—Necessites parlar?
Després de creuar un portal encara ple de fang, tres voluntaris de la Creu Roja toquen a la porta d’Antonio, un home de quasi huitanta anys que està sense eixir de sa casa de Paiporta des de la vesprada en què el temporal va arrasar tot el poble.
—Estic bé, ha vingut la meua filla de Madrid i, per sort, estic ja un poc més acompanyat.
Casa per casa, porta per porta, un grup de psicòlegs, treballadors socials i voluntaris d’aquesta entitat recorrien dijous les zones més danyades de Paiporta, un dels municipis de l’anomenada ‘zona zero’ de la DANA que continua devastat nou dies després de la riuada.
Porten menjar i medicaments als veïns que encara no s’atreveixen a eixir de casa. I també ofereixen ajuda psicològica als que ho han perdut tot i no aconsegueixen albirar un futur quan el fang desaparega dels carrers. Segons el primer recompte provisional, a Paiporta han mort 62 veïns.
A Antonio li han portat la seua medicació, fruita i altres aliments perquè puga subsistir fins que s’atrevisca a tornar a eixir al carrer. Ell els ho agraeix i els pregunta com està la situació ací baix. Li responen que encara no està per a eixir. “Espera’t uns dies més”, li demanen.
“Els primers dies la gent estava totalment en xoc, ocupada a netejar i localitzar a les seues famílies”, explica Patricia Martínez, una treballadora social de 33 anys que participa en l’operatiu. “Des d’ahir vam començar a notar que alguns afectats admeten que necessiten atenció psicològica”.
Bona part dels carrers de Paiporta (27.000 habitants) continuen desfets. En algunes vies encara hi ha dos pams d’aigua i fang. Les més estretes continuen intransitables i les muntanyes d’escombraries i mobles inutilitzables s’amunteguen en les voreres fins al punt que no es pot ni passar.
La pudor de les escombraries, la humitat i el fang fan que en algunes zones siga impossible respirar sense màscara. Encara hi ha moltíssims baixos impregnats de fang i els carrers estan saturats de voluntaris, bombers, policies, militars i centenars de vehicles de l’exèrcit, l’UME i diferents cossos i forces de seguretat de l’Estat.
En termes col·loquials, tant Martínez com la psicòloga amb qui fa binomi, Rocío Antón, assenyalen que a la població de Paiporta comença a “anar de baixa” després d’uns dies en què, de tan desbordats que estaven, ni tan sols podien parar a pensar en tot el que ha ocorregut. “Ara ve el retorn a la realitat”, adverteixen.
La principal patologia detectada en la població és l’ansietat. També es troben quadres d’insomni sever i malsons en els veïns que van veure com els carrers es negaven d’aigua fins més de dos metres d’altura.
“Els que han sobreviscut pensen sobretot en el que els podria haver passat”, apunta Antón, la psicòloga, mentre serpenteja pels carrers d’un municipi que sembla una zona de guerra.
3.000 persones desplegades
Des de dimecres passat, només la Creu Roja ha desplegat més de 3.000 persones sobre el terreny per a ajudar les víctimes de la DANA. Són uns 300 equips que, segons dades de l’entitat, han fet 78.000 assistències i han repartit quasi 100.000 àpats entre la població i els cossos desplegats en la zona.
Entre els que han vingut aquests dies a treballar està Paco Túnez, un treballador de l’Agència Tributària a Tarragona que ja està més de 35 anys compaginant la seua professió amb un voluntariat que l’ha portat per catàstrofes arreu del món.
“He estat en dos tsunamis a les Filipines i la situació ací és molt semblant”, afirma mentre condueix un vehicle d’emergències pels saturats carrers de Paiporta. “El dolor és similar, però hi ha zones del món que estan un poc més acostumades a patir situacions com aquesta”.
Túnez està des de dilluns recorrent els carrers de les poblacions més afectades per la DANA fent tasques de primers auxilis i d’atenció psicosocial. Bona part de la seua tasca, explica, s’ha centrat en les persones que estan soles i no tenen qui els ajude.
“Hi ha molta gent que necessita parlar, sentir que hi ha algú que es preocupa per ells”, sosté. “No els llevaràs el dolor, però sí que pots intentar que recuperen el control de la situació”.
Túnez va amb altres voluntaris, com Noelia Valls o Manuel Bravo, arribats des d’Alcoi. Tots estan ja anys en situacions complexes, des d’una epidèmia de còlera a Haití fins a l’incendi de València del febrer passat. Tots coincideixen en la magnitud de la tragèdia.
“Açò és una emergència enorme, inabastable”, explica Bravo. “No està focalitzada en un sol lloc, sinó que la desgràcia és immensa i generalitzada”.
El personal de la Creu Roja no sols reparteix menjar i medicaments o ofereix assistència psicològica. Quan arriben a un lloc en què falten mans, són els primers a deixar el que estan fent per a agafar les graneres i traure fang.
Patricia i Rocío, les dues professionals que fan atenció psicològica a domicili, arriben cap a les tres de la vesprada al domicili de Loli, una dona viuda que es va salvar pels pèls de la riuada i la casa de la qual va quedar molt afectada.
En arribar-hi, es troben que una fuga d’aigua ha tornat a inundar el seu domicili. Ambdues no dubten a arromangar-se, agafar dues graneres i començar a intentar traure tota l’aigua de sa casa.
Després de quasi una hora amb les graneres, el pis torna a estar mínimament presentable. Finalment, aconsegueixen xarrar una estona amb Loli, per a saber com està anímicament. Loli conta que no pot parar de plorar, però que també la consola veure que la població intenta ajudar-se entre si.
—Podem fer alguna cosa més per tu?— li pregunten abans d’eixir de sa casa.
—No, tranquil·les. Sé que tinc el vostre telèfon i això em dona molta tranquil·litat.
Les dues treballadores es fonen en un abraç amb Loli i se’n van per a continuar atenent els altres veïns de Paiporta.