“Actius hui i demà. Nivell màxim roig. Imatge del mapa d’avisos en vigor a les 07.36 hores”. Aquest és l’avís que l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) va llançar reiteradament des de les seues xarxes socials el dimarts 29 d’octubre a primera hora, dia de la riuada causada per la DANA que ja s’ha cobrat 155 víctimes. L’organisme, a més, ja anticipava quatre dies abans que es preveien pluges molt intenses. Per què no es van prendre mesures contundents d’avís a la població fins a última hora de la vesprada, quan milers de persones estaven ja atrapades?
El cap de Climatologia d’aquesta agència a la Comunitat Valenciana, José Ángel Núñez, crida a fer una reflexió sobre aquest tema. Segons explica a elDiario.es, “ara la prioritat és l’emergència, atendre i informar totes les persones, i mantindre la prudència, perquè el temporal no ha acabat, les pluges continuaran, encara que a menys escala”.
No obstant això, afig que després caldrà fer “una reflexió general per a saber com ha sigut possible una catàstrofe d’aquesta magnitud quant a pèrdua de vides l’any 2024, tenint en compte a més que moltes víctimes estaven en zones en què quasi no plovia, cosa que pot haver generat una falsa sensació de seguretat, mentre aigua amunt queien pluges torrencials”.
Segons Núñez, malgrat que Aemet va complir amb escreix quant a les previsions i els avisos, “amb una tragèdia tan descomunal no podem sentir-nos satisfets, tots tenim coses a millorar, però tampoc crec que ningú ho haja fet molt malament”, al mateix temps que ha insistit que l’anàlisi del que ha passat i de possibles millores arribarà més endavant, perquè ara “l’important és rescatar cadàvers, la mobilitat de les persones i continuar pendents de l’evolució de la DANA, que persistirà tota la setmana”.
A parer seu, caldrà analitzar per què no van calar els diferents missatges d’avís de nivell roig que van enviar entre les 7.30 i de les 9.30 del matí, ja en tota la província: “No hi ha hagut sensació de risc i això que era extrem, la sensació de risc no ha arribat i això ens ha de fer pensar. L’avís roig implica un nivell de risc per a la població molt alt i es recomana prendre mesures preventives i actuar segons les indicacions de les autoritats i no viatjar, llevat que siga estrictament necessari. És una informació que està en la nostra pàgina web i que adjuntem en cada avís. A més és un sistema d’avisos comú per a tot Europa perquè els ciutadans sàpien com reaccionar en qualsevol país comunitari”.
Per aquest motiu, anticipa que un dels reptes serà aconseguir que aquests avisos calen entre la societat, “possiblement cal implicar els educadors, no sé si fins i tot incloure-ho com una assignatura, però és clar que l’educació pot ser una clau, llançar missatges senzills i directes que tothom puga comprendre”.
Preguntat per la gestió posterior dels avisos, explica que “Aemet no gestiona emergències, sinó que dona avisos” i afig: “Les alertes les dona la Generalitat, amb la qual col·laborem. La Generalitat convoca el Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi), a què assistim també, però nosaltres com a Aemet no tenim capacitat de gestió”.
Quant a la influència del canvi climàtic en aquest episodi, Núñez comenta que cap fenomen concret es pot vincular al canvi climàtic “sense un estudi d’atribució, que és una cosa molt complexa i que consisteix a fer simulacions amb diferents escenaris i comparar el que ha passat amb el que hauria passat en els diferents escenaris”. Amb tot, explica que, “objectivament, en aquests moments no es pot concloure amb certesa, però subjectivament no hi ha dubte que estem en un planeta molt més càlid i que aquest augment de temperatures està relacionat amb l’activitat de l’home i això coincideix amb els fenòmens que hi ha hagut sempre, el que passa que ara són més energètics i violents”.