La Sala penal del Tribunal Suprem ha confirmat íntegrament la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que va condemnar a penes que oscil·len entre els tres i els 13 anys de presó als onze acusats de manipular contractes entre la Conselleria de Turisme de la Generalitat Valenciana dirigida per Milagrosa Martínez i la trama corrupta Gürtel per a la fira de turisme Fitur entre els anys 2005 i 2009.
En desestimar els recursos dels acusats, l'alt tribunal acaba d'emetre la primera sentència ferma del 'cas Gürtel', deu anys després que començara a investigar-se la trama de corrupció.
D'aquesta manera, el Suprem confirma la condemna de 13 anys de presó per al 'capitost' de la trama, Francisco Correa; de 13 anys i tres mesos per al 'número dos' de la Gürtel, Pablo Crespo; i de 12 anys i tres mesos per a Álvaro Pérez 'el Bigotes'. A més, confirma els nou anys de presó imposats pel TSJCV a l'exconsellera de Turisme en el Govern de Francisco Camps, Milagrosa Martínez.
A més, la sala confirma la condemna per a altres tres funcionaris de la llavors Agència Valenciana de Turisme i un alt càrrec de la conselleria: Isaac Vidal (set anys de presó); Rafael Betoret -excap de Gabinet de la consellera i que es va conformar al pagament d'una multa de 9.600 euros en el conegut com a 'cas del vestits'- (sis anys de presó); Jorge Guarro, excap de Promoció de l'entitat (quatre anys) i Ana Grau, excoordinadora de Fires (tres anys).
Els altres tres condemnats guarden relació amb les empreses del grup Correa: Isabel Jordán, exadministradora d'algunes de les societats (sis anys); Cándido Herrero, exempleat de Orange Market (quatre anys i quatre mesos) i Mónica Magariños, exempleada de la societat del Bigotes (tres anys).
El TS confirma que Correa, Álvaro Pérez i Pablo Crespo van cometre delictes de malversació de cabals públics, suborn actiu, tràfec d'influències i associació il·lícita, més falsedat documental en el cas d'aquest últim. Segons la sentència, l'exconsellera va cometre malversació de cabals, suborn passiu i prevaricació administrativa.
Sobre l'associació il·lícita, considera el Suprem que són responsables Correa, Crespo, Pérez, Jordán, Magariños i Herrero, ja que entén que en el relat fàctic es descriuen els elements del tipus penal, és a dir, un “entramat de societats, estructurat i jerarquitzat, per a participar en licitacions públiques amb vulneració de la legislació administrativa i els principis de transparència que han de guiar l'acció administrativa”.
La sala rebutja així cadascun dels recursos plantejats contra la sentència pels condemnats -entre dos motius al·legats per Magariños i fins a 31 per Pablo Crespo- que sostenien que s'havia produït vulneració del dret a un judici amb totes les garanties i a la tutela judicial efectiva, absència de motivació dels fets considerats provats i vulneració del dret al secret de les comunicació, entre altres.