L’únic observatori valencià d’habitatge: a càrrec d’un director ‘antiocupa’ i finançat per constructores

La primera manifestació estatal per l’habitatge que es va esdevindre dissabte passat 5 d’abril en les principals capitals del país ha suscitat diverses reaccions d’experts en aquesta matèria en la xarxa social LinkedIin. Un d’ells ha sigut Fernando Cos-Gayón López, director de la Càtedra Observatori de l’Habitatge de la Universitat Politècnica de València.

“Dona una idea clara de les intencions que es propose obertament la il·legalització de les empreses desocupes”, comentava en un dels paràgrafs de la seua publicació en què contraargumentava cada consigna llançada dissabte passat amb mesures que millorarien l’accés a l’habitatge i la seguretat per part dels rendistes, des del seu punt de vista. 

No obstant això, en l’entrevista telefònica amb elDiario.es, Cos-Gayón ha assegurat que, si una empresa infringeix la llei, “entenc que la justícia hi actuarà en contra”, i insisteix, al seu torn, que està en contra d’aquesta mena d’empreses. “El que propose és que des de l’Administració pública es duguen a terme desallotjaments legals, cosa que donaria seguretat als propietaris per a posar el seu habitatge de lloguer”, defensa. 

Així mateix, incideix en el fet que prohibir aquestes empreses, els que usen mètodes delictius per a coaccionar o amenaçar, “no solucionaria el problema estructural de l’habitatge”, i que l’ocupació realment suposa “un autèntic drama per a la gent que la pateix”: “Tots coneixem persones que ho viuen. Ningú pot considerar-se proocupa, perquè és una acció il·legal. Hi ha famílies que no són vulnerables i entren en habitatges per a aprofitar-se i llogar-les a famílies amb menys recursos. Cal raspar en aquesta realitat per a veure què passa”, relata.

A preguntes d’elDiario.es, assegura que l’ocupació no suposa un problema estructural, perquè ja parlaríem d’ “un estat fallit”. No obstant això, parla que és una realitat que genera un temor als propietaris i que per això trien un altre tipus de clients, com les residències de mitja estada o de temporada: “Cap allà s’ha desplaçat la demanda, no sols per la rendibilitat, sinó especialment per la inseguretat percebuda”.

L’únic observatori de l’habitatge al territori valencià

A la Comunitat Valenciana, la Càtedra de l’Habitatge de la UPV ofereix informes en solitari i s’encarrega d’elaborar estudis trimestrals sobre el panorama immobiliari a la capital valenciana. No obstant això, el seu finançament és exclusiu de constructores i promotores que figuren anunciades en la seua pàgina web, com White Investing (ara Talvion), Vialterra Infraestructuras, Porcelanosa, l’Associació de Promotors de València (Aprova), Olivares Consultores, el hub d’inversió immobiliària Urbania Developer i el Col·legi Oficial d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de València, entre altres.

Això és perquè en el DOGV no figura cap partida pressupostària per a aquesta càtedra; a diferència de la que va haver-hi en el seu moment a la Universitat de València, que va haver de desaparéixer amb l’entrada del Govern de Mazón en el Consell. Així ho confirma Albert Noguera, exdirector de la Càtedra d’Habitatge i Dret a la Ciutat. “Es van aprovar els mateixos pressupostos anuals del 2023 el desembre del 2024, no obstant això, al gener, quan es van anotar ja en cada conselleria, van decidir no executar-ho. Ens van enviar una carta a la Universitat en què sol·licitaven que la Càtedra no entrava dins de les seues prioritats polítiques i ens sol·licitaven que rebutjàrem l’assignació pressupostària”, confessa Noguera. En aquest sentit, des de la UV van declinar aquesta petició: “El pressupost s’executava a través d’un conveni entra la Universitat i la Conselleria. Si la Universitat haguera renunciat al pressupost, la partida hauria quedat alliberada”, cosa que hauria permés destinar-la per a altres finalitats.

