“No concebem la política sense lleialtat. Tancar files, cobrir l’esquena sempre (...) Lleialtat a vegades és un silenci, amb les dents ben serrades, però és sempre donar una mà quan cal”. En el debat d’investidura de Ximo Puig el concepte de “lleialtat” va estar molt present en el discurs de la vicepresidenta del Consell i diputada de Compromís, Mónica Oltra.
Compromís i el PSPV van tindre un gran enfrontament a propòsit de la convocatòria anticipada d’eleccions; una divisió en l’executiu sense precedents en la legislatura que va obrir una ferida entre totes dues formacions i va anar engrandint-se en les negociacions del nou executiu autonòmic.
Quan es va arribar a l’acord, la vicepresidenta del Consell va defensar en el seu discurs una idea que ha anat repetint en els quatre anys en el Govern valencià; en el Pacte del Botànic, encara entenent la seua diversitat, tot i les seues discrepàncies, van tots a l’una en les situacions difícils.
Els socis minoritaris del Govern autonòmic han posat en pràctica aquest exercici en el ple de dijous en les Corts Valencianes en un moment complicat per a l’executiu autonòmic, en què s’ha posat en qüestió el president de la Generalitat per tindre accions en un mitjà de comunicació beneficiat per una operació del banc públic. Es tracta d’un mitjà propietat d’un grup que rep la major part de la publicitat institucional i posseeix tres periòdics a la Comunitat Valenciana. Els suports parlamentaris de Ximo Puig han optat per protegir-lo.
Aquest dijous el Parlament valencià decidia si, a proposta de Ciutadans, es creava una comissió d’investigació per a determinar si va haver-hi conflicte d’interessos en l’operació de l’Institut Valencià de Finances (IVF) amb Editorial Prensa Ibérica, grup editorial a què pertany el diari Mediterràneo en l’empresa del qual, Pecsa, el president té un percentatge minoritari d’accions. Concretament, 214 títols, un 1,17% del total.
La votació ha resolt que la investigació parlamentària no es desenvolupe gràcies a la suma de Compromís, Unides Podem i el PSPV, amb 47 vots en contra davant dels 45 de PP, Ciutadans i Vox. L’absència de dos consellers, de viatge institucional, ha provocat una tensió tallant fins a la votació. Fins i tot la consellera de Transparència, Rosa Pérez Garijo, convalescent per unes lesions, ha exercit el vot en el ple per protegir al president, que paradoxalment estava en un acte precisament del diari Mediterráneo a Castelló.
Encara que públicament es manifeste unitat, i de facto es comprove en la votació, la bretxa que ha generat aquesta qüestió entre les tres formacions s’ha visibilitzat en l’explicació de vot. La majoria dels diputats valencianistes no han estat present durant el debat i no han entrat fins que ha sonat la campana que avisa de la votació.
“No farem com el PSPV a l’Ajuntament de València, no val tot en campanya”, etzibava la portaveu adjunta de Compromís Mónica Álvaro als seus socis de Govern, que el dia anterior van votar contra Compromís en un acord de la comissió d’investigació de l’estafa de 4 milions en l’EMT. En una intervenció de tot just dos minuts, en què no ha fet referència a Ximo Puig, Álvaro ha considerat que “hui dia, no hi ha prou motius per a investigar” aquesta qüestió.
El diputat d’Unides Podem Ferran Martínez ha optat per passar a l’atac i assenyalar Toni Cantó, autor de la iniciativa, pel seu passat en Canal 9. El diputat ha retret al síndic que fora “una persona contractada a dit” per l’antiga RTVV i que “té una societat pantalla” per a evadir impostos. En el torn de rèplica el diputat ha abaixat el to, i ha reconegut que si la qüestió s’haguera plantejat en altres termes –independència dels mitjans de comunicació respecte del poder polític–, la seua formació hi hauria donat suport. Però, en voler ser “fiscal, jutge i botxí” de Puig, no podien acceptar-ho.
De la seua banda, el portaveu socialista, Manolo Mata ha defensat que el director de l’Institut Valencià de Finances (IVF), Manuel Illueca ja va donar les explicacions pertinents en la seua compareixença parlamentària sobre la quitació d’1,3 milions en el deute del Grup Z perquè el comprara Prensa Ibérica i ha justificat el seu rebuig basant-se en les conclusions de l’Advocacia de la Generalitat, que diu que “no va haver-hi conflicte d’interessos” en la votació del decret de l’IVF que va permetre fer aqueixa quitació, perquè es tractava d’una norma de caràcter general.