La Comunitat Valenciana redueix la bretxa de desigualtat i pobresa extrema, però es queda a la cua de millorar el nivell de renda

Un estudi publicat per la Fundación Ramón Areces i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie) revela que, encara que la Comunitat Valenciana ha aconseguit reduir significativament la desigualtat i la pobresa extrema en els últims anys, continua sent una de les zones amb menys probabilitats de millorar els nivells de renda a Espanya.

És una de les principals conclusions de l’informe Distribución geográfica de la renta de los hogares en España, elaborat per la investigadora Carmen Herrero i l’economista Carlos Albert, en què la Comunitat Valenciana ocupa el sisé lloc en termes d’oportunitats de renda, quasi 40 punts per davall del País Basc, la comunitat autònoma més pròspera del país. No obstant això, els investigadors destaquen que la Comunitat Valenciana ha sigut una de les tres que més ha reduït la seua desigualtat des del 2015. Les oportunitats de renda o prosperitat relativa són un indicador que calcula la possibilitat que tenen els residents d’un territori a l’hora d’aconseguir millorar el seu nivell de renda davant la ciutadania d’altres territoris.

Madrid, el País Basc, Navarra i Catalunya són les comunitats que es posicionen millor davant d’Extremadura, Andalusia, Múrcia, les Canàries i Castella-la Manxa. En el cas de les províncies, Guipúscoa, Biscaia, Madrid i Barcelona són les que millors indicadors presenten, mentre que Almeria, Badajoz i Alacant són les menys pròsperes.

Baixen les desigualtats i la pobresa

Una de les dades clau del monogràfic és la reducció dels 4,5 punts percentuals de la pobresa extrema en sis anys a la Comunitat Valenciana. El 2021, el 10,7% de la població vivia amb ingressos inferiors al 40% de la renda mitjana nacional, davant del 15,2% el 2015. Aquest decreixement col·loca la Comunitat com una de les que més ha avançat en aquesta situació.

Quant a la desigualtat, l’índex Gini i de la ràtio P80/P20 calcula la distància entre la renda mitjana del 20% de la població més rica, davant del 20% més pobra, que ha caigut de 2,9 el 2015 a 2,6 el 2021. Amb aquesta reducció, la Comunitat Valenciana, juntament amb costat Andalusia i Castella-la Manxa, són les autonomies que més han aconseguit disminuir la diferència de la distribució de la renda a -0,5.

Bretxa d’oportunitats segons edat i gènere

Les persones majors de 65 anys tenen millors oportunitats de renda en comparació amb els xiquets i els més joves, que són els més perjudicats. A la Comunitat Valenciana, la diferència d’oportunitats entre els majors de 65 anys i els menors de 18 és de 18,4 punts. A això, l’economista Albert explica que la situació dels joves és cada vegada pitjor, “i en un futur, les pensions també ho seran”.

D’altra banda, la bretxa de gènere es redueix en el territori valencià amb una diferència de 2,5 punts en oportunitats de renda entre homes i dones. Tanmateix, juntament amb Madrid i Andalusia, és una de les comunitats en què més ha augmentat la distància des del 2015, en què era d’un punt.

Disgregació per municipis

En el marc local, Vila-real, Castelló de la Plana i Sant Vicent del Raspeig són els municipis amb millors índexs de benestar, mentre que localitats com Torrevella i Benidorm ocupen les últimes posicions del rànquing. L’informe apunta a la dependència del turisme de baixa qualitat a la província d’Alacant com una possible causa d’aquests resultats més negatius. “Les regions, les províncies i els municipis amb dependència excessiva del turisme representen nivells baixos de benestar. Els polítics no volen escoltar, perquè pensen que el turisme és una font d’ingressos, que ho és, però el problema és la manera com es distribueix el benefici”, manifesta Herrero.