A les 17.30 del dimarts 29 d’octubre de 2024, pel conegut barranc de Poio baixaven 1.000 metres cúbics per segon d’aigua. Aquesta quantitat suposa dues vegades el cabal habitual del riu Ebre, el més cabalós d’Espanya. En aquests moments, el corrent de fang, pedres, canyes i tot el que trobava al seu pas ja havia arrasat Xiva, a 30 quilòmetres dels municipis de Paiporta, Torrent, Alfafar, Sedaví, Alaquàs, Picanya o Sedaví. La nit anterior, la DANA havia inundat Utiel i Requena i, durant el matí, les impressionants precipitacions de fins a 500 litres per metre quadrat en poques hores havien inundat els municipis de les riberes del Xúquer i el Túria. Al migdia d’aquest dimarts fatídic, començaven a arribar les primeres alertes de desapareguts i fins i tot un tornado havia travessat Carlet i l’autovia A-7, el corredor mediterrani per on circulen el 40% de les mercaderies espanyoles.
L’Aemet havia decretat l’alerta roja a les 7 de la matinada i els mitjans de comunicació i les xarxes advertien de la gravetat de la situació amb fotos i vídeos que quedaran per al funest record dels valencians. Mentre tot això passava, el president de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón, continuava amb la seua agenda política i acudia durant el matí a tres actes oficials. Fins i tot a les 13 del dimarts 29 d’octubre, en una compareixença pública, assegurava que la DANA s’allunyaria i el temporal remetria a les 18. A les 17, la consellera de Justícia, Salomé Pradas, va convocar el Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi) que va presidir Pradas mateixa. Amb la reunió començada hi va acudir el president Mazón, a qui els assistents van haver de tornar a informar de totes les dades, fet que va retardar la reunió. A les 18.30, pel barranc de Poio ja baixaven 2.000 litres per segon d’aigua enfurida i començaven a caure ponts i carreteres que el fang i les roques arrasaven. No va ser fins a les 20.12 que tots els valencians, la major part amb l’aigua al coll o amb els seus pobles ja destruïts, rebien l’SMS d’alerta personalitzat que avisava que qualsevol tipus de mobilitat podria ser letal. La Diputació de València havia enviat els seus treballadors a casa a les 14 “per risc molt alt per a la població”.
Les conseqüències de la històrica DANA i la lenta resposta de l’Administració autonòmica que estava al comandament ja s’han començat a conéixer. Al tancament d’aquesta edició, les persones mortes pels desbordaments i les barrancades ascendia a 211, la immensa major part a les comarques de València, però també a Castella-la Manxa. El nombre de desapareguts, que l’Administració s’ha guardat amb pany i clau per no alarmar més la població, es desconeix fefaentment, per la qual cosa el nombre de víctimes no pararà de créixer. El dilluns 28 a la nit i el dimarts 29 d’octubre van ser dues jornades devastadores. Però va ser el dimecres 30 al matí, quan la població es va despertar, que es va comprovar la magnitud de la catàstrofe. Centenars de persones van haver de dormir al ras, en terrats, en cases de coneguts o desconeguts que els havien acollit, a les seues fàbriques o fins i tot en un cinema. On els van sorprendre la DANA i les barrancades. Les imatges que van començar a publicar els mitjans de comunicació i les xarxes socials donaven compte d’una catàstrofe sense precedents. Milers de cotxes destrossats, habitatges i baixos inundats, fàbriques i infraestructures destrossades i mort, sobretot, mort.
El nombre final dels morts encara es desconeix, però també els danys econòmics. Acaba de començar-se a comptar. Els particulars han perdut les cases, els vehicles i, en molts casos, el lloc a què acudir a treballar. El corredor mediterrani està tallat, l’A3 que connecta Madrid i València també, l’AVE i Rodalies a la província de València no es poden utilitzar en molts punts i desenes de trams de carreteres i ponts s’hauran de demolir per a tornar a construir.
El dimecres 30 d’octubre va ser el dia de l’estupefacció. El dia de la perplexitat. El dia de la indignació. Els milers de persones dels municipis afectats es mostraven impotents davant la gravetat de la situació. Els equips d’emergència van continuar amb les tasques de rescat que havien començat la matinada de dilluns i dimarts i que van continuar durant tot el dia. Primer els vius i els ferits, després, els morts. La Ciutat de la Justícia va habilitar dependències en l’Institut de Medicina Legal per a fer les autòpsies, però, al cap de poques hores, es va quedar menut i es va optar per traslladar els cossos a Fira València.
