El director del màster de Cifuentes i la seua parella controlen la contractació en Constitucional de la Universitat Miguel Hernández
Els tentacles del director del màster regalat a Cristina Cifuentes a la Comunitat Valenciana van arribar a l’extint Govern de Francisco Camps, van passar per la Universitat de València i emboliquen la Universitat Miguel Hernández d’Elx, on treballa la seua parella i deixebla, la catedràtica Rosario Tur. Segons la documentació en poder d’eldiario.es, Enrique Álvarez Conde i la PDI funcionària Tur han controlat els últims anys la contractació de professors associats i personal docent de reforç en l’àrea de Dret Constitucional de la universitat pública elxana.
Així doncs, en els tribunals que s’han constituït per contractar professors associats o personal de reforç a temps complet, han estat presents tant Tur com Álvarez Conde. De fet, és cridanera la presència del director de l’Institut de Dret Públic de la Universitat Rey Juan Carlos en tots els processos de selecció, a pesar que a la Comunitat Valenciana hi ha tres universitats públiques més amb departaments de Constitucional potents.
Per exemple, el 13 de juny de 2016 es va convocar un tribunal per seleccionar d’un ajudant a temps complet per a recerca en el departament de Dret Constitucional de l’UMH. En el tribunal va estar Rosario Tur com a vocal primera i Enrique Álvarez Conde com a vocal segon. Els altres tres membres del tribunal pertanyien a la universitat elxana, però d’altres departaments.
El 17 de febrer de 2014, es va convocar un altre tribunal, en aquest cas per seleccionar un professor associat a temps parcial. Aquella vegada, la secretària va ser Rosario Tur i el vocal primer, Enrique Álvarez Conde.
El mateix Álvarez Conde va formar també part del tribunal que va jutjar la tesi doctoral de Rosario Tur en el departament de Constitucional de la Universitat Miguel Hernández. El director del màster de Cifuentes va ser vocal d’aquesta avaluació, de la qual s’havia d’haver abstingut per tal com hi tenia amistat manifesta –en aquest cas relació sentimental–. Per aquest motiu la Universitat Miguel Hernández estudia la possibilitat de retirar la càtedra a Tur.
Per a la configuració del tribunal de selecció de personal per a l’àrea de Constitucional és necessària i imprescindible la participació de Tur, ja que és l’única professora PDI funcionària en el departament. A més, és imprescindible també la presència d’un professor extern expert en la matèria. En el cas d’aquesta àrea, sempre és Álvarez Conde. Per la seua banda, els altres tres professors no són de la matèria de Constitucional, per la qual cosa el pes dels dos únics experts per a controlar personal és fonamental.
A més, segons fonts consultades per eldiario.es, el control de Tur i Álvarez Conde no és només per la presència i el vot en el tribunal. El director del màster de Cifuentes recomanava a altres catedràtics d’altres universitats que no enviaren els seus deixebles a participar en els processos de la Miguel Hernández perquè és “el seu territori”.
El departament de Dret Constitucional de la Universitat Miguel Hernández és molt menut, només té tres professores, però no per això va ser un impediment perquè el mateix expresident de la Generalitat Francisco Camps escollira traure’s el doctorat en aquesta universitat. Rosario Tur va ser la secretària del tribunal que va avaluar el seu treball, acusat de plagi, tot i que la denúncia no va ser acceptada per la mateixa universitat després d’obrir una investigació.
Com va contar aquest diari, el Govern de Camps i les institucions de la Generalitat van tenir també una gran relació amb Álvarez Conde. El conseller Juan Cotino va pagar 30.000 euros per un seminari i el Consell Jurídic Consultiu li va encarregar la seua obra magna de 5.000 pàgines Comentarios a la Constitución Europea, publicada el 2004.
Álvarez Conde també ha estat un habitual en la Universitat de València, on va obtenir la càtedra en Dret Constitucional el 1987. Conferències, ponències i seminaris. També va arribar a assessorar en alguna llei valenciana, inclosa la de participació impulsada per Rafael Blasco, l’exconseller de Solidaritat a la presó pel saqueig de les ajudes a la cooperació valenciana.