Noguera, preguntat pel finançament de la Càtedra, explica que només se sustentaven amb fons públics, a diferència de la de la UPV, basada en empreses privades amb interessos particulars: “Si tens un finançador privat, el grau d’autonomia es redueix i et condicionen en la pràctica”, manifesta. Al seu torn, puntualitza que des de la institució acadèmica han manifestat la voluntat de mantindre aquesta càtedra, però que la seua supervivència es basa en el finançament extern, i que sense això, la unitat acadèmica que investiga sobre l’àrea socioterritorial i urbanística desapareix d’una de les universitats més ben posicionades en els rànquings internacionals.

Baixa l’ocupació a la Comunitat Valenciana

Sobre la base d’una informació publicada per aquest mitjà, a la Comunitat Valenciana hi ha més de 102.000 habitatges buits que pertanyen a grans propietaris (el 3,2%), mentre que en el llistat de titulars cadastrals figura una persona física propietària de 318 cases registrades a la capital del Túria, tercer propietari valencià amb més immobles, tan sols superat per dues societats establides a Almassora (la Plana Alta) i Finestrat (la Marina Baixa) que tenen 336i 326 habitatges buits respectivament. A més, hi ha quaranta propietaris que tenen més de cinquanta habitatges buits, dels quals 23 tenen més d’un centenar de cases. A escala estatal, el percentatge arriba fins al 4,3% del parc total immobiliari (1.046.188); és a dir, són d’amos de més d’una desena de propietats. Aquesta xifra arriba a 166.749 si es té en compte els propietaris de més de cinc residències.

Per localitats, València és on més immobles pertanyen a grans propietaris, 59.948. D’aquests, el 8% (33.268) són de tenidors de més de cinc pisos; el 4,9% (20.667) pertanyen a amos de més de deu propietats; i l’1,4% (6.013) corresponen a tenidors de més de 100 cases. En la segona ciutat valenciana per població, Alacant, són 22.000 els habitatges propietat de grans tenidors: el 5,9% (11.120) són de propietaris de més de cinc immobles, el 3,7% (7.005) pertanyen a tenidors de més de 10 pisos i el 2,1% (3.932) són d’amos de més de cent cases. A Castelló, hi ha prop de 13.000 habitatges buits propietat de grans propietaris: 6.596 (7,5%) són d’amos de més de 5 pisos; 3.991 (4,5%) pertanyen a persones o entitats jurídiques que tenen més d’una desena d’immobles; i 2.126 (2,4%) són grans tenidors, amb més d’un centenar de propietats.

A més, les ocupacions descendeixen en l’autonomia valenciana: el 2023 es van obrir en la Fiscalia Provincial de Castelló 142 diligències per usurpació, un 15,5% menys que el 2022, i en la de València en van ser un total de 575, un 9,6% menys que l’any anterior, mentre que, a Alacant, les xifres es van mantindre estables fins i tot sense publicar les dades, segons va confirmar el fiscal superior de la Comunitat Valenciana, José Francisco Ortiz dijous passat en la comissió de Coordinació de les Corts per a exposar la Memòria de la Fiscalia de la Comunitat Valenciana 2024.

En paraules de Cos-Gayón, el també director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria d’Edificació UPV pensa que ara “es demonitza la gent que té una casa de lloguer, i se l’anomena rendista i propietari d’una manera pejorativa”, cosa a què afig: “Els dimonis eren els grans tenidors, els fons d’inversió (coneguts com a fons voltor) i ara s’inclou també dins d’aquesta forma eufemística la dona viuda que té una casa llogada”.

Una altra de les demandes socials que ha recollit el director és “la baixada forçada del 50% en els lloguers”, petició a què s’oposa, perquè considera que provocaria “una retirada immediata d’habitatges del mercat”, i en línies més avall proposa que s’incentive els propietaris que lloguen a preus raonables i construir més habitatge de protecció pública (HPP) per a alliberar pressió del mercat de lloguer. A més, també ha posat el focus en una altra de les sol·licituds ciutadanes: la paralització de desnonaments a persones vulnerables, que creu que és injusta, perquè fa responsable el propietari d’un problema que concerneix l’Estat, i planteja fons públics de garantia que cobrisquen impagaments per a protegir tant inquilins vulnerables com propietaris.