Els testimoniatges del dolor són incomptables. Com el de Patricia: “Vam baixar del cotxe i vam veure que venia un aiguat. Nosaltres estàvem en la calçada més apegada al nou llit, però la part que estava apegada a les zones urbanes va començar a inundar-se i els cotxes, a surar, per la qual cosa la gent saltava la mitjana per a vindre on estàvem nosaltres. Però l’aigua va començar a passar al nostre costat i llavors vam caminar fins a un camió, en què el camioner ens va obrir el remolc i vam poder pujar-hi. Érem unes 30 persones, amb xiquets i sis bebés”. O el d’Antonio: “Hi havia molta gent damunt dels cotxes i els camions. Una xica dalt en un pal. El corrent em va arrancar la roba quan estava agarrat a la tanca. No podia moure’m. Vaig començar a cridar, perquè veia que no aguantaria. No volia morir-me. El cotxe se’n va anar barranc avall”. I altres tants casos dramàtics que relaten la situació de desconeixement i de perill mortal que els va sotjar durant hores. També les històries més tristes, com els sis empleats d’un supermercat que es van trobar morts a la botiga quan va baixar en nivell de l’aigua. Els sis ancians d’una residència que no van poder ser evacuats i van perir sota l’aigua, o l’home que va quedar atrapat a l’ascensor ofegat quan baixava al soterrani a rescatar el cotxe. Els baixos i els soterranis inundats s’han cobrat desenes de víctimes.
El dijous 31 d’octubre va acudir a València el president del Govern, Pedro Sánchez, acabat d’aterrar de l’Índia. Sánchez es va reunir amb Mazón i totes les institucions presents en el Cecopi. El president va anunciar tot el suport del Govern, que va certificar en una compareixença institucional des de la Moncloa dissabte passat. L’exèrcit destinarà 5.000 efectius a les zones devastades per a ajudar a la neteja i el desenrunament. Abans, havia sigut la Unitat Militar d’Emergències la que s’havia desplegat per a rescatar a persones, primer, i per a ajudar a buscar cadàvers. Guàrdia Civil, Policia Nacional i policies locals, així com els bombers, van estar amb el fang fins a la cintura localitzant cadàvers. En aquests dies, els alcaldes dels municipis més afectats han sigut la veu dels seus veïns. Tots, del PP del PSPV-PSOE, han denunciat la falta d’informació, coordinació i suport per part de la Generalitat. També han trobat a faltar mitjans i suport logístic.
El divendres 1 de novembre, dia de Tots Sants i festiu a tot Espanya, va vindre l’al·luvió de solidaritat. Una vegada més, les persones van donar la seua millor i pitjor versió en una catàstrofe. Mentre la policia detenia un centenar de persones per robar en supermercats i comerços devastats per la riuada, desenes de milers de persones de tot Espanya es van personar en tots els municipis afectats per a ajudar en les tasques de neteja i desenrunament. Mentrestant, la cerca de cadàvers continuava i les xifres continuaven augmentant. L’al·luvió de voluntaris ha sigut tal que el dissabte 2 de novembre la Generalitat ha hagut d’organitzar a la Ciutat de les Arts i les Ciències autobusos per a gestionar degudament les ganes de col·laboració. Només en el matí del dissabte, més de 10.000 voluntaris es van presentar a les 7 de la matinada en el lloc previst.
Com ha passat durant tota la gestió de la catàstrofe, la descoordinació ha sigut la tònica. Falta d’autobusos per a assumir la demanda, destinacions seleccionades dubtosament i queixes dels voluntaris. Malgrat tot, els recursos han anat arribant als municipis. Des de dissabte, 5.000 militars col·laboraran en les accions de buidatge d’aigua, neteja, desenrunament i retirada de fang.
Mentrestant, la cerca de desapareguts continua i, lamentablement, continuarà en els pròxims dies i setmanes. El fang ha sepultat molts cossos i l’aigua n’ha arrossegat fins a la mar. Per part seua, els hospitals comencen a notar ja els símptomes de col·lapse davant la gran quantitat de ferits, molts d’ells amb infeccions motivades per l’aigua estancada. Aquest és el nou repte a atendre. La crisi humanitària.