Investigadors de les universitats d'Alacant (UA) i Saragossa (Unizar) han descobert un gran santuari paleolític, el més important del litoral mediterrani oriental de la península Ibèrica fins a l'actualitat, en la Cova de les Dones, localitzada en el municipi de Millars, a la Canal de Navarrés
La Cova de les Dones és un lloc molt conegut en la zona, habitualment freqüentat per espeleòlegs i excursionistes, i del qual es tenen notícies de visitants des del segle XVIII, segons ha indicat la institució acadèmica alacantina en un comunicat.
No obstant això, l'existència de pintures paleolíticas en la cavitat era desconeguda fins al seu descobriment en 2021 per part dels doctors Aitor Ruiz-Redondo (Unizar), Virginia Barciela González (UA) i Ximo Martorell Briz (UA), arqueòlegs i especialistes en Art Prehistòric. Entre els tres han descobert més d'una trentena de nous conjunts d'art rupestre en les dues últimes dècades en diferents regions europees.
En la Cova de les Dones s'han documentat, fins al moment, més d'un centenar d'unitats gràfiques (motius rupestres), realitzades mitjançant pintura, gravat simple i raspat. Això converteix al jaciment, per nombre de motius i varietat de tècniques, en el conjunt paleolític “més important” del litoral mediterrani oriental de la península Ibèrica.
De fet, la institució acadèmica ha apuntat que es tracta “probablement de la cova amb art paleolític amb major nombre de motius descoberta a Europa des de Atxurra” (Bizkaia), en 2015. A diferència d'aquesta última, que se situa a la regió cantàbrica (un dels llocs amb major densitat de conjunts paleolítics del món), Cova Dons es localitza en una zona on “tradicionalment no abunden aquest tipus de jaciments”.
En aquest sentit, ha assenyalat que en quasi 150 anys des del descobriment de l'art rupestre paleolític (Altamira en 1879) “no s'havia trobat un enclavament d'aquesta importància” en els territoris combinats de Catalunya, Comunitat Valenciana i Múrcia. Referent a això, la institució ha expressat que “l'escassetat d'aquests grans conjunts resultava paradoxal considerant l'existència de la Cova del Parpalló a València, que posseeix la major col·lecció del món de plaquetes decorades paleolítiques”.
Els investigadors de la UA i la Unizar han publicat recentment un article sobre aquest descobriment en el Project Gallery de la revista britànica 'Antiquity'. Consisteix en una anàlisi preliminar de les característiques i rellevància del jaciment en el context de l'art paleolític europeu.
Aquest inclou, almenys, 19 representacions animals confirmades (cavalls, uros i cèrvols) i destaca, a més de per el seu nombre de motius i localització geogràfica, per una peculiaritat tècnica: la majoria de les pintures s'han realitzat amb argila.
Preveuen nous descobriments
Aquesta tècnica és coneguda en l'art paleolític, però els exemples de la seua utilització són “escassos” en el còmput global, mentre que en la Cova de les Dones es tracta de la tècnica majoritària. Malgrat la senzillesa de realització, l'antiguitat d'aquestes 'pintures d'argila' està avalada, a més de per el seu estil (que inclou clares convencions paleolíticas), per la presència de gruixudes crostes d'estalagmites que cobreixen diverses d'elles. Combinant l'anàlisi de diferents evidències indirectes, els autors estimen que el conjunt podria tindre una antiguitat mínima d'uns 24.000 anys.
El projecte, liderat pels autors de la publicació, es troba en una fase preliminar. En la cavitat, de quasi 500 metres de longitud, encara queden moltes zones per prospectar i panells que documentar amb exhaustivitat, per la qual cosa es preveu el descobriment de nous motius en els pròxims anys per part de l'equip multidisciplinari que duu a terme la investigació.
Aitor Ruiz-Redondo és professor de Prehistòria de la Universitat de Saragossa, investigador de l'Institut Universitari d'investigació en Ciències Ambientals d'Aragó (IUCA) i investigador associat de les universitats de Southampton (el Regne Unit) i Bordeus (França). Virginia Barciela González és professora de Prehistòria de la Universitat d'Alacant i investigadora de l'Institut Universitari d'Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH). Ximo Martorell Briz és arqueòleg professional i col·laborador honorífic de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat d'Alacant.