Els treballs que restauren el campanar de la Col·legiata de la Seu de Gandia per recuperar la seua imatge del segle XVIII han tret a la llum les diferents etapes de construcció des del segle XIII d'aquest element identitari de la capital de la Safor.
L’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, acompanyat de la primera tinenta d’alcaldia i regidora de Patrimoni, Alícia Izquierdo; l’edil d’Urbanisme, Vicent Mascarell; l’Abat de la Seu, Ángel Saneugenio; l’arquitecte de la Seu, Jesús Roche; i el director arqueològic i supervisor tècnic, Joan Negre, entre altres, han visitat aquest dimecres les obres.
L’alcalde ha manifestat que “l'obra està complint en el termini. L'execució és de 18 mesos, i probablement en Nadal ja tindrem una part important enllestida, sobretot en la façana exterior de les quatre cares del campanar, però l'execució última no estarà fins a juliol de l'any que ve”. D’aquesta manera, si tot va bé i sempre que estiga la seguretat garantida, al mes de juliol de 2025 el campanar ja podrà ser visitat en part o en la seua totalitat.
La intervenció, acordada amb la Fundació per a la Restauració de la Col·legiata de Gandia, ha comptat amb un pressupost de més de 687.600 euros, amb la participació l’Ajuntament de Gandia; la Generalitat Valenciana i la Diputació de València. L'actuació ha estat possible gràcies a l'acord a què es va arribar durant la passada legislatura entre el Consistori, la Fundació, la Diputació i la Generalitat, i s'ha mantingut amb els governs actuals.
Cal recordar, que les actuacions comprenen una nova il·luminació i la restauració de l’exterior i l'interior del campanar, amb l'objectiu que part d’ell siga visitable i se sume així a la important oferta cultural de Gandia.
“Jo no puc més que felicitar-me perquè els gandians estrenem una nova imatge del campanar, que és la imatge original, ja que anem a recuperar la imatge del S.XVIII, que és la reforma més profunda que es va fer d'aquesta construcció gràcies al frare Trotonda, que va ser un mestre de la enginyeria, perquè va dissenyar una estructura molt singular. És una qüestió d'orgull de ciutat poder-la posar a la disposició de tots aquells que vulguen contemplar-la i visitar-la», ha assegurat l’alcalde.
Per la seua banda, la regidora de Patrimoni ha recordat que l’estudi arqueològic previ a l’inici de la restauració del campanar es va realitzar durant l’any 2023 i va permetre documentar totes les fases del campanar i dissenyar l’estratègia de restauració. També identificar tots els grafits de la Guerra Civil i anteriors, que han sigut protegits i integrats en l’obra del campanar.
Actuació en dues parts
Les obres de restauració del campanar es van iniciar en febrer de 2024, amb una primera fase d’eliminació dels elements impropis (cables, formigó, ancoratges de ferro, etc.); i el repicat de tots els enlluïts moderns de l’interior del campanar per recuperar la imatge original dels diferents cossos del monument. L’actuació compren dues parts: El cos inferior, fins a la cornisa, fruit de les obres de Jaume II, Alfons el Vell i Maria Enríquez, que quedarà enlluït exteriorment i amb la pedra a ‘caravista’. La part interior quedarà també sense enlluir, deixant visible l’obra de tàpia, de maçoneria i de carreu.
Una altra part és la que correspon al cos superior, per damunt de la cornisa, fruit de l’obra d’Onofre Trotonda entre 1756 i 1768, en el qual es restaurarà l’obra de rajola amb què està fet, recuperant al mateix temps els enlluïts originals i les decoracions pictòriques als seus murs i elements d’ornat.
Dificultats tècniques
Com ha explicat Jesús Roche, les obres de restauració en la part visible del campanar es van endarrerir una miqueta per la dificultat a l'hora del muntatge de la bastida, amb 25 plantes de 25 nivells de bastida. “Vam dissenyar una estructura que poguera suportar tota la resta de la bastida. Pesa quasi 10 tones. Per a fer-la es van aprofitar els buits que van obrir-se de la fase de la part medieval de l'edifici, que té dues fases: una del s. XII-XIV, que és de la primera fase de després de la conquesta i de la fundació de Gandia com a ciutat, i una altra d'Alfons el Vell que és de finals del XIV i principis del XV, i després ja es fa un afegit a eixa fase en l’època de Maria Enríquez”.
Roche ha explicat que “en eixa primera fase constructiva la singularitat és que està feta tota en pedra. Quan es fa la segona fase, que és ja en el s.XVIII, l’ampliació es fa en rajola i els 12 forats que hi ha se ceguen. Amb la col·laboració de la càtedra d'Estructures de la Universitat Politècnica, es va fer un estudi estructural que ens va assegurar que no n'hi havia cap problema per estabilitat en poder obrir altra vegada eixos forats i que es poguera percebre el que és el campanar com no s'ha vist mai en Gandia, que és en la fase anterior al XVIII que es va alçar”.
“Ara ja podem començar a treballar millor i a analitzar per fora, cosa que fins ara no s'havia pogut fer, temes com, per exemple, la colorimetria, perquè apareixen en l'exterior alguns punts que tenien color, temes de forats que han aparegut en les obres que és on es va crear l'accés per a conservar eixe rellotge que va fer Maria Enriquez, i ens està portant a acabar de conéixer tot el que és aquest edifici històric de Gandia, que és un edifici que arranca quan arranca Gandia en el s.XIII i que ha arribat fins hui”. Així, la restauració permetrà conéixer la història de la ciutat a través del campanar.