quedar amb ell, P.S.O.E. i Bloc 300M/pts”. A penes dos mesos després, l’Ajuntament de Pego va aprovar el projecte urbanístic amb els vots a favor del PP i del PSPV-PSOE i l’abstenció del Bloc. No obstant això, tal com va passar amb el projecte de Xixona, mai es va arribar a fer.
Campanyes electorals del 2007 i el 2008
Dos anys després de les reunions per als projectes urbanístics a Bétera i Pego, es van celebrar eleccions municipals, amb Carmen Alborch com a candidata a l’alcaldia de València. Els socialistes valencians van ser agranats en les urnes davant de Rita Barberá, a pesar que l’UCO ha detectat pagaments per 261.771,08 euros de la trama del cas Azud per a despeses electorals del PSPV-PSOE abonats mitjançant empreses pantalla.
En les eleccions generals de l’any següent, amb María Teresa Fernández de la Vega de candidata socialista, els pagaments van arribar a 70.817 euros. Després d’aquests pagaments, els investigadors situen “operatives” per a “encobrir l’origen delictiu dels fons” com la signatura de contractes simulats, l’emissió de facturació fictícia, la interposició d’empreses pantalla o la simulació de prestació de serveis. L’UCO sospita que la trama va desemborsar una suma total de 332.588 euros en les campanyes socialistes de tots dos processos electorals.